Un de cada cinc joves espanyols continua sent ni-ni
Un terç de les persones d’entre 18 i 34 anys només tenen estudis bàsics, el doble de la mitjana de l’OCDE. Augmenten, això sí, els que tenen estudis superiors.
El 27,7% de les persones d’entre 25 i 34 anys només tenien estudis bàsics a Espanya el 2021, el doble de la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que és del 14,1%, mentre que la mitjana als països de la Unió Europea és de l’11,8%. Així ho reflecteix l’informe Panorama de l’educació presentat ahir pel director del programa Indicators of Education Systems (INES) de l’OCDE, Abel Schumann, i el secretari d’Estat d’Educació, José
Manuel Bar. «Als països de l’OCDE la majoria dels joves tenen una educació terciària, a Espanya n’hi ha un augment, malgrat que és un augment més petit comparat amb la mitjana dels països de l’OCDE», va assegurar Schumann.
En concret, l’estudi reflecteix que gairebé la meitat dels espanyols d’entre 25 i 34 anys tenen una titulació d’educació superior. En total, el 48,7% dels joves en aquesta franja d’edat disposaven el 2021 d’un títol d’educació superior, 8,4 punts més que el 2011 i gairebé 15 punts més que el 2000 (34%). Aquesta xifra és per sobre de la mitjana dels països de l’OCDE (46,9%) i dels 22 països de la UE (45,9%).
En aquest sentit, destaca que la proporció de persones de 25 a 34 anys amb nivell educatiu de terciària van augmentar del 34% el 2000 al 49% el 2021, i que la probabilitat de tenir una feina augmenta amb el nivell educatiu assolit, però varia segons el camp d’estudi.
L’informe adverteix que les persones adultes joves que no estan en educació ni empleades, coneguts col·loquialment com a nini, durant períodes prolongats «estan en risc de situacions econòmiques i socials adverses, tant a curt com llarg termini». En aquest sentit, precisa que la proporció entre els joves espanyols de 18 a 24 anys que no estudien ni treballen va ser del 19% el 2021. «És un nivell alt, un dels més alts entre els països de l’OCDE», va remarcar Schumann.
«Un altre problema crític és el percentatge d’individus que no són en el sistema educatiu ni treballant. Veiem que llargues temporades fora del sistema educatiu són perjudicials», va indicar l’expert, que va afirmar que una «gran part» dels joves està entre tres i 12 mesos fora del sistema educatiu i «només el 3,3%» d’ells estan fora del sistema menys de tres mesos.
Limitacions
L’estudi també assenyala que menys de dos terços dels graduats en programes de segona etapa d’educació secundària via professional a Espanya van tenir accés directe a l’educació terciària el 2020, cosa que «limita» les possibilitats dels graduats de continuar els seus estudis i «redueix l’atractiu» dels programes de formació professional. L’edat mitjana de graduació a FP és de 24 anys, per sobre de la mitjana de l’OCDE de 22 anys.
Quant a la despesa en educació, l’informe indica que Espanya va gastar el 4,3% del seu PIB en institucions d’educació primària a educació terciària, mentre que la mitjana dels països de l’OCDE va ser del 4,9%.
■