La icona malsana de Marilyn com a objecte de desig sexual
protagonitzada per Ana de Armas. ¿‘Blonde’ és un devessall de sadisme o un incòmode mirall de Hollywood?
Benvinguts al malson, al conte de terror patit per una dona per culpa dels homes, en el qual és abandonada, humiliada, violada i reduïda a la seva mínima essència únicament com a carn, com a objecte de desig sexual, com a icona malsana. Benvinguts a la mirada d’Andrew Dominik al voltant d’una dona, Marilyn Monroe (Norma Jean), a qui veiem de manera explícita (i reiterada fins a l’extenuació) humiliada, violada i reduïda a objecte sexual. La majoria dels biopics treuen a la llum les llums i les ombres dels seus protagonistes (fins i tot els més lliures), però en aquest cas el director sembla només interessat a mostrar l’escabrós a través de la mirada cap a un cos que és utilitzat com un sac de boxa per colpejar fins a fer sang. Un cos que a més és mostrat de manera impúdica fins a arribar a moments de repulsiva barroeria (com aquests terribles plans vaginals).
Resulta pertorbador acostarse a Blonde, un espectacle de les atrocitats on se sotmet la dona a la mirada del male gaze, la d’un home que busca deliberadament la truculència per acarnissar-se amb el seu personatge femení fins a denigrar-lo fins a límits insospitats, convertint-lo en víctima d’un sistema patriarcal que ell s’encarrega d’alimentar amb la seva mirada profundament tèrbola i, fins i tot, sàdica. En l’aparell formal, Andrew Dominik intenta allunyar-se dels convencionalismes del gènere, però ho fa de manera errònia, gratuïta i efectista, abraçant sense pudor el sensacionalisme. Tot resulta bast i xavacà, fins a arribar a moments vergonyants com els diàlegs de la protagonista amb els seus diferents fetus que li supliquen per la seva vida. En temps post Me Too, és una pel·lícula que retarda la lluita feminista fins a nivells retrògrads, i que cosifica la dona i la redueix a la seva relació amb els homes i obvia qualsevol aspecte significatiu de la seva figura, sens dubte molt més complexa del que veiem en pantalla: una màrtir al servei d’un director despietat.
■
El cos de la dona és utilitzat com un sac de boxa on pegar fins que sagni