Els ultres arrelen a Indonèsia
La incompetència policial per sufocar els disturbis va ser evident a l’estadi Kanjuruhan, però Indonèsia ha amuntegat morts al voltant del futbol des de finals dels 90. Algunes bandes ultres compten amb desenes de milers de membres, estructura jerarquitza
La tragèdia va brotar en terreny fèrtil. No hi havia estadis més perillosos que els indonesis a Àsia ni, probablement, arreu del món, abans dels 125 aficionats morts i 320 ferits d’aquest cap de setmana. El país vorejava el centenar de víctimes des del 1994 i acull un fenomen ultra tan nou com sinistre que només ha merescut els focus globals després del desastre de l’estadi de Kanhuruhan.
Els precedents d’excessos ultres no atenuen la responsabilitat policial en els fets. Els cops de porra indiscriminats als aficionats i els gasos lacrimògens llançats en espais tancats van generar les estampides fatals. Però sí que contextualitzen el drama. Tot el que el va precedir explica el quotidià ambient tòxic del futbol indonesi.
Els jugadors del Persebaya Surabaya van arribar a l’estadi en vehicles blindats per protegir-se del litúrgic llançament d’objectes de l’afició local. A les grades hi faltaven els seus seguidors perquè Indonèsia va prohibir anys enrere l’entrada dels visitants en els partits més sensibles per acabar amb aquelles batalles campals que, de tan rutinàries, eren desateses per la premsa. I les invasions de camp, com la recent dels aficionats locals per demanar explicacions als seus jugadors per la derrota, no són estranyes. L’únic ingredient nou en la massacre de dissabte va ser la incompetència policial.
Tradició futbolera recent
Indonèsia ha amuntegat morts mentre el món observava els ‘barras bravas’ argentins o els hooligans britànics. Algunes bandes ultres compten amb desenes de milers de membres, estructura jerarquitzada i tentacles en àmbits socials. És paradoxal el seu fort arrelament en un país de tradició futbolera tan recent. Els experts el situen a finals dels anys 90, quan agostejava la dictadura de Suharto, i la televisió va emetre els partits del campionat italià. La relaxació de la censura a internet va permetre després que