L’‘exèrcit Ducati’ acorrala Quartararo

És l’hora. Ducati ho ha après. Fa 15 anys que no guanya el títol de pilots, per això ha ordenat als seus nois que ajudin ‘Pecco’ Bagnaia.

Convindria no ser massa ingenus quan afrontem els tres últims grans premis del Mundial de MotoGP. Seria ingenu creure que el campió Fabio Quartararo (Yamaha), que segueix al capdavant del campionat des de fa un munt de carreres, continua sent, a falta de tres proves (Austràlia, Malàisia i València) i 75 punts en joc, el gran favorit, no ja com a líder, sinó també com a flamant campió.

No, no ho és i no només per la crisi que està travessant, ja que no guanya des del GP d’Alemanya, al juny, quan se’n va anar a dormir amb 91 punts més que l’italià Pecco Bagnaia, l’escollit per Ducati per ser campió, sinó perquè la seva Yamaha és ja pitjor que la Desmosedici, que l’Aprilia i, per descomptat, tornat Marc Márquez, que l’Honda RC213V del campioníssim de Cervera.

Per això pot ser que el Diablo deixi de ser aviat líder del Mundial i, potser, d’aquí a 13 dies, a Phillip Island (Austràlia), li desapareguin ja aquests 2 punts d’avantatge que treu a Bagnaia. O, potser, fins i tot els 20 que treu a

Aleix Espargaró que, sí, està allà amb el ganxo, però manté intactes les possibilitats encara de ser campió del món de MotoGP.

Ordres tàcites

Quan dic que no siguem ingenus és que les ordres d’equip, de Ducati, dels caps de la firma de Borgo Panigale, ja han arribat a la graella de MotoGP. I, fins i tot, potser ni tan sols les han dictat als seus set pilots (gairebé) oficials perquè no molestin Bagnaia. Des de Jack Miller, que va ser qui va motivar Pecco a Buriram abans del GP («has de creure més en tu»), fins a Marco Bezzecchi, passant per Jorge Martín, Johann Zarco, Enea Bastianini, Fabio Di Giannantonio i Luca Marini saben que no poden passar Bagnaia «tret que puguem aconseguir, amb aquest avançament, la victòria», com va explicar Zarco, que va ser el primer que va respectar (va ajudar) Bagnaia, diumenge, a Tailàndia.

Ja pot dir missa Bagnaia («Zarco no em va passar perquè jo frenava gaire millor»), ja poden explicar els caps de Borgo Panigale totes les tesis del món, el cert és que Pecco va anar a donar les gràcies a Zarco, una vegada acabada la carrera, «per no haver arriscat una caiguda dels dos en les últimes voltes» i que els tres capitostos de Ducati Corse (Paolo Ciabatti, Davide Tardozzi i Gigi Dall’Igna) se’n van anar, corrent, al taller de l’equip Pramac per agrair el gest de Zarco. Més clar que l’aigua: Bagnaia és el pilot que cal protegir.

¿Volen més raons per entendre que Quartararo corre contra un equip de vuit pilots? Zarco va fer la volta ràpida de carrera, en el gir 19 (1.38.941 minuts), en què va atrapar Bagnaia i es va situar enganxat a l’italià, en quarta posició. A partir d’allà, anotin: 1.39.271, 1.39.940, 1.39.896… fins a l’1.40.272 i 1.40.042 de les seves últimes dues voltes. És a dir, va arribar com un coet fins a Bagnaia i, tot just enganxar-se al líder de Ducati, va començar a rodar un segon més lent per gir.

■

«Només podem avançar-lo si és per guanyar la carrera», diu el francès Zarco, que no va superar ‘Pecco’ a Buriram