«Un èxit de l’ADN del tennis espanyol»
Alcaraz i Nadal lideren la classificació mundial com a números 1 i 2. Per Àlex Corretja, és un premi a una manera de treballar i a la constància en l’esforç.
El 3 d’octubre del 2022 quedarà marcat en la història del tennis espanyol. Ahir, Carlos Alcaraz i Rafael Nadal van aparèixer com a números 1 i 2 de la classificació de l’ATP, un èxit que no aconseguien dos tennistes del mateix país des que ho van aconseguir per última vegada els nord-americans Pete Sampras i Andre Agassi l’any 2000. «Dos espanyols al capdamunt del rànquing. Orgullós de compartir aquest moment històric amb Rafa Nadal. ¡Vinga!», escrivia a les xarxes socials Alcaraz ahir des d’Astanà, la capital del Kazakhstan, on el jove tennista murcià reapareix al circuit després de guanyar l’Open dels EUA.
«És una passada i una alegria infinita. Un èxit a l’ADN del nostre tennis per la forma de treballar, la mentalitat i la constància en l’esforç», valora Àlex Corretja, que el 1999 va poder fer també el doblet quan Carlos Moyà es va situar número 1 a Indian Wells i ell era quart, després de ser segon a principis de l’any. «Ho vam tenir a l’abast diverses vegades, però allò va ser temporal. Això seu és més per quedar-se», valora l’extennista català a EL PERIÓDICO. «Allò de Nadal és una altra dimensió i Alcaraz aigua beneita.
Tots dos demostren que la factoria del tennis espanyol no para des de fa molts anys».
«Si ja és molt difícil tenir un número u, imagina’t tenir els dos primers en un temps tan pròxim i amb la diferència d’edat que els separa. Carlos, amb 19 anys i un futur espectacular, i Rafa, número dos amb gairebé amb 37. El canvi generacional no podia ser millor per al tennis espanyol», destaca Javier Duarte, capità campió de la primera Davis el 2000.
Només Estats Units
L’última vegada que dos tennistes d’un país van aconseguir una cosa semblant va ser el 7 d’agost del 2000 quan Sampras i Agassi es van situar al capdavant de la classificació, tot i que no van aconseguir mantenir-s’hi al final d’aquella temporada. Aquell any, el número 1 seria el brasiler Gustavo Kuerten, mentre que Sampras i Agassi acabarien números 3 i 6.
Va ser el final del domini dels Estats Units, l’únic país que, de moment, ha aconseguit fer el doblet a final d’un any des que es va crear el rànquing el 1973. El 2013, Nadal i David Ferrer van tancar una espectacular temporada com a número 1 i 3, però l’alacantí mai va poder optar a desbancar Novak Djokovic.
Alcaraz suma la seva quarta setmana com a número 1 amb 6.740 punts i 930 d’avantatge sobre Nadal, que ha desplaçat de la segona plaça, sense jugar, el noruec Casper Ruud, tercer (5.645 punts) i el rus Daniïl Medvédev, quart (5.065).
Són unes diferències mínimes que deixen oberta la classificació final de l’any amb 2.750 punts en joc durant aquestes últimes sis setmanes fins a les Finals ATP del 13 al 20 de novembre a Torí i on, de moment, ja tenen bitllet assegurat Alcaraz, Nadal, Ruud i el grec Stefanos Tsitsipas.
En aquesta batalla pel número 1 de final d’any, el màxim beneficiat és Nadal, que no defensa cap punt, i Alcaraz només 240 per una tercera ronda al Masters 1.000 de París i unes semifinals a Viena. Mentrestant, a Ruud, tercer en discòrdia, li toca defensar els 400 de les semifinals en el Masters. Tsitsipas també té oberta la seva opció en un final d’any en què defensa 45 punts.
Més complicat li serà a Medvédev, campió a París i finalista en el Masters l’any passat i a qui li toca defensar 1.950 punts abans de pensar a recuperar el número 1. Djokovic no pot optar a recuperar el liderat que ha mantingut durant 373 setmanes per la seva negativa a vacunar-se i deixar escapar 10.000 punts.
■
*Doblets a final d’any