Musk compra finalment Twitter i n’acomiada els principals executius
▶ El magnat obre una era de canvis a la xarxa social amb 230 milions d’usuaris ▶ El multimilionari va prometre a Trump restaurar el seu compte
El multimilionari Elon Musk ja és l’amo de Twitter. Després de mig any d’un dels culebrons recents públics i legals més grans de la indústria tecnològica, l’acord de compra per 44.000 milions de dòlars es va tancar finalment dijous segons van avançar ahir nombrosos mitjans nord-americans. Tot i que inicialment no hi va haver confirmació oficial per part de la companyia ni del mateix Musk, que va estar tuitejant sobre la seva empresa Space X, poc abans de les nou del vespre a Califòrnia va penjar un altre missatge a la xarxa on va escriure: «L’ocell està alliberat».
Una de les primeres conseqüències de l’operació és que les accions de la companyia deixaran de cotitzar a la Borsa de Nova York el pròxim 8 de novembre, segons una notificació traslladada ahir al regulador borsari.
L’arribada de l’home més ric del món a la xarxa social ha sigut tan devastadora com es podia anticipar tractant-se del fundador de Tesla: segons fonts anònimes citades també per la premsa nord-americana, un dels seus primers moviments ha sigut acomiadar diversos alts executius, incloent el conseller delegat, Parag Agrawal; el responsable financer, Ned Segal, i la dona que era al capdavant del departament jurídic i de polítiques, Vijaya Gadde, així com al principal advocat, Sean Edgett. Els dos primers, segons Reuters, estaven a la seu de San Francisco quan es va tancar l’acord i van ser escortats al sortir.
L’acord de compra es va tancar dijous passat per un import total de 44.000 milions de dòlars
El «Tuitaire en cap»
Musk ja havia canviat el seu perfil al seu compte dimecres per qualificar-se de «Tuitaire en cap». Dimecres va visitar aquesta seu, a la qual va entrar amb una pica de lavabo a les mans i on segons algunes informacions va explicar als empleats que no pensa acomiadar el 75% del personal com s’havia publicat recentment en diversos mitjans, tot i que hi haurà segur centenars d’acomiadaments. I va tornar dijous, quan també enginyers de Tesla es van reunir amb líders de producte de Twitter per «analitzar» el codi de la companyia. Ahir estava previst que parlés a tota la plantilla de la seva nova empresa.
El que ve ara per a la xarxa amb 230 milions d’usuaris és incert. Musk ha promès canviar-la combatent spam i bots, fent públic l’algoritme o fomentant serveis de pagament. Ha escrit igualment que serà també «un accelerador per crear X, l’aplicació per a tot».
Però hi ha també una transformació més profunda que pot arribar de la mà d’algú que s’ha declarat a si mateix «absolutista de la llibertat d’expressió». I la seva filosofia pot significar que es relaxin els paràmetres de moderació de continguts, o que pateixin contratemps esforços implementats al llarg dels anys per intentar reduir l’abús a la plataforma.
Termini final
Aquest dijous Musk havia llançat un missatge per mirar de tranquil·litzar els anunciants de la xarxa social. «La raó per la qual vaig adquirir Twitter és perquè és important per al futur de la civilització tenir una plaça pública digital comuna, on es pugui debatre un ampli ventall de creences de manera sana, sense acudir a la violència», va escriure. També va assegurar que la xarxa «no es pot convertir en un infern de barra lliure on es pot dir qualsevol cosa sense conseqüències».
En els seus plans hi ha restaurar alguns comptes que van ser suspesos per violar les normes de la xarxa, cap de més destacada que la de l’expresident dels Estats Units Donald Trump. I el republicà va emetre ahir un comunicat felicitant Musk en la seva compra i aprofitant per criticar els antics gestors per haver estat «massa preocupats amb l’agenda woke».
Trump també va assegurar que se li ha dit que el seu compte es reinstaurarà dilluns (i va aprofitar igualment el missatge per destacar Musk, nascut a Pretòria, com un africanoamericà).
Després dels sis mesos de drama, amenaces de judici i canvis d’opinió l’operació s’ha consumat aparentment unes hores abans que s’esgotés a les cinc de la tarda (hora local) d’ahir el termini donat per un tribunal. Els accionistes de la companyia rebran els 54,20 dòlars per títol promesos a l’anunci inicial, Twitter deixarà de cotitzar a la borsa i passarà a operar com una companyia privada.
■
La negociació col·lectiva avança, però només en la indústria, no en els serveis, en què es troba bloquejada. El preacord assolit en el metall de Barcelona, Tarragona, Ourense o Àvila, que ha servit per desconvocar una vaga que hi havia prevista, podria estar marcant el camí de futurs acords, amb pactes salarials amb increments d’entre el 12% o el 15% per als pròxims tres o quatre anys, a més de blindar gran part del seu poder adquisitiu. Els salaris a les fàbriques milloren i guanyen solidesa com el metall.
De tota manera, fins al setembre, l’augment salarial general en conveni de gairebé 7,8 milions de treballadors ascendeix al 2,61%, amb una inflació que s’acosta als dos dígits. El pacte de rendes que reclama el Govern central es produeix de facto en el costat dels salaris. Ara bé, tot i que la tendència és alcista, encara està molt allunyada de l’augment del nivell general de preus. I, com a conseqüència d’això, les remuneracions dels assalariats perden poder adquisitiu. Per això els sindicats van brandint l’amenaça de protestes i reclamen un esforç també per part de les empreses.
«Senyals de deteriorament»
El Banc d’Espanya, en un dels seus butlletins econòmics, destacava que «la informació de la central de balanços trimestral evidencia que, en els sis primers mesos del 2022, els excedents empresarials van créixer amb intensitat, de manera que els nivells de rendibilitat mitjans es van situar en valors pròxims als del 2019». És veritat que aquesta evolució és desigual i «mostra senyals de deteriorament de la situació econòmica i financera d’algunes de les companyies més exposades al repunt dels preus de l’energia». No passa el mateix en els comptes de les energètiques i dels bancs, per exemple.
Segurament s’haura d’esperar que el president de la CEOE, Antonio Garamendi, revalidi el seu càrrec al capdavant de la gran patronal el 23 de novembre. I a partir de llavors caldria posar-se a treballar de veritat per repartir de manera justa els costos de la crisi d’inflació perquè els salaris guanyin solidesa com el metall.
■
El nou propietari desmenteix que acomiadi el 75% de la plantilla com s’ha publicat en mitjans
cuinera i activista Ebru Baybara, que exposarà als assistents la tasca social del seu restaurant Cercis Murat Mansion, fundat a fi de millorar les perspectives d'ocupació de les dones de la regió turca de Mardin.
A més a més, la cita comptarà amb una gran aposta de talents de tot Espanya i organitzarà una sèrie de ponències a càrrec de responsables de petits restaurants gastronòmics. Entre aquests noms trobem Xune Andrade i Delia Melgarejo, de Monte (Lena, Astúries), Olga García i Alejandro Paz, de Fuentelgato (Huerta del Marquesado, Conca), Alberto Cruz, de Landua (Mazaricos, la Corunya) i Vicky Maccarone i Jaume Marambio d'Alapar (BCN), entre d'altres.
Un altre dels aspectes més destacats de l'esdeveniment d'aquest any serà la incursió de la cuina vegetal en l'alta gastronomia. Espanya és un
L'esdeveniment també apostarà per les últimes novetats, com la tendència de la gastronomia líquida, on destacaran les sessions estrella d'Oriol Castro, Eduard Xatruch & Mateu Casañas, del restaurant Disfrutar (Barcelona) i de Julio Barluenga, exsommelier d'El Bulli, actualment a Vertical (Màlaga). A més, el dolç tornarà a tenir una gran presència amb ponències, tallers i entregues de premis promoguts pel Gremi de Pastisseria de Barcelona i ESPAISUCRE.
A l'espai InnoForum es presentaran els productes més nous dels expositors. D'altra banda, a l'àrea de divulgació Forum Lab s'abordaran tots aquells aspectes que incumbeixen la cuina del futur com el servei, la sostenibilitat, el disseny, l'entorn digital i la ciència, i que aquest any comptarà amb la col·laboració de grans professionals en la gestió de restaurants i persones, innovació gastronòmica i food design, així com la Universitat de Barcelona, Barcelona Centre de Disseny i Plat Institute.