«No podem permetre que l’agressió russa desestabilitzi cap país de la UE»
Ministre d’Afers Exteriors d’Espanya. A vuit mesos que Espanya presideixi el Consell Europeu, Albares reconeix que la guerra a Ucraïna i la pressió migratòria centraran l’agenda.
El ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, està des de fa mesos immers en els preparatius de la presidència del Consell de la Unió Europea que li correspondrà a Espanya durant la segona meitat del 2023. La importància de la presidència espanyola és que serà l’última presidència completa abans de les eleccions al Parlament Europeu.
— ¿Quines seran les prioritats de la presidència espanyola?
— Hem de veure com acabaran la presidència txeca i la sueca però hi ha coses que comencen a estar clares: la pau a Ucraïna i a Europa, la recuperació econòmica, la sortida total de la crisi de la covid, les conseqüències econòmiques i socials de la guerra, finalitzar la reforma del mercat energètic europeu i impulsar les polítiques socials. També farem tot el possible en matèria d’immigració i asil. No som tontos i sabem que hi haurà dificultats. Sabem com estan les coses al Mediterrani però mirarem de fer tot el possible. No puc dir si tindrem èxit però tenim un bon coneixement d’aquest tema i mirarem d’arribar a un acord equilibrat entre solidaritat i responsabilitat real. La responsabilitat i la solidaritat a la carta no funcionen.
— El ministre italià Antonio Tajani ha dit que la immigració és un problema europeu. Vol reubicacions i un nou mecanisme de solidaritat...
— És un problema europeu. No hi ha manera de fer front a la migració irregular si no és a nivell europeu i si no cooperem amb els països de trànsit i d’origen. Veiem un augment en el nombre de persones que intenten arribar a Europa excepte a través d’una ruta: la d’Espanya. ¿Per què? Perquè tenim una llarga i sòlida cooperació amb els països d’origen i trànsit, amb
«No hi ha manera de fer front a la migració irregular si no és a nivell europeu»
el Marroc, amb els països de l’Àfrica subsahariana. No hem dit mai no a cap acord per ajudar els altres però no podem fer-ho sols. Tothom hi ha d’estar implicat, no només els estats de primera arribada. El segon és que els fenòmens conjunturals tenen solució. Els fenòmens estructurals han de ser gestionats i no tindran solució mentre les diferències entre l’Àfrica i Europa –en ingressos, natalitat, analfabetisme...– siguin les que són. La gent està desesperada i disposada a arriscar la seva vida. Cal voluntat política.
— Hongria s’oposa a les sancions europees contra Rússia. ¿Tem que el consens europeu s’allunyi cada vegada més?
— Estic convençut que la unitat és la millor eina que tenim per aconseguir la pau a Ucraïna i a Europa com més aviat millor. Entenc que no tots els països estan igual d’exposats a Rússia ni tenen la mateixa dependència. No podem permetre que l’agressió russa desestabilitzi cap país de la UE però alhora hem provat que units podem afrontar qualsevol desafiament millor que aïllats. Ho vam fer amb la covid i ho estem fent amb Ucraïna.
— ¿Veu possible aprovar noves sancions contra Rússia?
— Des del primer paquet les sancions han sigut una cosa gradual i l’única raó per la qual les hem imposat és per portar la pau a Ucraïna. No hi ha cap altre objectiu. Volem que els soldats russos marxin. Com que són graduals, si trobem que hi ha més vies per fer més difícil la guerra a Putin és just que l’explorem i, si funciona, adoptar-ho.
— El Partit republicà vol tallar l’ajuda a Ucraïna. ¿Quin impacte pot tenir a la UE?
— Les eleccions americanes han mostrat que al president Biden li ha estat donat suport en la seva política. Ha obtingut el menor nivell de rebuig d’un president dels Estats Units en les eleccions a meitat de mandat. Tindrà més dificultats però l’obstacle no serà definitiu. No s’ha d’oblidar que l’últim paquet dels Estats Units per a Ucraïna va ser aprovat per una majoria aclaparadora. Això vol dir que molts republicans hi van votar a favor. Així que no s’ha d’assumir que els republicans hi votaran en contra. A més, el president continua tenint molts poders. He escoltat que li preguntaven què canviaria a causa dels resultats i ha respost amb una paraula: res.
— ¿Canviarà l’adhesió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN la participació espanyola?
— No crec que hagi de canviar dramàticament l’OTAN ni la forma en què veiem l’OTAN. És natural que qualsevol país europeu que vulgui incorporar-se a l’OTAN ho faci.
■