La UB custodia un minimuseu del Prado al seu Edifici Històric
El centre acadèmic custodia el dipòsit més gran de la pinacoteca madrilenya a Catalunya, 56 obres accessibles per al públic que ara la institució recull en un nou catàleg raonat
L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va posar la primera pedra el 1871 en el que ara és plaça homònima, i en temps rècord, el 1872, va obrir les portes. Les pedres estaven tan ben posades com buides, així que, a més d’encarregar programes decoratius específics com el del paranimf i la galeria de retrats, per decorar-les es va decidir demanar obres d’art al Museu del Prado. El 1877 hi va haver acord com les que decoren l’escala noble i la biblioteca, que no tenen problemes d’accés. La resta, que estan en àrees més privades, com la Sala de Juntes, l’Aula Magna i els despatxos, es mostren en nombroses ocasions:
L’avorrit segle XIX
«Les peces no s’han estudiat de manera cronològica, ni per escoles ni autors, sinó temàticament, com la perspectiva de gènere, què fer amb el patrimoni religiós o la revalorització de la pintura del segle XIX», afirmen els dos coordinadors. Hi ha exemples de totes les temàtiques. No en va, la meitat del dipòsit és de pintura barroca i l’altra meitat és del segle XIX, una etapa considerada bastant avorrida, una atribució que ara, amb la perspectiva dels anys, es qüestiona. Allà hi ha la peça més tardana del dipòsit: Doña María Pacheco de Padilla després de Villalar, pintada el 1881 per Vicent Borràs, era un estil de pintura menyspreada, considerada massa teatralitzada, però ara no es discuteix ni la seva «qualitat pictòrica» ni «la intencionalitat política, més fàcil llegir des del present», afirmen Canalda i Dilla.
Això de la perspectiva de gènere dona molt joc, com la incongruència que la Immaculada Concepció d’Alonso del Arco presideixi el paranimf i sigui una de les teles amb més visibilitat: «La Immaculada Concepció era la patrona de les universitats europees, unes institucions a les quals la dona no tenia accés», expliquen. Però cap d’aquestes peces és la joia de la col·lecció. El ceptre de l’obra més demanada per a exposicions és Crist sobre la pedra freda, d’Eugenio
Cajés. I l’autor de més renom del dipòsit correspon a Luca Giordano, pintor de la cort de Carles II, que és qui més teles exhibeix a la UB.
■
Una trentena d’especialistes han elaborat ara una nova guia sobre la col·lecció