El Suprem tem que la reforma deixi impune la conducta de Puigdemont
▶ L’alt tribunal haurà d’estudiar com queda la norma, però considera que el nou delicte no inclou els fets condemnats
El president del Govern, Pedro Sánchez, i el PSOE afirmen que el delicte de sedició s’ha reformat i substituït per un de desordres públics agreujats, mentre que el president Pere Aragonès i Esquerra han parlat sense embuts de la seva derogació. Des del Tribunal Suprem s’inclinen més per aquesta segona interpretació i adverteixen que, en cas de tirar endavant la reforma tal com figura en la proposició de llei presentada ahir, la conducta de l’expresident Carles Puigdemont podria quedar impune, així com la dels altres fugits.
Fonts de l’alt tribunal expliquen a aquest diari que quan la Sala Segona va dictar la sentència del procés va condemnar per sedició, perquè és el delicte que en el Codi Penal castiga els qui «sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».
La tardor del 2017 a Catalunya «s’incomplien les resolucions del Tribunal Constitucional i es va fer sortir per la teulada la comissió judicial que participava en el registre de la Conselleria d’Economia, perquè no es respectaven els jutges espanyols», però això no apareix en el nou delicte amb què es pretén substituir la sedició, assenyalen aquestes fonts.
Nova redacció
Es refereix al fet que el títol íntegre de la sedició desapareix del Codi Penal i en el seu lloc l’article 577 quedarà redactat així: «Es castigarà amb la pena de presó de sis mesos a tres anys qui, actuant en grup i per tal d’atemptar contra la pau pública, executi actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses, obstaculitzant la via pública i ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions i edificis». Per això les fonts consultades entenen que en aquest precepte, tal com està redactat en la proposició de llei, no s’inclourien els fets pels quals es va produir la condemna dels líders independentistes més que com un delicte de desobediència, que finalment va ser l’imposat a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.
I afegeixen que la condemna per malversació que es va aplicar juntament amb la sedició a tots els que formaven part del Govern de Carles Puigdemont va arribar per concurs medial, cosa que significa que es va utilitzar per aconseguir l’altre delicte, el de la sedició. Si aquest últim, que és el que es volia cometre, deixa d’existir, perquè es penalitza la conducta comesa, el delicte econòmic ja no seria necessari que tornés a ser reformat, perquè també desapareixeria.
Això significaria que ni Carles Puigdemont, ni Clara Ponsatí, ni Toni Comín haurien de respondre per cap delicte, malgrat estar processats per sedició i malversació, tret que es pogués entendre que la seva conducta va respondre al nou il·lícit, com a partir d’ara es recollirà en el Codi Penal.
El mateix passarà amb l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que només hauria de respondre per desobediència, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, l’única dels fugits només processada per sedició, per la qual cosa es presumia que era la més beneficiada per la reforma. Aquesta interpretació de l’alt tribunal contradiu el que va dir Sánchez a l’anunciar la reforma, moment en què va assegurar que Puigdemont compareixeria davant dels jutges espanyols.
Revisió individualitzada
Quan la reforma sigui publicada al BOE els set magistrats que van dictar la sentència del procés s’hauran de reunir per estudiar-la i iniciar un procés individualitzat de revisió de les penes imposades als condemnats per determinar la inhabilitació que els queda per complir. Si es compleix el temor expressat per les fonts consultades serà ràpid, perquè es limitarà a suspendre l’execució de la pena que els quedi pendent, ja que van ser condemnats per un delicte que ja no és vigent. També se’ls hauria de tornar el que van pagar en concepte de responsabilitat civil.
Però si l’opció que acaba predominant no és tan dràstica, caldrà valorar la prevista en el delicte de desordres públics agreujats i en la malversació per veure quina és la més beneficiosa per al reu, que és la que s’ha d’aplicar. ■