La ‘dictatova’ del 60%

Després de quatre anys en suspens, les regles fiscals tornen a trucar a la porta. Brussel·les acaba de posar sobre la taula la seva proposta de reforma de les regles de disciplina pressupostària que, tot i que prometen ser més flexibles que les que van assetjar Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya en la crisi de deute del 2010 al 2012, seran de tot menys amables. L’objectiu és que s’estrenin en els Pressupostos del 2024 i això és el mateix que dir que els primers comptes de la legislatura vinent hauran d’estar plens de retallades de despeses o de pujades d’impostos.

Si es compleixen els plans de la Comissió

Europea, a partir del 2024 tornarà la dictadura del límit de dèficit del 3% del PIB. També tornarà el dictat del límit de deute del 60% del

PIB, tot i que, en aquest cas, en forma de dictatova. La diferència és que a partir d’ara desapareixerà la regla de l’1/20. Aquesta regla obliga a reduir cada any una vintena part de la distància entre el nivell de deute i l’objectiu del 60%. En el cas d’Espanya, on es preveu un nivell de deute en l’entorn del 114% del PIB el 2022, seria com imposar un ajust de 2,7 punts de PIB cada any (35.000 milions, molt més que els 21.300 milions que preveu gastar en atur el 2023). En lloc de la dictadura de l’1/20 es pretén donar pas a una dictatova que garanteixi que el deute públic s’orienta al 60%, sí, però a un ritme menys feridor per al creixement i diferent a cada país. El nou esquema parteix del convenciment que més val una dictatova admissible que una dictadura impossible. Amb la mateixa filosofia, Brussel·les ha posat sobre la taula un nou model de sancions. No seran tan altes com les actuals, que per elevades s’han fet impossibles d’aplicar. A més, es prioritzaran les penes de reputació. Espanya ja coneix l’escarni de la presència d’homes de negre vigilant la política econòmica. El dubte és si la reputació tindrà el mateix poder de convicció que els diners.

■