La sequera porta la producció hidràulica al nivell històric més baix
▶ La baixa generació de l’octubre presagia un final d’any per sota del 2005, el pitjor exercici
La sequera porta la producció hidràulica al nivell més baix des que hi ha registres (1990) a Espanya. A l’octubre es van generar 767 gigawatts l’hora d’electricitat des de les plantes hidràuliques, per sota dels 774 gigawatts l’hora de l’octubre del 2017, que tenia el rècord fins ara. En termes percentuals, la producció amb aigua va representar el 3,5% de tota la generació elèctrica del mes, també per sota del 3,6% que va suposar durant el mateix mes de fa cinc anys.
Aquestes xifres fan referència a les dades de Red Eléctrica i no seran definitives fins a d’aquí un any, per la qual cosa podrien variar, però anticipen un any de rècord a la baixa. L’exercici amb menys producció hidràulica fins ara va ser el 2005, amb 18.248 gigawatts l’hora, davant del 2017 (18.447 gigawatts l’hora) i del 1992 (18.778 gigawatts l’hora). Tanmateix, fa 17 anys entre el gener i l’octubre s’havia registrat una producció de 15.138 gigawatts. L’acumulat d’aquest any en aquell període no arriba als 14.000.
El nivell dels pantans espanyols a dia 8 de novembre està al 32,39% de la seva capacitat total, bastant per sota de la mitjana de l’última dècada (49,79%), segons el portal embalses.net. El motiu de la sequera ve dels baixos nivells de pluja tant a l’hivern com a l’estiu, després d’un 2021 que tampoc va ser un any especialment plujós. Per fer-se’n una idea, l’embassament més gran d’Espanya –i el tercer d’Europa–, el de La Serena, a Badajoz, amb capacitat per a 3.219 hectòmetres cúbics, té en l’actualitat un 12,99% d’aigua embassada.
La baixa capacitat d’aquests emplaçaments podria suposar, fins i tot, el fre d’algunes centrals hidroelèctriques, ja que la llei d’aigües estableix un ordre clar de prioritats en l’ús d’aquest recurs natural: l’ús humà, seguit del reg, l’industrial i, en últim lloc, la producció hidràulica. I així ho va advertir Endesa la setmana passada en relació amb la seva central de Mequinensa, a l’Aragó, l’embassament de la qual està al 22,6% de la seva capacitat, amb 344 hectòmetres cúbics. La companyia tampoc descarta que l’aturada s’estengui als embassaments de Pont de Montanyana i Escaldes, ubicats a cavall entre les província d’Osca i Lleida, així com els de Talarn i Gavet, a Catalunya.
Endesa és la segona del rànquing de potència hidràulica amb gairebé 5.000 megawatts, del total de 17.000 que hi ha arreu del país. La seva generació elèctrica amb aquesta tecnologia es va reduir gairebé un 30% fins al setembre, respecte a l’any passat, segons els resultats presentats aquesta setmana. L’empresa líder és Iberdrola, amb 10.700 megawatts instal·lats, i la seva producció es va reduir a la meitat en els primers nou mesos de l’any. No obstant, segons van reflectir totes dues en la presentació de resultats, el seu caràcter de companyies integrades (generació i comercialització)
El nivell dels pantans espanyola el dia 8 de novembre estava al 32,39% de la seva capacitat total
amb diversitat de tecnologies de generació fa que gairebé no ho notin en els seus comptes, perquè d’una banda han obtingut ingressos més baixos, però de l’altra han sigut més elevat, i es compensa.
El gas, al capdavant
Aquesta baixa generació amb aigua té com a conseqüència directa l’impuls de la generació amb gas, l’altra energia de suport del sistema elèctric espanyol, precisament, en el moment en què més es vol reduir l’ús d’aquesta matèria primera per la guerra d’Ucraïna. Així, l’octubre d’aquest any, els cicles combinats han sigut la generació líder, amb 6.574 gigawatts l’hora, gairebé un 75% més que durant el mateix període de l’any anterior. En els primers 10 mesos de l’any, també se situa líder amb 52.771 gigawatts l’hora, impulsada per les exportacions a França (amb la majoria de les seves nuclears parades) i la falta de cogeneració de la indústria.
De cara al final d’aquest exercici 2022, els cicles combinats, la nuclear i l’eòlica es debaten el lideratge, tot i que la generació amb gas s’anticipa com a clar guanyador després d’haver-se duplicat des de començament d’any (s’acosta ja a una producció acumulada de 60.000 gigawatts l’hora), mentre la producció eòlica i la nuclear se situen a nivells similars als de l’any 2021 –49.000 i 46.600 gigawatts l’hora, respectivament– i no sembla probable que puguin atrapar el gas en el context actual.
■
L’escàs nivell de les reserves pot suposar a curt termini l’aturada d’algunes centrals