Els narcopisos del Raval es reconverteixen en fumadors de crac
El ‘boom’ de les vivendes dedicades al tràfic de drogues va esclatar el 2017 i l’evolució del fenomen no s’ha aturat, però ara les que admeten el consum són una minoria i el cenyeixen a l’ús de catximbes.
«El que ara trobem cada vegada que irrompem en un narcopís és un terra infestat d’ampolles de plàstic. Però ja no hi ha xeringues». Ho explica un dels agents del Grup de Delinqüència Urbana (GDU) de la Guàrdia Urbana de Barcelona que col·labora amb la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra que combat el narcotràfic al Raval i, sobretot, la proliferació de pisos de la droga. Segons han explicat a EL PERIÓDICO aquests investigadors –que vigilen el fenomen des del 2017–, usuaris que els freqüenten actualment i també el responsable d’un d’aquests locals, fa mesos que està prohibit punxar-se a l’interior d’un narcopís.
Al districte de Ciutat Vella es mantenen actius al voltant d’una vintena de narcopisos, gairebé tots al Raval. Però la majoria funcionen només com a punts de venda d’heroïna, cocaïna o crac on ja no es pot consumir: els toxicòmans compren la droga i han de marxar. Aquesta era l’accepció estricta d’un narcopís: una casa ocupada per traficants que perverteixen la inviolabilitat dels domicilis per traficar i que a més ofereixen als consumidors un espai per consumir. No obstant, hi ha excepcions: hi continua havent un percentatge on encara es continua acceptant el consum, tot i que ha de ser fumat. Per aquest motiu, quan els policies entren en un narcopís on encara no s’ha vetat el consum, veuen el terra ple d’ampolles de plàstic, que són com la que acompanyen aquesta notícia: catximbes domèstiques.
Al coll de l’ampolla es col·loca paper d’alumini i en un lateral
Testimoni
El Jordi, un veí enganxat al cavall entre el 1978 i el 1994, període en què l’addicció a l’heroïna es va convertir en un problema de salut pública, veu absurd comparar aquell passat amb aquest present. Llavors, «la falta d’informació» sobre els devastadors efectes de l’heroïna van ser clau; ara hi ha consciència del perill.
s’empelta el cos d’un bolígraf de plàstic. Sobre el paper d’alumini, foradat, es col·loca el crac, la cocaïna o l’heroïna. Cada dosi costa entre 10 o 15 euros. El crac és més car que l’heroïna. Es crema la droga amb un encenedor i s’absorbeixen els vapors de la combustió. «No et pots punxar, però sí que pots fumar», explica la Cristina, una dona de 38 anys originària de Romania que està tan enganxada al crac que creu que ja no té sortida. Afirma que aquesta droga és la més consumida ara en narcopisos. Una percepció que també coincideix amb la de policies i altres toxicòmans.
La crisi del 2008
El boom dels narcopisos va agafar desprevingudes les autoritats locals i municipals el 2017. Durant aquell estiu, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional van arribar a comptabilitzar uns 60 narcopisos operatius al centre de Barcelona, sobretot al Raval. El problema de fons era l’existència de centenars de pisos buits al veïnat. Després de la crisi econòmica del 2008, moltes famílies havien deixat de pagar el lloguer o la hipoteca i el barri va quedar foradat. Els traficants van omplir aquells pisos ocupant-los il·legalment. Primer, sigil·losament. Després, sense dissimular. Com va demostrar una investigació d’EL PERIÓDICO, la majoria de pisos buits que van acabar en mans de traficants pertanyen a immobiliàries, bancs o fons voltor. Aquest continua sent el problema de fons.
L’activitat dels narcopisos va provocar que les xeringues tornessin al Raval. I van devorar comunitats senceres de blocs de veïns, que de la nit al dia van començar a conviure al replà de la seva casa amb toxicòmans, traficants, baralles i xeringues. En molts casos, van fugir a viure lluny de Ciutat Vella. Els policies, cansats de veure com els detinguts eren reemplaçats i els narcopisos tancats eren reoberts, van començar a investigar les organitzacions criminals que en movien els fils. Així s’han produït tres grans macroo
Els traficants aprofiten la inviolabilitat dels domicilis per traficar A Ciutat Vella hi ha una vintena de cases transformades en punts de venda de substàncies il·legals
peracions en els últims anys: la Bacar, contra la màfia dominicana, i la Suricat i la Colosseu, contra la màfia pakistanesa. També per això la tendència va ser d’anar prohibint les punxades.
La primera batuda policial – operació Bacar– es va produir el 29 d’octubre del 2018 contra la màfia dominicana, que dominava 26 narcopisos. Es va saldar amb la detenció de 70 persones. La segona –operació Suricat– va recaure sobre la màfia pakistanesa el 20 de juny del 2019, un entramat que havia omplert el forat dels traficants dominicans. S’hi van practicar 35 registres i 50 persones van acabar detingudes.
L’octubre del 2020 va arribar la tercera i última: l’operació Colosseu, de nou contra els narcos d’origen pakistanès, que ara s’havien aliat amb un grup de ciutadans d’origen romanès que assumia tasques subsidiàries de repartiment en la via pública i un altre de ciutadans d’origen nigerià que subministrava la droga durant el confinament a través de «mules» –viatgers que l’amaguen a l’equipatge o dins el seu cos– procedents del Pakistan i d’Anglaterra. Els principals caps pakistanesos arrestats en la Suricat continuaven donant les ordres des de la presó.
Amb el final de la màfia dominicana es va aconseguir frenar la proliferació dels narcopisos i tornar al model antic dels pisos de la droga: sense sales de venipunció clandestines. La diferència no va ser poca, ja que els narcopisos de punxades havien deteriorat comunitats fins a límits inimaginals. Per l’operació Suricat, la xifra de domicilis considerats narcopisos va ser molt més baixa. I en la Colosseu va tornar a descendir, en part perquè els traficants van començar a optar per traslladar la major part del mercadeig a la via pública. Després de la pandèmia, els traficants han continuat amb la venda al detall al carrer. Actualment, el setge als usuaris de la narcosala Baluard ha tornat les escenes de toxicòmans punxantse davant els veïns.
Extirpar per quarta vegada
L’alcaldessa Ada Colau va admetre la setmana passada en la inauguració d’una comissaria de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella, la tercera base al districte, que les organitzacions criminals de narcotràfic tornen a ser un problema perquè, després de la pandèmia, s’han regenerat. Va demanar als cossos policials que esgotin investigacions ambicioses per extirpar per quarta vegada l’estructura que coordina els narcopisos al Raval.
■
A diferència d’èpoques passades, en aquests espais ara es prohibeix la venipunció El setge als usuaris de la narcosala Baluard ha tornat les punxades al carrer
Marcia Bardauil, 32 anys, soltera i sense fills. Nascuda a Buenos Aires i d’ascendència italiana, es va mudar a Barcelona fa quatre anys i mig. Bardauil lidera el departament de market insights a Quadpack, una empresa top 10 d’Europa en packaging cosmètic.
— ¿Per què va triar Barcelona?
—Tenia ganes de mudar-me a Europa per un tema d’oportunitats laborals, el mercat cosmètic és molt més interessant, tenia la facilitat de comptar amb la ciutadania italiana i de tenir família, que va facilitar el meu aterratge.
—¿Quins aspectes de la ciutat destacaria com a positius?
— ¡En tinc moltíssims! És una ciutat extremadament cosmopolita i se sent mentre hi passeges. Una altra cosa que em fascina és com de saludable que és. Barcelona anima a fer esport a l’aire lliure, ja que el fred mai és extrem i tenim la muntanya a prop per esquiar. Finalment, crec que el balanç de feina i oci és excel·lent, cosa que dona molta qualitat de vida.
— ¿Quins aspectes de la ciutat cal millorar? ¿Com?
— M’agradaria que la gent que viu a Barcelona estimés la ciutat tant com jo, i la cuidés, per exemple, no tirant escombraries per tot arreu. Un altre tema a millorar és l’obertura per als negocis, que atragués encara més inversió per muntar empreses, ja que el potencial d’aquesta ciutat és enorme.
— ¿Què espera de la Barcelona dels pròxims anys?
— Que sigui una ciutat més oberta, més sostenible i neta. M’agradaria que atragués turisme que també fos respectuós amb la ciutat.
■