‘Ummo. La España alienígena’: del cel a Madrid
Movistar Plus+ estrena avui ‘Ummo. La España alienígena’, minisèrie sobre el llegendari fenomen ufològic nascut al Madrid dels 60 i que es va revelar com una delirant invenció del seu creador, José Luis Jordán.
Espanya ha sigut sempre territori calent en qüestions ufològiques. Des del primer cas ovni documentat a la premsa espanyola –l’albirament d’una resplendent i fumejant gerra voladora al cel de Campo de Criptana (la Manxa) el març del 1826–, s’han registrat milers d’incidències amb estranys objectes i presumptes criatures vingudes d’un altre món. Res, però, és comparable amb el formidable cas Ummo, succés ufològic que es va iniciar el 1966 amb el suposat aterratge d’un plat volador al barri madrileny d’Aluche i que, durant dècades, es va convertir en un intricat i esbojarrat fenomen de culte alienígena que va traspassar fronteres i la seva trama va ordir la fascinant i obliqua figura de José Luis Jordán Peña, el geni que movia els fils del tinglado.
Avui, Movistar Plus+ estrena Ummo. La España alienígena, minisèrie documental de tres episodis dirigida per Laura Pousa i Javier Olivera que projecta llum sobre un cas que, 56 anys després, continua estranyament viu entre la legió de seguidors de tot el món que estan encara convençuts del fet que el remot planeta Ummo existeix i els seus avançats habitants viuen infiltrats entre nosaltres. La sèrie no només indaga en les infinites ramificacions del cas, sinó que ofereix un apassionant paisatge social d’aquesta Espanya tardofranquista tan àvida de llibertat com d’alguna cosa en la qual creure. I què millor que una civilització extraterrestre de lluent aspecte nòrdic disposada a compartir amb els terrícoles celtibèrics les seves sorprenents cotes de desenvolupament científic, tecnològic i social. Dit això, es fa del tot imprescindible explicar de què es tracta el cas Ummo.
Tot té el seu origen en l’albirament i aterratge d’un plat volador a Aluche, el 6 de febrer de 1966. «El fet concret i innegable és que hi ha dos testimonis i una porció de terreny socarrimat que parlen de l’aparició d’un estrany objecte volador ahir diumenge a Madrid», relatava la crònica enviada per l’agència Cifra. Amb el temps es va saber que un d’aquests testimonis era José Luis Jordán Peña, intrigant enginyer d’origen alacantí que va ordir el fals albirament mentre participava en les animades tertúlies sobre ocultisme que organitzava el pioner de la ufologia a Espanya, Fernando Sesma.
Estrella Wolf 424
Alguns participants en la tertúlia ufològica van començar a rebre estranyes cartes mecanografiades i trucades telefòniques de presumptes habitants del planeta Ummo, situat a l’òrbita de l’estrella Wolf 424, a 14,6 anys llum de la Terra. En aquelles cartes, elaboradíssimes i dotades d’un ric i altisonant llenguatge, els ummites revelaven els seus sorprenents coneixements científics i tecnològics en un descomunal volum epistolar que, al llarg de tres dècades, va acabar superant les 1.500 pàgines. Una d’aquelles cartes anunciava que alguns ummites ja vivien a la Terra i que una nau espacial seria visible l’1 de juliol del 1967 a San José de Valderas (Madrid). Dit i fet: dos presumptes testimonis van assegurar que havien vist un ovni aquell dia i ho van documentar amb unes fotografies en les quals apareixia una nau circular que mostrava a la part inferior el signe amb què els ummites firmaven les seves comunicacions.
Llavors no s’ho podia imaginar ningú, però les fotos (falses) eren una maquinació més de Jordán Peña, el mateix que escrivia les cartes mecanografiades. El delirant engany d’Ummo començava a rodar i avui encara no s’ha aturat, malgrat que el seu propi creador va admetre a principis dels 90 que tot era mentida. «Jo he sigut l’autor d’Ummo. És un experiment que vaig fer per estudiar la credulitat de l’home; se’m va escapar de les mans. Va ser un error meu, n’estic penedit», va relatar al seu dia. Certament, el tema es va complicar, i molt, quan van transcendir els excessos de la secta pederasta Edelweiss, que als anys 80 havia utilitzat el símbol d’Ummo com a coartada estètica: «Això em va espantar. Una cosa era Ummo i una altra era una secta que creia en Ummo. Va ser un error treure una idea innocent amb una càrrega científica». En qualsevol cas, la infinita legió de seguidors d’Ummo, inclòs l’escriptor J. J. Benítez mai va creure que Jordán Peña fos l’únic artífex del cas i va preferir pensar en la conspiranoia; d’allà la seva obstinada persistència a l’hora de pensar, a manera de crit de guerra, que «¡Ummo existeix!».
«Jordán Peña era un geni, un home brillant, lúcid. Ple de clarobscurs, però fascinant», afirmen Laura Pousa i Javier Olivera en una conversa amb aquest diari. «Va dedicar tota la seva vida a crear Ummo, tot el seu talent, que era inabastable. Podia haver-li donat
El documental també ofereix un apassionant fresc social del tardofranquisme
forma d’obra literària i haver obtingut fama i diners. Però Ummo no li va donar res. Llavors, ¿per què ho va fer?», es pregunten. «Tot el que va tramar i va escriure és obra... que no sabem ben bé on col·locar, però conté proposta artística, pròxima al concepte del performer», apunta Olivera.
‘Más allá’ i Jiménez del Oso
Els dos directors han treballat durant tres llargs anys per donar forma a la sèrie. «Ha sigut duríssim, perquè ha sigut un treball ingent d’investigació, però ens ho hem passat genial», afirma Pousa. En efecte, hi havia centenars d’hores de fumejants programes de TVE que debatien sobre el tema amb avidesa i (molt) de rigor, com el llegendari Más allá, de Jiménez del Oso, on acudia amb freqüència com a veu autoritzada el mateix Jordán Peña. «Eren programes sorprenents que convidaven gent que realment pensava en directe i que parlava amb serietat solemne sobre temes com Ummo. En aquella època, la gent pensava que si era a la tele havia de ser veritat», comenten els directors.
«Ens va semblar fascinant com una història d’ovnis al Madrid dels 60 ens permetia explicar la història d’Espanya d’una altra manera», apunta Pousa. «És gairebé una excusa per parlar de la societat i la cultura de l’època, d’aquella Espanya segrestada per una dictadura i un moment en què la religió no suplia ja la necessitat de creure», afegeix el realitzador, fill del gran director argentí Héctor Olivera, sobre la seva sèrie, irresistible mixtura pop d’imatges familiars de Jordán Peña en súper-8, cintes magnètiques de l’infinit arxiu de TVE, recreacions històriques i entrevistes a experts en la matèria com el periodista Eduardo Bravo (autor del formidable assaig Ummo. Lo increíble es la verdad) o la (incrèdula) filla de José Luis Jordán Peña, Maite Jordán.
«Hi ha moments en què tot el que està relatat sembla mentida. ¿Però com pot ser això? ¡No pot ser! La frontera entre la realitat i la mentida és molt difusa i aquest joc també és apassionant per a nosaltres, en la mesura que creiem que pot generar una reflexió en l’espectador sobre el que passa avui amb el fake», explica Olivera. «Hi ha tantes coses allà dins: la creació de mites, la broma esdevinguda fenomen, el paper dels mitjans de comunicació...», sentencia Pousa amb un gest inequívoc de fascinació sobre un fenomen tan únic i inabastable com el mateix Jordán Peña. ■