Activistes del clima denuncien els efectes del Mundial
Organitzacions ecologistes critiquen l’impacte que tindrà la Copa del Món de futbol a Qatar mentre els organitzadors el venen com el primer campionat «neutre en carboni». Els retrets arriben a afirmar que suposa una «aberració mediambiental».
De cara al Mundial, Qatar podrà presumir de país nou. A la construcció de set nous estadis, una ciutat sencera on se celebrarà la final, 100 nous hotels i multitud de carreteres per estrenar, s’hi afegeixen els 16 complexos flotants amb 1.600 habitacions que envoltaran la península en unes setmanes. Qatar, al seu torn, presumeix de convertir-se en l’amfitrió de la primera Copa del Món «neutra en carboni». En canvi, activistes pel clima i organitzacions ecologistes acusen els organitzadors de ser els artífexs d’una «aberració mediambiental» en plena emergència climàtica.
«L’organització del Mundial provocarà un impacte climàtic bastant important, ja que generarà moltes emissions de diòxid de carboni», explica Gilles Dufrasne, investigador del Carbon Market Watch (CMW). Aquesta fundació sense ànim de lucre, que treballa sovint amb la Unió Europea, ha sigut qui ha posat els números a la qüestió. «Els organitzadors, és a dir, la FIFA i els qatarians, han calculat produir uns 3,6 milions de tones de diòxid de carboni que pretenen compensar comprant crèdits de carboni, però creiem que és una subestimació», explica a aquest diari.
Qatar ja és el principal emissor per càpita de diòxid de carboni del món, malgrat ser el país més petit a acollir una Copa del Món en tota la història. «Les afirmacions de Qatar i la FIFA sobre la neutralitat del carboni són errònies i enganyoses», denuncia també Julien Jreissati, el director de programes de l’Orient Mitjà i el Nord de l’Àfrica de Greenpeace. «Una acció climàtica seriosa hauria de conduir a una reducció de les emissions i no a una compensació», afegeix a EL PERIÓDICO. Les altes despeses en nova construcció i l’enorme volum de transport aeri ja estan disparant el volum d’emissions.
Durant cinc setmanes s’espera la visita sense precedents d’1,2 milions de persones, gairebé la meitat de la població de Qatar.
Però per arribar fins al 20 de novembre el primer país de la regió a celebrar un Mundial ha patit una veritable transformació. En els 11 anys des que va guanyar la candidatura, les autoritats han invertit gairebé 230.000 milions d’euros en infraestructura. El país ric en gas busca emular la dramàtica evolució dels seus rivals emiratians per allunyar-se de la dependència econòmica dels recursos energètics. En l’apogeu del seu auge de la construcció el 2016, Qatar va gastar el 18% del seu PIB en infraestructura, molt per damunt de les anteriors candidatures.
L’impacte dels viatgers
A més, aquest sector també fa servir gairebé la meitat de la força laboral del país, augmentant la seva població del 67% en l’última dècada, des del 2011. Però, en aquesta ansietat expansiva, la preocupació per la «neutralitat en carboni» ha sigut més aviat mínima. «Una de les fonts principals d’emissions ha sigut la construcció de la infraestructura, els estadis, les oficines dels organitzadors, la modernització d’hotels i coses per l’estil», apunta Dufrasne, «i l’altra és l’impacte dels viatges aeris al país, ja que Qatar no té capacitat per allotjar tots els aficionats i molts es quedaran en països veïns com l’Aràbia Saudita o els Emirats».
Més enllà dels «costos de tenir més d’un milió de persones extra en una ciutat», la celebració d’una competició d’aquesta magnitud en un clima com el qatarià tindrà greus conseqüències. A mesura que s’acosta el Mundial, Qatar necessitarà almenys 10.000 litres d’aigua al dia per cada estadi. En una regió sense gairebé accés a l’aigua dolça, la seva obtenció dependrà de la dessalinització, la pràctica d’eliminar l’aigua salada perquè sigui potable i que implica greus costos mediambientals. També fa un mes que els jardiners expulsen aire fred sobre la gespa perquè creixi. Mentrestant, al nord de Doha, està creixent una reserva de gespa de 425.000 metres quadrats, uns 40 camps de futbol.
Per mantenir els estadis freds quan la temperatura de l’aire exterior supera els 40 graus, es farà servir aire condicionat que la rebaixi fins als 23 o 25 graus. «Totes aquestes emissions estan tenint un impacte immediat i no es poden compensar plantant arbres que trigaran dècades a començar a absorbir carboni», recorda Jreissati. Per això, des de Greenpeace i el CMW, acusen els organitzadors de «greenwashing». «Aquest reclam de la neutralitat en carboni mira de millorar la
Qatar és el principal emissor per càpita de carboni, cosa que es dispararà pel campionat
Cada estadi necessitarà 10.000 litres al dia en una regió que viu de la dessalinització
imatge de l’esdeveniment, de la FIFA i del Govern de Qatar», assenyala Dufrasne.
«Busca apartar l’atenció del fet que aquest és un esdeveniment increïblement nociu en termes de l’impacte climàtic», afegeix. Les conseqüències d’aquest reclam van molt més enllà del Mundial. «Aquest missatge farà que la transició cap a una societat més sostenible sigui perjudicial perquè si tothom s’enfronta al missatge que la Copa del Món és neutra en carboni i que podem volar de manera neutra en carboni, llavors és realment difícil per a una persona mitjana entendre per què hauria de canviar el seu comportament», puntualitza.
¿Què passarà quan el 18 de desembre s’apaguin els focus i els aficionats volin cap a casa? No només deixaran d’encendre’s els llums dels set estadis construïts per a l’ocasió i el carrer es buidarà de festa. També el món deixarà de mirar cap a Qatar i saltarà a la següent competició. Però les emissions, a les costes aràbigues i al voltant del món, segueixen a l’alça. «Llavors, arribarà la gran pregunta», anuncia Dufrasne, «¿quin és el propòsit social de celebrar aquesta mena d’esdeveniments si ja no són sostenibles?».
«La pregunta no és com podem reduir les emissions a Qatar, sinó més aviat si aquestes competicions, amb gent volant d’arreu del món i anys de construcció desenfrenada, han de continuar tenint lloc», afegeix l’investigador del CMW. «Tota la indignació creada pels impactes mediambientals hauria de ser un toc d’atenció perquè tant Qatar com la FIFA participin en canvis transformadors reals en línia amb un món renovable i verd», acaba dient Jreissati.
■