Amb dades obertes

▶ Les variacions del preu mitjà del lloguer a l’àrea metropolitana de Barcelona han sigut calculades per a aquesta informació a partir de Dades obertes de la Generalitat amb dades per municipis publicats per la Conselleria de Drets Socials, basat en l’explotació estadística del registre de fiances de lloguer de vivendes dipositades a l’Institut Català del Sòl. Les dades s’han acarat amb aquest altre conjunt de dades obertes per municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per a la comparativa s’han pres com a referències el preu mitjà del lloguer de gener a desembre del 2017 i de gener a juny del 2022.

▶ Per la seva banda, per als càlculs de quina proporció sobre la renda representa la despesa de lloguer en cada municipi metropolità, s’han creuat les esmentades dades de preu mitjà del lloguer amb les de renda neta anual, tant individual com per llars, disponibles a l’Atles de distribució de renda de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), basat en dades tributàries. En aquesta ocasió s’han pres com a referència les dades del 2020, tant de preus de lloguers com de renda, ja que són les últimes publicades per l’INE. Aquests càlculs són una projecció que pressuposa com a hipòtesi que una persona lloga a la mateixa ciutat en què resideix i, per tant, declara la seva renda.

▶ Des de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB) precisen que les dades de renda neta individual resulten aptes per mesurar l’esforç d’un arrendatari a l’hora d’accedir al mercat del lloguer. La renda neta per llar, però, està enfocada a «avaluar el poder adquisitiu a partir de dades de vivendes ja existents», apunten fonts de l’O-HB. L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) també matisa que «al tractar-se d’una mitjana, es perd el detall de quant gasta cada llar en funció de la seva renda.