Lucas Bun, el cantant de la veu d’or que va posar música a la gala
La seva veu enlluerna allà on va, evocant els grans cantants melòdics i crooners llatins, en contrast amb el modern toc electrònic de les seves músiques. Ell és Lucas Bun i la reguera de cançons que ha publicat des del 2020 el projecten com una figura diferent, amb poder emocional i estil propi.
La veu cantant de la gala del Català de l’Any, barceloní del 1993 (els seus cognoms són Bondia Calsapeu), s’ha anat obrint pas des que es va donar a conèixer amb Caída del cielo, peça registrada a Miami que va compondre amb el productor colombià Julio Reyes Copello, conegut per les seves tasques amb Marc Anthony, Alejandro Sanz i Pablo Alborán. Venia de completar els seus estudis de música a Berklee. Allà va rebre la felicitació de Nile Rodgers quan va interpretar un èxit que aquest havia produït, Let’s dance, de David Bowie. Un altre episodi més: tot i que Reyes Copello demana a la seva web que els nouvinguts es privin d’enviar-li maquetes, no li va fer cas. Un mes més tard, va rebre un mail: «El mestre està escoltant les seves cançons».
Posada de llarg el 2013
D’allà, un primer salt a Miami, col·laboració que es va plasmar en tres cançons. Durant la covid, va continuar ampliant el seu repertori amb peces de les quals és també coautor, com Tonada del impostor i El tiempo me esperará. Aquesta la va crear amb el compositor i periodista, col·laborador d’aquest diari, Luis Troquel, tàndem del qual surt Por empezar, inèdita i que donarà títol al seu primer disc el 2023.
Serà l’estrena llarga d’un artista singular, que va deixar durant un temps la música per l’hípica. Admirador d’un ampli espectre de cantants, d’Armando Manzanero a Michael Jackson, transmet sentiment i vol poètic. Amb volença pel bolero i la llatinitat clàssica, tocs flamencs i afany d’experimentació amb llenguatges contemporanis associats a l’electrònica i l’r’n’b. Però, més enllà de la solució sonora, imposa el silenci i l’atenció amb només deixar sentir el seu cant profund i lluminós.
■