La malversació a Europa i els EUA
En alguns països la pena màxima del delicte de malversació és de 10 anys de presó i les multes depenen sempre de l’import total dels fons sostrets.
Després d’impulsar la reforma del Codi Penal per derogar el delicte de sedició, l’Executiu i ERC continuen la negociació per a la modificació del delicte de malversació. I a la resta d’Europa i als Estats Units, ¿com es regula?
REGNE UNIT.
La malversació es reflectiria en la legislació a Anglaterra i Gal·les com un tipus de robatori (embezzlement) que té lloc quan una persona encarregada dels béns o propietats d’un organisme, una organització o un individu abusa de la seva posició de confiança per beneficiar-se directament d’aquests béns, o bé per fer-hi una cosa per a la qual no està autoritzat.
Les penes depenen de la gravetat del sostret i les circumstàncies del cas.
FRANÇA.
A França, l’equivalent del delicte de malversació s’anomena desviació de fons públics. És castigat amb penes màximes de 10 anys de presó i un milió d’euros de multa. Els entorns d’alguns dels dirigents gals van ser jutjats per això. És el cas de l’expresident Nicolas Sarkozy i l’afer dels sondejos. A principis d’aquest any, el Tribunal de París va condemnar Claude Guéant, secretari general de l’Elisi durant la presidència de Sarkozy i Patrick Buisson, conseller polític del dirigent conservador, per haver malversat 1,4 milions d’euros. Els van condemnar a un any i dos anys de presó, respectivament.
ALEMANYA.
Alemanya, la malversació (Untreue) està considerada un delicte financer i reglada per l’article 266 del Codi Penal de la següent manera: «Serà castigat amb una pena privativa de llibertat no superior a cinc anys o amb una pena pecuniària el que abusi del poder que
Ali atorga la llei, l’ordre oficial o el negoci jurídic de disposar dels béns d’una altra persona o d’obligar una altra persona, o el que infringeixi el deure que li incumbeix en virtut de la llei, l’ordre oficial, el negoci jurídic o una relació fiduciària de vetllar pels interessos patrimonials d’una altra persona i causi amb això un perjudici a la persona dels interessos patrimonials de la qual és responsable».
ITÀLIA.
A Itàlia, l’article 314 del Codi Penal estableix penes de quatre a 10 anys de presó per als funcionaris públics que s’apropien de diners o altres béns que, en funció del seu càrrec, havien d’administrar. A més d’això, el Codi Penal també contempla l’anomenada apropiació indeguda, que cometen els que s’apropien de diners, valors o qualsevol altra cosa per beneficiar-se a si mateixos o a d’altres d’una forma injusta. Silvio Berlusconi, l’ex primer ministre italià, ha sigut acusat d’aquest delicte en més d’una ocasió.
ESTATS UNITS.
Als EUA la malversació de fons públics és un delicte estatal i federal. En el cas federal l’apropiació indeguda o desviació de diners públics es castiga amb penes de presó d’un màxim de 10 anys si el valor de la propietat o actiu afectat és superior als 1.000 dòlars, a més de les multes corresponents. El Departament de Justícia té una divisió dedicada a investigar i perseguir el que es denominen ofenses d’integritat pública. Dins d’aquesta divisió n’hi ha una de centrada a donar resposta a delictes electorals com ara frau de vots o ofenses relatives a lleis de finançament de campanyes.
■
3ª Safata 13 Serveis
Motor EcoSilence
Connectivitat Home Connect