L’activisme polític dels cònsols
Diversos governs han cessat els seus representants a l’estranger per ‘interferir’ en els assumptes interns de l’Estat on estaven destinats. Alguns van donar suport al procés i altres a Putin.
Un d’ells convocava manifestacions de suport al dictador sirià Bashar al-Assad. Un altre va penjar l’estelada independentista al balcó del seu consolat a Espanya. Un tercer va ser acusat d’haver convertit la seva delegació diplomàtica en un niu d’espionatge per al Kremlin. Són alguns dels exemples de cònsols honoraris cessats per «interferir» en els assumptes interns de l’Estat on estaven destinats, un activisme polític que empal·lideix davant els crims en els quals s’han vist embolicats altres cònsols elegits a dit, però que posa en relleu la dificultat que tenen de vegades els Estats per controlar la seva conducta. Diplomàcia a l’ombra, la investigació del Consorci Internacional de Periodistes i ProPública, en la qual ha participat EL PERIÓDICO, no només ha revelat els vincles amb el narcotràfic, el finançament del terrorisme, el blanqueig de capitals o el tràfic d’armes de desenes de cònsols honoraris, sinó que ha posat en relleu el suport que altres ofereixen a règims autoritaris i corruptes. Alguns van acabar dimitint en protesta pels abusos dels governs que representaven, però d’altres van ser destituïts per haver-se convertit en una cosa semblant a una quinta columna dedicada a treballar activament contra els interessos del país on servien.
Serguei Samsonenko és un multimilionari rus amo d’una empresa d’apostes esportives i va servir com a cònsol honorari a Macedònia del Nord fins al mes d’agost, quan el seu cap va rodar sense més explicacions. Abans d’assumir el càrrec, s’havia significat políticament recolzant un partit prorús a Skopje, però els seus problemes van començar el 2017, quan un informe filtrat de l’espionatge macedoni va acusar els consolats honoraris de Rússia al país d’haver-se convertit en «bases de la intel·ligència» que estaven sent utilitzades pel Kremlin per mirar de torpedinar el seu accés a l’OTAN, que va acabar consumant-se el 2020.
Els cònsols honoraris no són diplomàtics de carrera ni cobren per la seva feina, però sí que disfruten de molts dels privilegis dels diplomàtics convencionals. Els
La investigació ha posat en relleu el suport a règims autoritaris i corruptes
nomena l’Estat al qual representen, generalment pel seu prestigi professional o el seu arrelament social a la ciutat on serveixen, però l’Estat receptor –del qual solen ser ciutadans– ha d’aprovar el nomenament i pot eventualment forçar-ne el cessament.
Cònsols independentistes
És en gran manera el que ha passat en els últims anys amb diversos cònsols honoraris catalans que van recolzar d’una manera o un altre la causa independentista.
Són cinc com a mínim. L’últim, Fernando Turró (Grècia), cessat el 2018 «pels seus greuges a la bandera d’Espanya» i per assistir a «diversos actes que no són propis», com la Diada, segons va afirmar el Ministeri d’Exteriors. Abans van seguir els seus passos Xavier Vinyals (Letònia), destituït per penjar una estelada al balcó del consolat; Jordi Puig (Filipines), que havia participat en la «vaga general» del 3-O per protestar contra la repressió del referèndum; Albert Guinjaume (Finlàndia), que organitzava dinars de cònsols amb polítics independentistes; i l’exfutbolista Hristo Stòitxkov (Bulgària), que va dir «franquista» a Soraya Sáenz de Santamaría i va dir –després del referèndum– que «el Govern espanyol és una vergonya». «En algunes ocasions s’ha realitzat gestions discretes fent saber a algun
Estat emissor que el cònsol honorari ha deixat de ser una persona idònia per exercir el càrrec», asseguren fonts diplomàtiques. «En aquests casos, l’Estat sol actuar amb comprensió i cessar el cònsol». La Convenció de Viena del 1963, que regula l’activitat diplomàtica, diu explícitament que els diplomàtics «tenen l’obligació de no interferir en els assumptes interns del país» on serveixen.
Més borrós és el cessament d’altres honoraris destituïts per mirar de crear un clima d’opinió favorable a règims de dubtosa reputació, com li va succeir el 2019 a Waseem Ramli, el cònsol honorari de Síria a Mont-real, on organitzava manifestacions de suport a Al-Assad. En l’extrem oposat, diversos honoraris de Rússia a Alemanya, els EUA o Mèxic han dimitit en protesta per la invasió russa d’Ucraïna.
■
gitalització en el sector industrial i aportar un gran valor afegit a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. De fet, aquest projecte posicionarà la capital catalana com el principal hub d'innovació del sud d'Europa. D'aquesta manera, DFactory s'ha convertit en un projecte totalment innovador i diferencial que actua com a eina per revolucionar el teixit productiu espanyol i acompanyar les empreses en aquest procés de transformació.
Especialitzada en la integració de dades i en la digitalització de plantes industrials, Nexiona és una de les empreses que formen part del DFactory Barcelona. Tal com explica el seu director general, Jaume Rey, «unifiquem dades, no només de les línies de producció, sinó també de les eines de negoci, per saber com evoluciona una empresa, des del punt de vista tècnic, però també econòmic i financer». Com a fet destacable, Nexiona està liderant el procés de digitalització de totes les plantes del grup CELSA. «A DFactory els clients troben empreses consolidades amb projectes consolidats que els poden proveir de la tecnologia que requereixen per optimitzar els seus processos productius», assenyala Rey.