Cooltra capta 25 milions per finançar el seu pla d’expansió
▶ La companyia comença a operar a Alemanya i aspira a entrar a nous mercats europeus amb nous serveis
L’empresa de motos i bicicletes elèctriques Cooltra acaba d’omplir la caixa per començar a emprendre els seus plans d’expansió. Els actuals accionistes de la companyia hi han invertit 25 milions d’euros més a fi de consolidar, remarquen, el seu lideratge al continent europeu. Aquest objectiu passa per posar en marxa noves línies de negoci (com el lloguer de bicicletes elèctriques a temps complet que acaben d’estrenar a Barcelona, entre altres urbs importants) i per obrir operacions a nous països del Vell Continent. El primer de la llista, Alemanya.
Fins ara, aquesta empresa fundada a Barcelona l’any 2006 –la seva etapa va començar en un taller situat al costat de la Sagrada Família amb tot just 25 motos– tenia desplegats uns 9.500 vehicles per compartir a set grans ciutats: la mateixa capital catalana, València, Madrid, Lisboa, París, Milà i Roma. A aquesta relació hi suma ara Colònia, Hamburg, Frankfurt i, ben aviat, també Hannover, tot i que en aquests mercats germànics aterra de moment només com a proveïdor per a empreses.
«La gran tradició que Alemanya té en els desplaçaments amb bicicleta ens permet projectar un gran creixement en el segment de les ebikes, sent el vehicle que per ara més demanda té entre els nostres clients alemanys», justifica el fundador i conseller delegat de Cooltra, Timo Buetefisch.
Primer pas
De tota manera, aquest empresari té molt clar que Alemanya és només el primer pas del seu projecte d’expansió. «Tenim grans plans per als anys vinents –explica Buetefisch–. Aquesta nova injecció de capital de 25 milions d’euros és fruit de la confiança que els accionistes tenen en la companyia i ens permet guanyar múscul per fer el salt a nous mercats europeus estratègics, ampliant i electrificant la nostra flota de vehicles
L’empresa preveu tancar el 2022 amb una facturació de 45 milions, el 42% més que l’any passat
i oferint també nous serveis innovadors».
Segons dades compartides en el comunicat emès ahir per Cooltra per anunciar la ronda de finançament interna, la companyia ja és el primer operador a Roma i Milà, i disposa del 20% de quota de mercat a París.
En aquest sentit, l’empresa estima que tancarà aquest 2022 amb una facturació de 45 milions d’euros, que si es compleix suposaria un creixement del 42% aproximadament respecte a l’any anterior. A més, la seva previsió és aconseguir, aquest any sí, un resultat brut positiu.
■
L’economista i escriptor Miquel Puig i Raposo (Tarragona, 1954) serà el nou secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Conselleria d’Economia. El Consell Executiu aprovarà el seu nomenament en la reunió d’avui. Puig, regidor des del 2019 de l’Ajuntament de Barcelona per ERC-Ernest Maragall Alcalde + BCN-Nova-Acord Municipal, substitueix Maite Villarroya
La titular del departament, Natàlia Mas, completa així els principals càrrecs després de confirmar la continuïtat de Marta Espasa al capdavant de la Secretaria d’Hisenda i el nomenament de Josep Maria Vilarrúbia, fins ara director general d’Avançsa, dependent d’Empresa i Treball, com a secretari general.
Puig, que va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (avui de Mitjans Audiovisuals), va iniciar la seva carrera en l’Administració el 1984 a Indústria i Energia, on va ser secretari general. També va ser comissionat per a la Societat de la Informació i president del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). A més, va ser consultor independent i director general d’Abertis Airports. I és director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya.
■
Benvinguda sigui una reforma del delicte de sedició que faci desaparèixer la seva arcaica denominació i que rebaixi la seva excessiva pena, cosa que també caldria fer, de fet, amb altres delictes, establint, per cert, un sistema de còmput de la pena que es basi en alguna cosa una mica més científica que la percepció intuïtiva de gravetat d’un fet per part d’un legislador. De vegades, sembla que en aquesta matèria no hem sortit de les antiques 20, 50 o 100 fuetades que imposaven algunes lleis antigues.
Benvinguda sigui, si es creu oportuna, una reforma del delicte de malversació que en limiti l’àmbit a les conductes d’autèntica apropiació o desviació de fons públics amb ànim directe o indirecte d’enriquir el malversador o el seu entorn. El destí dels diners públics es decideix políticament, intentant finançar determinades activitats en funció de les necessitats percebudes pel polític com a representant de la ciutadania. Una discrepància en l’orientació ideològica d’aquest destí no hauria de portar ningú a la presó. Les sancions administratives també existeixen i poden ser operatives.
Que s’estiguin plantejant aquestes reformes en el marc de les negociacions d’uns pressupostos és potser el menys important. Per desgràcia, fa temps que en la majoria de països els partits polítics només cedeixen posicions a canvi d’alguna cosa, tot i que sigui en indubtable benefici de la ciutadania, cosa que els hauria de portar a moure’s molt abans, fins i tot de manera gratuïta. Però desenganyem-nos, no és així i costarà molt que s’entengui que per a la salut de la democràcia no és bo que sigui així.
Amb tot, potser ja seria hora de no mirar el dit que assenyala la lluna, sinó mirar la lluna directament. Ara l’objectiu puntual és que uns polítics, primer, no tornin –o vagin– a la presó, segon, que puguin tornar a la política i, tercer, que no plantegin absurdes desobediències a l’ordenament jurídic, restaurant-se per totes les parts la normalitat perduda el 2017. I aquest és un objectiu legítim, tot i que molts, massa, continuïn pensant de manera tomista en càstigs i penediments, oblidant-se d’una de les institucions més importants, no ja de la filosofia de Tomàs d’Aquino, sinó de tota la religió cristiana: el perdó. Jesús mai va demanar penediment als seus botxins per perdonar-los. Almenys, els creients no ho haurien d’oblidar tan sovint.
Com deia, potser seria bo no deixar-se portar per urgències negociadores i posar els llums llargs. El que va portar a la presó els líders polítics independentistes no va ser tant la seva desobediència com una resposta desproporcionada, ni tan sols de l’Estat, sinó d’alguns pocs dels seus actors que van veure una rebel·lió –en l’últim moment, sedició– on només hi va haver una desobediència. És bo recordar que la primera magistrada que els va empresonar pertanyia a l’Audiència Nacional, un conjunt de tribunals d’inqüestionable origen franquista i que trenquen, de fet, l’ordre constitucional. L’article 152 de la Constitució diu clarament que l’organització judicial –amb permís del Tribunal Suprem– ha de culminar en la comunitat autònoma. No a Madrid, a l’Audiència Nacional. ¿No seria hora d’abolir d’una vegada l’Audiència Nacional, evitant futurs mals?
Finalment, cal recordar que la teoria de la rebel·lió va estar aclamada per un partit polític que va exercir l’acció popular. I com l’enorme majoria de les vegades que qualsevol associació molt ideologitzada formula aquesta acusació en un procés penal, no és l’altruisme el que els mou, sinó un pur i exclusiu interès polític. És com fer-se publicitat gairebé gratis a costa d’uns reus. ¿No seria hora, no ja d’abolir l’acció popular –una raresa jurídica a nivell mundial–, però sí de limitar l’elenc de subjectes que poden exercir-la?
Aquestes dues reformes podrien tenir fins i tot un alt grau de consens científic. A més d’això, també seria hora de marcar els límits d’apreciació judicial de la violència i intimidació, per no generar un efecte dissuasori en les protestes socials. Tot i que de vegades resultin incòmodes, són una garantia d’existència de la democràcia tan important com la mateixa premsa. Els temps en què la gent es manifestava amb por ja han de ser només història.
■
Jordi Nieva-Fenoll és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona.