La ‘llei del només sí és sí’ rebaixa penes per delictes sexuals
El Ministeri d’Igualtat manté que alguns jutges interpreten la llei de «manera reaccionària» i el PSOE s’obre a revisar el redactat actual.
La nova tipificació dels delictes sexuals que ha introduït l’anomenada llei del només sí és sí ha suposat que els tribunals puguin revisar a la baixa les sentències d’alguns condemnats, com mostren almenys quatre resolucions recents que han reformulat les sentències de manera favorable als abusadors. Una d’aquestes és la d’un professor que va abusar de quatre alumnes menors que havia sigut condemnat a gairebé set anys i que ara complirà un any i mig.
El nucli de la polèmica és que aquesta llei entén que tot acte sexual sense consentiment de l’altra persona és una agressió, cosa que ha suposat la desaparició del delicte d’abús –abans previst per a agressions sense violència– i ha obert la porta a una possible reducció d’algunes penes mínimes que abans rebien la qualificació d’abús sexual. Amb l’entrada en vigor de la nova norma, la pena menor del delicte d’agressió ha quedat per exemple en quatre anys, davant els sis contemplats anteriorment en el Codi Penal. I en aquesta reducció es troba la clau d’aquestes primeres revisions, que estan aplicant la pena mínima més favorable al condemnat.
Des del Ministeri d’Igualtat s’insisteix que la rebaixa de les condemnes només seria aplicable a «delictes de menor entitat» i que alguns jutges estan fent «interpretacions reaccionàries» de la nova norma. No obstant, el redactat podria obrir una nova trinxera en el si del Govern.
El Ministeri d’Igualtat va assenyalar ahir que «no hi ha un problema» amb la llei del només sí és sí que provoqui la rebaixa de les condemnes, sinó que és «un problema amb la interpretació de la llei» que fan alguns jutges de manera «reaccionària», en paraules de la delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Victoria Rosell. Des del PSOE, però, la ministra María Jesús Montero va declarar que, després del degoteig de sentències, «es requereix estudiar les resolucions amb deteniment i estudiar el text legal perquè evidentment no era l’objectiu de la llei».
■