Santa Eulàlia, 180 anys de moda
L’icònic establiment de luxe del passeig de Gràcia rememora la seva història i el seu llegat d’alta costura amb una exposició oberta a tots els públics fins al 23 de gener.
Només els que tripulen un comerç històric a Barcelona saben la gesta que suposa mantenir-lo generació rere generació. Santa Eulàlia no només ha superat aquesta prova després de 180 anys d’història, sinó que a més ha sabut anar reinventant-se comercialment al so dels temps: dels teixits a la roba a mida, l’alta costura i el prêt à porter de segell propi, fins a arribar al format multimarca de luxe amb què fa anys s’ha convertit en referent local. A punt de complir aniversari rodó, l’establiment es vol acostar de nou als barcelonins amb una exposició singular que reflecteix tot el glamur de gairebé un segle de moda –des que va irrompre a l’alta costura– i que es va inaugurar ahir al Palau Robert. Fins al 23 de gener, Santa Eulàlia obre el seu propi armari dels (millors) records, així com els cedits per a la mostra. Amb tots ells, no només convida a un recorregut pel disseny de moda des del 1935 (de quan data el primer abric exhibit, de llana i astracan), sinó que projecta la història i evolució del comerç des del seu naixement el 1843 al carrer de la Boqueria, al costat de la Rambla. En aquell temps, Josep Taberner va aixecar la persiana a la Barcelona emmurallada per despatxar teixits. Luis Sans resumeix la història: el 1908 aquest emprenedor es va associar amb el seu besavi Lorenzo, a qui després succeirien el seu avi i el seu pare. Cada relleu ha anat orientat a preservar la continuïtat i l’arrelament de la casa, afirma. L’avi Luis va posar el llistó molt alt el 1926 quan va importar a la capital catalana des de París les desfilades de moda per mostrar les seves col·leccions i va obrir l’aixeta als models exclusius.
Cada generació ha preservat la continuïtat i l’arrelament de la casa
Etapa d’esplendor
Un exèrcit de costureres entre un equip de més de 700 treballadors va donar compte del que va arribar a ser Santa Eulàlia als anys 60, a l’edifici de passeig de Gràcia, 60, on es van mudar el 1941. L’empresari creu que els anys 50 i 60 van marcar una etapa d’esplendor comercial de la moda a la ciutat, per la seva aposta per estar a l’última. La burgesia local es rendia a les seves presentacions i a l’evolució de les tendències. El 1944 van estendre els seus tentacles fins al número 93, que centralitza tota la seva activitat des de 1995, quan van reenfocar el seu model empresarial. Amb la moda «cada vegada més globalitzada», explica, van deixar de crear les seves pròpies col·leccions d’alta costura i prêt à porter femenins per desplegar algunes de les millors firmes del món, tant consagrades com de dissenyadors emergents. Així, tot i que va haver de posar-se al capdavant del negoci amb només 22 anys, Sans va acabar protagonitzant el gir als nous temps i a la rehabilitació total del seu establiment fa pocs anys.
I encara que algú pugui pensar que guarden peces centenàries agafades de cada col·lecció, la realitat és que els modelets atresorats al seu magatzem (hi guarden unes 200 peces) s’han anat recuperant «durant molts anys». Quan alguna antiga clienta ha fet alguna cessió per evitar que el seu armari acabi en l’oblit o a les escombraries, o quan algun hereu ha fet el mateix per no donar-li ús. O quan algun amant d’aquests tresors tèxtils les ha descobert i adquirit. El mateix passa amb les peces cedides de les diferents colleccions, amb el tret comú d’haver sortit dels tallers de Santa Eulàlia en algun moment previ al 1995. Malgrat la contínua minva de negocis emblemàtics a la ciutat, la marca barcelonina –que manté viva la sastreria masculina– s’ha erigit també en una raresa en el tram alt del passeig de Gràcia, on el luxe s’alimenta essencialment de turistes d’alt poder adquisitiu.
Sans confessa que el terç de clients de fora dels últims anys ha passat a representar un 26% des de la pandèmia. El client local té més pes. Aquest últim es caracteritza per la seva fidelitat, i potser la raó final que Santa Eulàlia continuï en forma i aconseguint reconeixements, com el Premi Nacional de Comerç Interior, fa menys d’un any.
■