L’edat d’or de l’alta costura

El comerç, avui multimarca de luxe de referència, exhibeix 40 vestits de nit, casament i còctel, sortits dels seus tallers entre els anys 30 i 90.

«Actualment no hi deu haver al món més de 300 dones que vesteixin sempre d’alta costura, però hi va haver un temps en què això no era així. Les dames de Barcelona [de tot Catalunya, de la resta d’Espanya, i fins i tot de París] venien a Santa Eulalia a encarregar els seus vestits que portaven en festes, balls, posades de llarg, estrenes al Liceu, per als festivals Wagnerians dels 50, o per als grans esdeveniments de la ciutat». Amb aquestes paraules, Luis Sans, president i propietari de l’emblemàtic comerç, va desempolsegar ahir els seus records –i els de quatre generacions de la seva família, així com d’altres tres dels Taberner, que van obrir la primera versió d’aquesta botiga especialitzada en teixits– per donar la benvinguda a l’exposició Santa Eulalia, 180 anys de moda, que fins al 23 de gener convida a somiar al Palau Robert. «És una bombonera», va comentar sobre la mostra, repartida en tres petites sales, l’empresari al capdavant de la considerada com una de les millors botigues del món, que resisteix a l’artèria comercial top de Barcelona entre grans grups multinacionals, i que amb només 22 anys, al morir el seu pare, va haver d’agafar les regnes d’un negoci que ha transformat «segons ens han demanat els nostres clients» (la flor i nata de l’àmbit empresarial, esportiu i cultural, tot i que Sans no ha volgut donar noms ni cognoms).

«Només Balenciaga es va resistir a fer prêt à porter –recorda Sans–, però nosaltres ja ho vam fer l’any 1968. Els dissenys sortien dels nostres tallers, a les plantes segona, tercera i quarta, per sobre de la planta baixa, on es venien els teixits, i de la primera, on s’atenia les clientes», rememorava Sans, a qui li agrada comparar aquells records d’infància amb els de la famosa sèrie de televisió Galeries Velvet, que confessa que no es va perdre.

Peces emblemàtiques

La mostra del Palau Robert, a pocs passos de la botiga, és una panoràmica d’aquella època daurada de l’alta costura, dels anys 30 als 90. Hi ha 40 models de carrer, còctel, nit, posada de llarg [vegeu el vestit blanc de tul de seda amb cinta rosa del 1955, meravellós] i

núvia [un disseny del 62 en seda i cotó amb reminiscències a Balenciaga que fa caure de cul] i 20 barrets procedents de l’arxiu de Santa Eulalia («vestits que les filles i netes de les nostres clientes ens han cedit», afirma Sans), la Fundació Antoni Montpalau, el Museu del Disseny de Barcelona, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i el Museo del Traje de Madrid.

Concretament, les peces van del 1935 (un abric de punt de llana negra amb aplicacions d’astracan) fins a algun model de seda i blonda perfecte per a un còctel sortit dels tallers fins al seu tancament, el 1995. Patrons que van sortir d’un ingent «equip creatiu» capitanejat per Pere Formosa, primer, i després pel seu col·laborador, Joan Serra.

■