...i Qatar segueix impertorbable
poques que han pogut fugir i viure per explicar-ho. Sorprenentment, Qatar es troba al lloc 42 del rànquing mundial de desigualtat de gènere realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Això es deu, en part, als alts nivells educatius de les dones al país i a la seva presència en ministeris i delegacions diplomàtiques. «Tanmateix, a Qatar hi ha una falta de comprensió del veritable empoderament femení i l’agència femenina, ja que quan la dona no pot prendre una decisió de vida de manera independent, això no és un veritable empoderament femení i mostra que no hi ha drets per a les dones», assenyala Imran de manera rotunda.
Durant les pròximes setmanes, milers de dones aterraran a Qatar. El país els obrirà les portes perquè naveguin amb certa facilitat mentre les locals continuaran subjectes a pràctiques discriminatòries. Les qatarianes en l’exili i les organitzacions humanitàries volen que la Copa del Món sigui un punt d’inflexió per als drets de les dones, però les autoritats no s’hi han pronunciat. Només han tret pit al presumir de la presència de sis àrbitres femenines –totes estrangeres– que xiularan partits en un gran torneig masculí per primera vegada.
«Hipocresia»
La Yousra no dubta a titllar-ho d’«hipocresia». «De sobte, cada cosa que prohibeixen, cada motiu pel qual arresten persones, es faran excepcions per als aficionats i estrangers, però no per a la gent local», critica. «Però, quan s’acabi el Mundial, creguin-me, tot tornarà a ser com abans», conclou.
Poc queda d’aquella Yousra adolescent a qui les lleis qatarianes van intentar aniquilar. Ara, des d’un lloc més segur, és una altra de tantes dones que han sobreviscut al país del Golf i lluiten per canviar-lo.
■
Pedro Sánchez es va reunir, el maig passat, amb Tamim bin Hamad, emir de Qatar, per intentar convence’l que es convertís en el principal proveïdor de gas liquat, atesos els problemes que estava plantejant Algèria.
Luis Rubiales, que va portar la Supercopa a l’Aràbia Saudita, ja ho saben, amb l’ajudeta de l’angelical Gerard Piqué, encara no ha contestat la petició d’Amnistia Internacional perquè la selecció llueixi el braçal irisat One Love al Mundial de Qatar, per protestar contra la discriminació del col·lectiu LGTBIQ+.
Gianni Infantino, el president de la FIFA, que, segons el seu predecessor, Joseph Blatter, «dorm al mateix llit» que els organitzadors de la Copa del Món, diu que els periodistes que vagin a Qatar només han d’informar del campionat, «que serà el millor de tots els temps».
La selecció dels Països Baixos subhastarà les seves samarretes i la recaptació la donarà per millorar la situació dels treballadors migrants i les famílies dels 6.500 morts a les obres de l’opulent campionat.
De debò, de veritat, ¿qui mirem d’enganyar? No seria més fàcil, des de Sánchez fins als conscienciats jugadors neerlandesos (Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Suïssa, Galles i Anglaterra també lluiran el braçal One Love), passant pels impresentables Blatter, que va ser qui va concedir (i, després, se’n va penedir, ¡més falsedat, impossible!) la Copa del Món a Qatar i el mateix Infantino, reconèixer: «Senyors, això és el que hi ha i estem lligats de peus i mans perquè necessitem el gas qatarià». I punt.
Fa mesos que denunciem tot el que passa a Qatar. I res. Ara resulta que els mitjans de comunicació de tot el món, no només han enviat a la Copa del Món els seus millors periodistes esportius sinó els seus millors reporters socials i econòmics, per continuar explicant el que ja s’ha explicat. I, ho sento, però no ha servit de res. És més, aquests periodistes porten una aplicació (obligada) al seu mòbil per tenir-los localitzats, no fos cas que anessin als suburbis de Doha a parlar amb els familiars dels morts i tinguem un problema.
Això sí, després que els polítics, els dirigents, els patrocinadors, els banquers, els rics, els emprenedors, els influencers, per cert, convidats a despeses pagades perquè narrin que bonic que és Qatar, hagin mirat a un altre costat, encara hi ha qui té la cara (i esperança) que Leo Messi s’aixequi la samarreta quan marqui el seu primer gol i mostri la inscripció que va mostrar Erling Haaland on podia llegir-se Drets Humans, fora i dins del camp.
Ara resulta que tots els cínics que han contribuït que Qatar blanquegi el seu estil de vida amb aquesta fastuosa Copa esperen que els futbolistes denunciïn el que ells han silenciat. Com va dir Luis Enrique: «Jo no soc polític, tant de bo la qualitat de vida de les persones pugui ser millorable arreu del món, però aquesta no és la meva feina, ho sento».
■
que acaba contracte el juny del 2023. «Estem veient com compensem els vectors que afecten perquè l’entrenador i la secretaria tècnica puguin fitxar si volen ferho», va afegir.
«Em demanen que torni Messi»
Mentre el Barça busca dreceres per equilibrar aquest fair play negatiu, al qual ni la sortida salarial de Piqué ha alliberat com s’esperava, Laporta va admetre que a Colòmbia li van tornar a preguntar per un hipotètic retorn de Messi. «Molts nens em pregunten sobre Messi, sobre Lewandowski, sobre Pedri... Però sobretot el que em demanen és que torni Messi», va admetre Laporta, i va indicar que no vol abordar aquest assumpte per evitar entrar en «polèmiques» amb el PSG.
■