Alcaraz confirma el número 1 després de l’adeu de Nadal
L’astre balear cau davant Aliassime i s’acomiada de les ATP Finals de Torí, mentre que el murcià serà el líder del rànquing més jove de la història a final d’any.
Cara i creu. Mal dia per a Rafael Nadal i el contrari per a Carlos Alcaraz. A les 21.43 hores d’ahir el tennista murcià va saber que acabarà l’any com a número 1 mundial, quan Casper Ruud li va arrabassar el primer set a Taylor Fritz en un dur partit a les Nitto ATP Finals que va acabar emportant-se el noruec, primer semifinalista (6-3, 4-6, 7-6 [6]).
Nadal només tenia opcions de superar Alcaraz si guanyava el títol a Torí, però la seva derrota davant Felix Auger-Aliassime (6-4, 6-3) ja l’havia deixat amb les mínimes aspiracions. Només una carambola, gairebé impossible, el mantenia matemàticament viu, fins a conèixer el resultat del partit que enfrontava el noruec i el nord-americà, en l’últim partit de la jornada.
«Demà comença la temporada 2023 per a mi», ja havia avançat Nadal, després de patir la seva segona derrota a Torí hores abans que Alcaraz sabés definitivament que ningú li impedirà començar el 2023 com a número 1 mundial. El jove tennista murcià, absent a Torí per lesió, es converteix en el 18è jugador en aconseguir-ho des que Ilie Nastase ho va aconseguir per primera vegada el 1973. I no només això. Des d’aquest dimarts 15 de novembre del 2022 és el més jove en aconseguir-ho, als 19 anys 6 mesos i 16 dies, superant l’australià Lleyton Hewitt, que ostentava el rècord des de l’11 de novembre del 2001, quan ho va aconseguir amb 20 anys, 8 mesos i 23 dies.
Deu setmanes i dos dies després de guanyar l’Open dels EUA, Alcaraz accedeix a un privilegiat club en el qual, fins ahir, l’únic soci espanyol era Nadal, que ha sigut número 1 en cinc ocasions (2008, 2010, 2013, 2017 i 2019).
Apunts
Del 141 a l’1 en dos anys
En només dos anys, Alcaraz ha saltat del 141 mundial al número 1. Ni en els seus somnis més feliços figurava, llavors, la proesa que ha acabat aconseguint en una temporada en què ha conquerit cinc títols (Rio de Janeiro, Miami, Barcelona, Madrid i l’US Open), amb 57 victòries i només 13 derrotes.
Nadal era el primer en alegrar-se per l’èxit d’Alcaraz. «S’ho mereix», havia dit a la seva arribada a Torí. El tennista balear no tenia aquest objectiu principal en la seva ment. «El meu cos, el meu any, la meva situació