El repte de córrer a l’Everest
Miguel Heras va guanyar la 10a edició de l’Everest Trail Race, una cursa de sis etapes i un desnivell acumulat de 26.000 metres, al voltant del sostre del món. Els participants havien de portar la roba que utilitzarien i només es podien rentar un cop al dia amb una galleda d’aigua calenta i una pastilla de sabó.
Els peus, millor no mirar-los, i si hi va haver una mica de sort, una miqueta, no es demanava més, fins i tot va ser possible rentar, encara que només fos remullar, la roba de competició. A 4.000 metres d’altitud i trepitjant terreny himalaià, res semblava fàcil. I encara menys per a Miguel Heras, guanyador de la desena edició de l’Everest Trail Race.
Explicaven des del Nepal que un dels millors instants del dia arribava quan el corredor, alliberat de mirades indiscretes, es posava darrere d’una mampara i allà es rentava, perquè dutxar-se ja eren paraules majors, amb la galleda d’aigua calenta i la pastilla de sabó, obsequi de l’organització.
Germà de Roberto Heras
Només 35 persones es van atrevir aquest any amb el desafiament. Els que no anaven patrocinats van pagar entre 2.900 i 3.800 euros –depenent del transport aeri escollit– per estar sis dies corrent al voltant de l’Everest. Altres preferiran passar uns dies de vacances sota una palmera caribenya, però els que senten la crida de la serralada més impactant del planeta van entaforar tota la roba que els cabia a la motxilla –sense passar-se, que després calia córrer, o com a mínim caminar– i es van preparar per afrontar 170 quilòmetres, en sis etapes, amb un desnivell total de 26.000 metres i una altitud màxima de 4.104. Així va aconseguir la victòria Miguel Heras, un dels més consumats corredors de muntanya espanyols i que és el germà petit de Roberto, quatre vegades guanyador, com a ciclista, de la Vuelta.
Possiblement, almenys com a prova per etapes, l’Everest Trail Race és la cursa de muntanya més dura del planeta. Altres, com la Ultratrail del Mont Blanc, gaudeixen de més prestigi internacional. Però la prova alpina, encara que tingui 170 quilòmetres, que els més ràpids fan en menys d’un dia i una altra majoria en dues jornades, es realitza en una sola etapa.
Després hi ha el cas particular del Marathon des Sables. Allà, al Sàhara marroquí, encara són més exigents ja que els participants han de ser autosuficients en tot, incloent-hi el menjar, que al Nepal reben en els avituallaments, amb esmorzar i sopar als campaments. Però la de Sables no pot ser considerada una cursa de muntanya.
Un català, Jordi Abad, tota una vida entre muntanyes, és el creador de la cursa nepalesa, que només compta amb dues victòries estrangeres, incloent-hi l’aconseguida per Heras. El 2018, un català de Platja d’Aro, Jordi Gamito, tercer en aquesta edició, es va convertir en el primer participant no nepalès que aconseguia la victòria, que en l’apartat femení es va apuntar l’atleta local Phurwa Sherpa, en un repte que va comptar amb 11 participants espanyols, entre ells Maigualida Ojeda, l’única dona del grup, vuitena de la general entre les 13 competidores del seu sexe.
Cada dia es recorria de l’ordre dels 25 a 30 quilòmetres amb pujades igual de pronunciades que les baixades, rondant sempre els 3.000 metres de desnivell, una salvatjada traduït al llenguatge col·loquial. Per això aquest petit bany amb la galleda d’aigua calenta i la pastilla de sabó gairebé va superar la satisfacció de traspassar la línia de meta, més enllà de la posició i temps aconseguits.
Una firma a la muntanya
Heras, de 47 anys, ha estat diverses dècades impressionant com a corredor de muntanya tot i que amb la bici tampoc ho feia malament, seguint l’exemple del seu germà Roberto. Va ser l’últim vencedor de l’Ultra Pirineu.
La majoria de curses de muntanya espanyoles compten amb la seva firma, ja sigui com a vencedor o ocupant del podi. Quan Kilian Jornet (35 anys) va començar, ja feia un temps que Heras trotava per la muntanya sempre competint amb un altre mite d’aquesta especialitat, Tòfol Castanyer. I no ha parat per continuar guanyant i superant desafiaments com ara a l’Everest.
■ dello Sport
Onze espanyols han trotat per l’Himàlaia, entre ells una dona, Maigualida Ojeda