Trump llança la seva candidatura com a escut davant les causes amb la justícia

▶ L’expresident ignora els crítics que defensen el relleu i els seus assessors i impulsa una campanya que confia que el blindi legalment

Donald Trump, l’home que va presidir els EUA entre el 2016 i el 2020, es va negar a acceptar la derrota contra Joe Biden i va arengar amb les seves acusacions infundades de frau electoral les masses que van assaltar el Capitoli, va anunciar dilluns a la nit la candidatura per intentar arribar de nou a la Casa Blanca el 2024. «Per fer Amèrica gran i gloriosa de nou anuncio aquesta nit la meva candidatura a president dels EUA. El retorn d’Amèrica comença ara mateix», va dir.

L’anunci era esperat i Trump, que va superar dos impeachments, tenia ganes de fer-ho des de fa mesos, convençut que pot protegir-lo de les diverses investigacions que planen sobre ell i de potencials imputacions. Finalment es va decidir en un moment també complicat per a ell. Després de les eleccions de mig mandat de la setmana passada nombroses veus dins del Partit Republicà, en mitjans conservadors i entre els grans donants qüestionen i critiquen la seva influència a la formació, i li demanen que deixi pas a altres figures com el reelegit governador de Florida Ron DeSantis. I ho fan després que en els comicis els resultats per als conservadors fossin pitjors de l’esperat, una cosa que en bona mesura s’atribueix a la influència de Trump i a la presència de candidats extremistes a qui ell ha donat suport que han sigut rebutjats a les urnes en carreres clau i en una cita electoral en què es veia en joc el futur de la democràcia.

Sense importar-li les crítiques

A Trump no li han importat aquestes crítiques, ni recomanacions dels seus assessors que esperés almenys que se celebri el 6 de desembre la segona volta que decidirà un escó al Senat per Geòrgia que pot facilitar les accions dels demòcrates, que ja tenen garantida la majoria a la Cambra. I l’anunci va arribar en un acte en una sala de Mar-a-Lago, el seu club privat a Florida. Poc abans de començar el discurs, ja havia presentat la documentació per a aquesta candidatura davant la Comissió Federal Electoral.

En la seva intervenció, d’una mica més d’una hora, Trump, de 76 anys, va combinar la lectura del teleprompter (per fer el que va dir que seria un discurs «elegant») amb les seves clàssiques improvisacions. Va esquitxar també el discurs d’exageracions, mentides i desinformació. També va utilitzar el racisme per tornar a descriure la covid com «el virus de la Xina» i la burla, la manera que va escollir per parlar del canvi climàtic i del president Biden.

Va contrastar a més el retrat idíl·lic del país sota el seu mandat, especialment en el que fa referència a l’economia i a la frontera però també en política exterior, quan va dir que és una «nació en declivi» sota la presidència del demòcrata, i va fer d'aquesta manera un retrat apocalíptic d’immigració i crim.

Mentrestant, des del compte personal del president Biden a Twitter (una de les xarxes socials de la qual va ser expulsat Trump però a la qual podria tornar) es penjava un vídeo que denunciava la «presidència fallida» de Trump i posava especial eco en l’assalt al Capitoli i en la promesa de Trump de donar perdons als assaltants.

En el discurs catastrofista de Trump hi havia ecos de la promesa de posar fi a la «carnisseria americana» que va fer al prendre possessió el 2016 quan va donar el relleu a Barack Obama. I no era l’única connexió que el discurs tenia amb la seva primera campanya ni va ser casual. Perquè en aquesta tercera lluita per la Casa Blanca Trump vol recuperar la imatge populista de l’outsider de la política que lluita contra l’establishment, combinant-la alhora amb la del líder fort. A més, es va retratar com a «víctima» de suposada persecució política.

Va passar per alt la gran mentida sobre el suposat i desacreditat frau en les eleccions presidencials que va perdre però sí que va prometre «tornar l’honestedat i la confiança en les eleccions i eliminar les trampes» si torna al Despatx Oval.

■

Tim SCOTT

És l’únic senador republicà negre i seria un actiu per a un partit que busca conquerir independents, moderats i votants de minories més enllà de les seves bases tradicionals o del treballador blanc que Trump va mobilitzar. Ha deixat caure que podria acompanyar Trump com a vicepresident.