L’Iran dicta cinc penes de mort per «pertorbar l’ordre públic»
▶ Les manifestacions han suposat uns 330 morts i prop de 14.000 detinguts
Una condemna dilluns, una altra dimarts i tres ahir: són les primeres penes de mort decretades per la justícia iraniana contra manifestants detinguts durant les protestes que des de fa dos mesos rugeixen per tot l’Iran després de la mort de la jove Mahsa Amini en mans de la policia de la moral del país persa.
Amini va morir sota custòdia policial després de ser detinguda per portar el vel islàmic, obligatori a l’Iran, «massa» baix i sense cobrir-li els cabells completament. Les autoritats iranianes asseguren que la jove va morir sola al tenir un atac de cor i que ningú la va tocar. Pocs es van creure aquesta versió i, des d’aleshores, desenes de milers han sortit als carrers a l’Iran per, primer, demanar la fi del hijab obligatori. Però les protestes han evolucionat. Els manifestants s’enfronten violentament a les forces policials –liderades pels paramilitars Basij, els encarregats de reprimir les protestes–, i a l’eslògan Dona, vida, llibertat s’hi ha sumat Mort al dictador.
En total, segons les estimacions, prop de 14.000 persones han sigut detingudes durant les protestes –hi ha, a més, més de 330 morts, la gran majoria manifestants–. Dels detinguts, 19 s’enfronten a penes de mort.
Els motius exactes per a cada un d’ells són diferents, però els suposats crims són els mateixos: «Pertorbar l’ordre públic, corrupció a la terra, coordinació per cometre crims contra la seguretat nacional i declarar-li la guerra a Déu».
Incendis i enfrontaments
Segons la justícia iraniana, en concret, cada persona condemnada ho ha sigut per motius diferents. El condemnat a mort dilluns ho va ser per incendiar un edifici governamental; el de dimarts, per participar en actes de «guerrilla urbana». Els d’ahir van ser condemnats per suposadament haver atacat un policia, haver empunyat una arma blanca i haver intentat tancar un carrer al trànsit. Al fer-ho, segons la justícia iraniana, aquest home va intentar «causar terror» i «danyar l’espai públic».
Totes aquestes penes, tanmateix,
L’ONU emplaça Teheran a deixar d’utilitzar la pena capital com a eina per aturar les protestes
no són encara fermes i estan subjectes a les apel·lacions dels condemnats davant tribunals superiors. «Demanem que les autoritats iranianes deixin d’utilitzar la pena de mort com una eina per aixafar les protestes i reiterem la nostra crida que tots els presoners que han sigut arbitràriament empresonats únicament per exercir els seus drets siguin alliberats», va dir la setmana passada un comitè d’experts de l’oficina de Drets Humans de les Nacions Unides.
«Amb la contínua repressió de les protestes, és probable que apareguin més processos judicials i condemnes de mort, i temem que l’objectiu primordial d’aquestes penes siguin dones i joves, els qui han estat al capdavant de les protestes, i en especial dones defensores dels drets humans, que han sigut empresonades per clamar contra les lleis i pràctiques de discriminació sistèmica a l’Iran», expliquen aquests experts.
Malgrat la repressió, la mobilització continua als carrers de l’Iran. Segons vídeos difosos a les xarxes socials, desenes de manifestants van sortir ahir a protestar de nou a Teheran i en altres ciutats del país.
«Els manifestants no tenen accés a advocats durant els interrogatoris, són sotmesos a tortures físiques i psicològiques per fer confessions falses i els tribunals els condemnen sobre la base d’aquestes confessions», va denunciar a l’agència France Presse el director de l’oenagé Iran Human Rights, Mahmood AmiryMoghaddam.
■