La reforma legal suscita dubtes sobre si seria condemnable l’1-O
▶ Els juristes discrepen sobre l’encaix dels fets del 2017 en desordres públics i sobre l’impacte en el dret a la protesta
Amb l’eliminació del delicte de sedició i la incorporació del de desordres públics agreujats, ¿seria condemnable l’1-O? Han donat dues respostes diferents a aquesta pregunta el PSOE i Unides Podem, els encarregats de presentar en societat la reforma del Codi Penal pactada pel Govern i ERC. Mentre que els socialistes, per boca de dirigents com Patxi López i Salvador Illa, han defensat que no es despenalitzen els fets del 2017, Jaume Asens, en nom de Podem, considera que el referèndum de fa cinc anys no seria punible amb el canvi plantejat.
No només hi ha discrepància en la interpretació des de l’esfera política, sinó que també n’hi ha entre els juristes consultats, malgrat que tots coincideixen que tot quedarà a mercè tant de la interpretació que en faci el Tribunal Suprem a l’hora de revisar les condemnes dels indultats una vegada el Congrés doni llum verda a la reforma, com de la lectura que puguin fer els jutges de futures mobilitzacions de naturalesa similar.
La manifestació del 20 de setembre del 2017 davant la Conselleria d’Economia, l’ocupació de les escoles prèvia a l’1-O i la pròpia jornada del referèndum van ser tres dels fets sobre els quals va pivotar la sentència que va condemnar els líders del procés. Segons el catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva-Fenoll, es va tractar de tres «mobilitzacions» i, per tant, no es pot «comprar el marc mental» que han de ser considerades desordres públics agreujats. En tot cas, apunta, en aquesta categoria podrien entrar protestes amb «actes de violència» que s’han donat en múltiples ocasions després de victòries del Barça o, en el cas del procés, les que es van produir després de la sentència de l’1-O i en la qual hi va haver aldarulls i barricades.
Per Nieva, l’1-O «no va ser jutjat correctament». Sota el seu punt de vista, seria punible per als dirigents polítics que el van impulsar, però considera que no ho hauria de ser ni per sedició al seu dia –i insta a esperar què diu d’això el Tribunal Europeu de Drets Humans– ni per desordres públics si s’aprova la reforma, sinó que caldria recórrer al tipus penal de la desobediència.
Les protestes, ¿en escac?
Sobre si el dret a protesta estarà encara més en escac amb la reforma, com denuncien moviments socials, partits com Junts i la CUP o entitats com Òmnium Cultural i l’ANC, Nieva afirma que la proposta de canvi penal «recull que hi ha d’haver un clar risc per a les persones», cosa que, segons el seu parer, no va passar en cap dels episodis de la tardor del procés. Més delicat és, apunta, que sigui punible l’obstaculització de vies públiques «ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones» perquè, tot i que es faci de manera pacífica, poden sorgir «imprevistos» que els participants no contemplaven. Per exemple, una urgència de salut en un embús provocat pel tall de la via.
L’advocada penalista Júlia Humet també entén que la majoria de conductes de la tardor del 2017 estaven «emmarcades en l’exercici dels drets fonamentals» i que els
«El concepte d’intimidació és difús, perquè la jurisprudència estableix que és circumstancial»
llavors líders d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, no haurien d’haver sigut condemnats, mentre que, en el cas dels membres del Govern que van impulsar el referèndum, es podria haver estudiat l’aplicació de la desobediència. L’aspecte més positiu de la reforma, apunta, és la derogació de la sedició i que, en el cas dels desordres públics agreujats, la pena màxima es rebaixi de sis a cinc anys de presó, tot i que també el mínim s’ha pujat a tres.
Humet considera que cal atendre també «la cara b de la proposta», que és l’ampliació de supòsits que s’emmarquen en aquest capítol. «Conductes que abans per si soles no eren punibles amb aquesta reforma podrien ser castigades amb penes de fins a tres anys de presó», assegura. Posa com a exemple l’ocupació d’instal·lacions, com ara entitats bancàries. Assenyala també els conceptes «indeterminats» que, tant ara com en la proposta presentada, presenta la redacció del Codi Penal, com «multitud», «pau pública» i «intimidació», i que permet obrir el ventall d’interpretacions per part dels jutges. «Ens podem trobar que moltes accions de moviments socials ara siguin un motiu per condemnar-los», conclou.
En canvi, l’advocat penalista Marc Molins sosté que, amb la reforma del Codi Penal esbossada, no hi ha més risc punitiu sobre les mobilitzacions si no es produeix el requisit de violència i intimidació. L’ocupació de les escoles l’1-O entén que no seria punible, mentre que sí que ho serien les manifestacions amb aldarulls que es van produir el 2019, després de la sentència del procés. Més dubtes manifesta sobre si els fets sentenciats podran encaixar-se en el tipus de desordres públics. «El concepte d’intimidació és difús, perquè la jurisprudència estableix que és circumstancial», afirma. Argumenta que, en un Estat democràtic, el fet que milers de persones es puguin reunir perquè no estan d’acord amb un registre judicial –com la manifestació a les portes de l’antiga seu d’Economia– no hauria de ser delicte «tret que es torni intimidatori».
■