Les prebendes dels cònsols
La figura del cònsol honorari d’un país continua sent bastant desconeguda per al gran públic. Els cònsols honoraris no són diplomàtics de carrera ni cobren per la seva feina, però sí que disfruten de molts dels privilegis dels diplomàtics a l’ús gràcies al seu prestigi professional. ¿QUÈ ÉS UN CÒNSOL HONORARI?
Els cònsols honoraris no són diplomàtics de carrera, sinó ciutadans particulars escollits per un país per representar de manera voluntària els seus interessos a l’estranger. Alguns tenen la nacionalitat del país que representen, però no sol ser la norma. Més aviat es tendeix a optar per ciutadans del país on serveixen. A Espanya tendeixen a ser persones ben posicionades, com empresaris, advocats, metges i personalitats de renom a la ciutat o la regió assignada. Només són competents per exercir un nombre limitat i secundari de funcions consulars, una activitat que complementen sovint fomentant les relacions econòmiques, culturals i científiques entre els dos estats. La seva comesa està regulada per la Convenció de Viena sobre les Relacions Consulars, en vigor als països signants (Espanya inclòs) des de l’any 1967, un tractat internacional que solen complementar altres lleis nacionals.
¿A QUÈ ES DEDIQUEN?
D’acord amb la llei espanyola, els cònsols honoraris actuen com a «auxiliars» o «delegats» de la missió diplomàtica o oficina consular de carrera de què depenen. Poden exercir funcions consulars, però amb caràcter limitat i en funció de les instruccions que rebin.
En termes generals s’encarreguen de prestar assistència i protecció consular als nacionals espanyols a les ciutats on serveixen. Sempre que tinguin autorització del Ministeri d’Exteriors, podran visar certificats d’origen i facilitar les inscripcions en el Registre de Matrícula de Nacionals del consolat o missió diplomàtica de què depenguin, així com tramitar els passaports i visats sol·licitats.
En tot moment, les seves atribucions podran ampliar-se o reduir-se en funció de les necessitats del servei. No podran, en canvi, actuar en qualitat de funcionaris encarregats del Registre Civil ni exercir la fe pública tret d’en determinades condicions detallades al Reglament del Notariat.
¿QUANT COBREN?
Els cònsols honoraris no cobren per l’exercici de les seves funcions. No obstant, Exteriors, prèvia proposta de l’oficina consular de carrera o ambaixada de què depenguin, podrà compensar les despeses que genera el desenvolupament de la seva activitat. Concretament podrà sufragar les despeses ordinàries de funcionament, des del material a la comunicació o la seguretat, quan les circumstàncies del país ho aconsellin. En alguns casos justificats pel volum de treball o mida de la colònia espanyola, també es contempla l’assignació d’un empleat que exercirà funcions administratives o tècniques per ajudar el cònsol honorari.
¿QUINS PRIVILEGIS TENEN?
Estan detallats a la Convenció de Viena. Aquests privilegis inclouen la inviolabilitat de les seves comunicacions i correspondència; llibertat de moviment al territori de l’Estat on serveixen, tret d’en zones acotades per motius de seguretat; exempcions fiscals per a l’edifici consular; i protecció de la valisa diplomàtica.
Per valisa diplomàtica s’entén una cartera tancada i precintada que conté la correspondència oficial de la missió diplomàtica, que no pot ser oberta per l’Estat receptor llevat que existeixin sospites fundades.
Quan l’intercanvi de valises es produeix entre oficines consulars situades en diferents països, es requereix el consentiment dels dos Estats. Quant als deures, un dels més significatius és l’obligació a no interferir en els assumptes interns del país receptor.
■
impulsada per Òmnium Cultural i Irídia juntament amb entitats memorialistes, en la qual es reclama convertir la comissaria en un centre de memòria i conservació d’arxius i que deixi de ser «un espai policial d’impunitat», segons va dir ahir el president d’Òmnium, Xavier Antich.
En la querella, que es presenta en nom de Carlos Vallejo, víctima de tortures en la Direcció, s’exigeix, així mateix, la preservació de l’edifici de Via Laietana com a «lloc dels fets», a efectes «de resignificació i reparació a les víctimes del franquisme».
En concret, Irídia i Vallejo es querellen contra Vicente Juan Creix, comissari en cap de la Policia a Via Laietana, i Genuino Navales, que exercia de comissari al mateix centre, a més de quatre inspectors més del cos policial als quals acusen de crims de lesa humanitat per tortures.
L’advocada d’Irídia Laura Medina va assegurar que l’Estat «té el deure d’investigar els crims de lesa humanitat», així com «identificar i reparar les seves víctimes». Medina va recordar que fins ara «no hi ha hagut una sola investigació efectiva dels crims del franquisme» i que l’actual querella és la primera que es presenta en relació amb la comissaria de Via Laietana.
Vallejo va explicar que no ha sigut «una actitud personal» la que l’ha portat a implicar-se en la defensa de la memòria dels perseguits per la dictadura, sinó el seu «deure de testimoni i memòria». Aquest diumenge 20 de novembre Òmnium Cultural portarà a terme un acte davant la Prefectura Superior de Policia, segons ha explicat Antich.
■
A Espanya tendeixen a ser persones ben posicionades, com empresaris, advocats, metges i personalitats