¡Elon, acaba amb tots!

Si Facebook pot detectar un mugró i impedir-ne la publicació, Twitter ha de ser capaç de verificar els comptes d’usuaris falsos, impedir els anònims i bloquejar l’odi i l’assetjament

La xarxa és seva i té dret a cobrar. Ara bé, intentar treure’s comptes anònims de sobre apujant els preus no sembla propi d’una eina senzilla per a gent intel·ligent

Ignoro com van ser els orígens de Twitter. Jo no hi era. Jo vaig ser dels que el 2008 es van afegir a Facebook amb la primera intenció de trobar aquella noia de l’escola que em va trencar el cor. Durant un temps vaig estar fent el ximple publicant la foto de la barbacoa del cap de setmana i aquelles altres de viatges als Estats Units i a França mirant d’agafar la torre Eiffel entre els dits. La novetat. Qui asseguri que no ha fet res semblant, que un llamp el parteixi. Amb Facebook va néixer el postureig. Tinc amics i amigues que han sortit fotografiats amb més presumptes parelles que dones i homes han conegut al llarg de tota la seva vida, incloent-hi el parvulari. Facebook representa aquesta generació d’internautes que abans del final del mil·lenni va passar en una nit de l’anonimat d’ICQ, l’IRC Hispano i Netmeeting a l’exposició en carn viva de la falsa aparença, aquesta part de la població que amb els anys ha anat incorporant-se a les prejubilacions i ja només llegeix esqueles a la xarxa de Zuckerberg. «Avui ha mort la persona que més m’ha estimat, etcètera».

Mentre Facebook s’omplia d’avemaries i de «gràcies a tots els que m’han felicitat pel meu aniversari», Twitter anava a la seva. Als internautes veterans els agradava pontificar que Facebook era una eina intel·ligent per a gent senzilla, mentre que Twitter era una xarxa senzilla per a gent intel·ligent. Bé. Entre aquells primers gurus abundaven també els xarlatans. Doncs això, jo no hi era, i no sé si l’última adquisició d’Elon Musk ja va néixer com el femer d’idees en què s’ha convertit i en què de tant en tant es troba algun objecte de valor o, per contra, tenia en origen un caràcter afable d’intercanvi d’informació que no buscava exposar una imatge falsament idíl·lica de la vida, com després va passar a Instagram, on fins al més rígid aparenta ser milionari. I així, entre fototetes, fotopolles, missatges d’odi, notícies falses, reals, comptes anònims –en això s'assembla a la missatgeria primigènia d’internet–, clickbaits i una part dels tuitaires mirant de colar missatges seriosos a risc que li neixi una colònia de trols, Twitter ha anat creixent fins als 300 milions d’usuaris i prop de 65 milions de tuits al dia. Malgrat aquests números, la xarxa de l’ocellet va tancar el passat exercici amb unes pèrdues de 221 milions de dòlars.

L’adquisició de la xarxa per 44.000 milions per part del magnat Elon Musk ha acabat agitant sobre manera el galliner i esquitxant la competència, que admet haver inflat les seves plantilles en el que sembla la primera gran punxada de la bombolla del metavers, aquell lloc intangible on habiten persones reals. Hi ha gent que fins i tot es compra una casa al metavers. Almenys, no paguen calefacció. El cas és que les grans trontollen com fitxes de dòmino. Musk ha fotut al carrer més de 3.000 empleats; Zuckerberg es desprendrà d’11.000 treballadors de Meta, la matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram; Amazon ha anunciat 10.000 acomiadaments; i Google i Spotify ja han insinuat la necessitat de retallades que en garanteixin la viabilitat futura.

Per afrontar la caiguda d’ingressos publicitaris, la primera idea de Musk ha sigut cobrar 8 dòlars mensuals per la verificació de compte, la qual cosa sembla una solució massa analògica per tractar-se d’un gegant digital, tot i que no pot ser censurable. La xarxa és seva i té dret a cobrar. Ara bé, mirar de treure’s comptes anònims de sobre apujant els preus no sembla propi d’una eina senzilla per a gent intel·ligent. Res que no hagi aplicat abans l’hostaleria: apujar el preu de les copes per dissuadir el públic no desitjat. Generalment, la idea aconsegueix el seu objectiu els primers mesos fins que obre un altre local al costat amb preus populars. En aquest cas, o es torna als preus d’origen o el bar acaba tancant. Per quan passa el primer cas, el local de la competència s’ha posat de moda. Tractant-se de Twitter, ¿qui voldria pagar perquè l’insultessin?

Si del que es tracta és d’eliminar de la xarxa els indesitjables hi ha altres mètodes diferents del cobrament. Si Facebook pot detectar un mugró i impedir-ne la publicació, Twitter ha de ser capaç de verificar els comptes d’usuaris falsos, impedir els anònims i bloquejar l’odi i l’assetjament. En definitiva, pot evitar que es cometin delictes. I si no, anem al més important de la qüestió: ¿de veritat necessitem una xarxa social així?

■

Jorge Fauró és periodista

SECRETARI GENERAL DE L’OTAN

▶ L’Aliança Atlàntica va actuar amb cautela, després que dos míssils caiguessin a Polònia, per analitzar l’incident en el qual van morir dues persones abans de donar una resposta precipitada que podria haver desencadenat una escalada bèl·lica. La investigació preliminar, que apunta al sistema de defensa aèria ucraïnès, confirma l’encert de la seva reacció.

Jens Stoltenberg