Ni article 4 ni 5 de l’OTAN

Des de fa mesos tot el que passa a Ucraïna és motiu de sobresalt. Cada decisió, declaració i, per descomptat, atacs i contraatacs són observats en ocasions amb sorpresa, en ocasions amb incredulitat, però sempre amb expectació. També des del començament de la invasió s’especula amb la possibilitat d’una escalada cap a una Tercera Guerra Mundial, una guerra total, que inclouria l’ús de les armes nuclears, posant-nos més a prop de la predicció atribuïda a Einstein «no sé com serà la Tercera Guerra Mundial, però la quarta serà amb pals i pedres».

La caiguda de dos míssils a Polònia amb el resultat de dues persones mortes ha sigut un nou episodi d’aquesta guerra que ja dura massa. Té, com en altres ocasions, tots els ingredients per ser utilitzada com a part d’un relat que persegueix sense embuts una escalada i internacionalització de la guerra convencional més enllà d’Ucraïna, una cosa que en vista de la resposta donada per l’OTAN i, sobretot, els EUA, no sembla que sigui l’aposta, almenys de moment.

Però tractem els fets. Sembla evident que sense la invasió russa d’Ucraïna els nivells de tensió i alarma que es viuen a nivell planetari no existirien. També és un fet cert, que aquest accident s’ha produït en el marc de bombardejos massius a Ucraïna. I sembla que es confirma que el que ha passat a Polònia és fruit de les defenses antimíssils i no d’un atac orquestrat per part de Rússia. Tot això va fer saltar les alarmes sobre la possibilitat de la invocació de l’article 5 de l’OTAN per part de Varsòvia, si bé a mesura que s’anaven coneixent més dades es va rebaixar aquest supòsit a l’article 4 que limita l’acció a la consulta als països membres si existeix una amenaça a «la integritat territorial, la independència política o la seguretat de les parts». Per tant, sembla evident que gairebé des del principi de la crisi s’ha descartat la invocació a l’article 5 de l’OTAN, ja que no semblava que es tractés d’«un atac armat» sinó més aviat d’un fet fortuït produït per la «imprudència» d’una de les parts.

I, no obstant, com sempre passa en les guerres, aquest tipus de fets sempre pretenen ser utilitzats per alguna de les parts contendents o per alimentar els relats i les narratives que sostenen en termes de propaganda, però no només, alguna de les parts. En aquest cas, i, probablement, davant la ràpida i cautelosa resposta davant aquest incident per part de Biden, s’ha desactivat de manera immediata l’argument que es tractava d’un atac directe a Polònia com a següent objectiu de Moscou en la seva guerra d’expansió. Precisament el mateix utilitzat per Zelenski des de l’inici de la invasió i que apel·la de manera directa a l’escalada i a una internacionalització més gran de la guerra.

En vista d’aquest episodi convé extreure’n algun ensenyament. El primer, l’elevat nivell d’incertesa. El segon, la rapidesa amb què es pot escalar la situació. I el tercer, l’aplom amb què s’ha pogut controlar la resposta en aquest episodi.

■

Ruth Ferrero-Turrión és professora de Ciència Política a la UCM i investigadora sènior a l’ICEI.