Nadal és igual a consumisme
diàleg, pretén també aconseguir que ERC el recolzi en els Pressupostos Generals. Alguns diuen que no té res a veure una cosa amb l’altra, però siguem realistes. Estar en contra de camins per suavitzar arestes en el tema del separatisme català és una niciesa, però tampoc s’ha de cedir tan fàcilment.
Sánchez obre la porta sobre poder dialogar seriosament per les demandes d’Aragonès però, al seu torn, és conscient del límit sobre temes com l’amnistia o el referèndum pel dret a decidir. Aragonès li dona temps, però no rebaixa gens ni mica les seves pretensions, i espera que a mitjà o llarg termini pugui aconseguir els seus objectius: l’independentisme. També sap el que passaria si el PP guanya les eleccions generals.
És una notícia trencadora i valenta però arriscada. L’homologació amb altres països de la UE pot ser positiva, però a Espanya hi ha una Constitució i un Codi Penal, amb un article, el 544, inserit en la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, sobre el delicte de sedició. Basant-se en aquest article es va portar a terme el judici de l’1-O, i conseqüentment hi va haver sentència. Fet està, però posa als peus dels cavalls el Tribunal Suprem. Sembla que amb aquesta proposta i la seva aprovació els líders del procés sortiran beneficiats. No obstant, hi ha un sector de l’independentisme que opina al contrari i considera aquesta reforma un engany de l’Executiu per continuar amb la «repressió».
■
Deixem enrere Halloween per donar pas a la nadala per excel·lència, la de Mariah Carey, i a l’època més bonica i consumista de l’any, el Nadal. No és casualitat que dates com l’11 de novembre o el Black Friday, dies amb grans rebaixes en serveis i productes, siguin abans del Nadal. Els consumidors tenen l’oportunitat de trobar els productes desitjats a un preu reduït, i en termes psicosocials del consum, s’incita el públic a realitzar una compra. Per això s’associen aquestes dates al consumisme i al capitalisme, atribuint un segon pla a l’essència del Nadal, la família.
■