Els metges plantegen estendre les protestes per tot Espanya

Els sindicats denuncien la situació que viu la professió arreu del país i exigeixen al ministeri un estatut que permeti als acabats de titular quedar-se al país i no haver d’emigrar.

lunya no és de 30 dies (és de 5,36 segons Salut, tot i que les societats mèdiques recomanen un màxim de 48 hores), però la situació que descriu Albiach il·lustra la situació que viuen alguns CAPs, sobretot de Barcelona. A mesura que sortim de la capital catalana, l’«accessibilitat millora», admeten des de Metges de Catalunya.

Diferents, però no tant

«La situació de Madrid no és igual que la de Catalunya. Però hi ha punts comuns», assenyala Sellarès des del COMB. Per exemple, històricament hi ha hagut un «cert maltractament» a l’atenció primària (amb un asfixiant nivell de burocràcia), a la qual els pressupostos, diu, «mai acompanyen». L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana destinar-hi el 25% del pressupost, però a Catalunya rep només el 16,7% del total dels diners que van a parar a Salut (el 5% més que el 2019).

«Sobre aquest caldo de cultiu, a Madrid s’han fet més coses [reobrir les urgències extrahospitalàries, després de dos anys tancades, sense prou personal] –afegeix Sellarès. I hi ha una cosa que s’ha de saber llegir: quan les coses en sanitat no es fan amb carinyo, els ciutadans surten al carrer. Perquè aquesta manifestació va ser de ciutadans». El vicepresident del COMB, que no obstant crida a «no polititzar» la sanitat, també reclama per als sanitaris «més autonomia» a l’hora de prendre decisions.

■

Imatge d’unitat dels sindicats mèdics de diferents punts d’Espanya davant la crisi que viu el sistema sanitari, amb Madrid en el focus d’actualitat. La seu de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) va acollir ahir una trobada de representants de Metges de Catalunya, el Sindicat Mèdic Andalús i el Sindicat Mèdic d’Euskadi per parlar de la complicada situació que travessa la professió. A la sortida, van ser contundents i van exigir al Ministeri de Sanitat un estatut específic que «reculli les diferències d’aquests professionals». Avisen la població que la situació és «crítica» i que, si no es fa res, es corre el risc que el «sistema de salut mori per falta de professionals», que, asseguren, no és que no n’hi hagi, és que fugen a Europa perquè aquí no se’ls tracta bé. Per ara, i fins que Sanitat els respongui, descarten iniciar una vaga nacional.

Els sindicats mèdics exigeixen a Sanitat «solucions als greus problemes que té la professió» començant per la regulació específica de les seves condicions laborals. «La solució no passa per més facultats. Aquesta professió està farta i cansada. La vocació no és excusa per maltractar els professionals. Les comunitats autònomes tenen competències, però els problemes són comuns», va proclamar Tomás Toranzo, president de CESM, com a amfitrió dels seus companys d’altres comunitats autònomes.

Onze anys de formació

Van advertir que si surten ara a plantejar les seves reivindicacions no és per un efecte contagiós de la crisi que travessa la Comunitat de Madrid a costa de les urgències extrahospitalàries i amb una vaga d’atenció primària en l’horitzó pròxim. Això sí, van donar suport sense fissures als seus companys d’AMYTS (el sindicat que convoca la vaga madrilenya), també allà presents. Però, van matisar, això seu ve d’enrere.

El col·lectiu demana un estatut específic per al metge, que també s’ha d’enquadrar en una categoria professional diferenciada de la resta dels titulats, a més de millores per als metges residents i una sèrie de mesures urgents per abordar les necessitats de recursos humans del Sistema Nacional de Salut (SNS).

Ho va explicar en poques paraules el president del Sindicat Mèdic Andalús, Rafael Carrasco. Els metges, va dir, dediquen 11 anys de la seva vida a formar-se i és «realment desmotivador constatar que les retribucions són les mateixes amb quatre anys –en al·lusió a altres titulacions– que amb 11».

¿Falten, doncs, metges a Espanya? Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, va ser rotund: sí que hi ha metges, però no condicions laborals suficientment atractives que els impedeixin buscar opcions fora del sistema sanitari espanyol.

■

El Col·legi de Metges de BCN reconeix que «la situació actual és duríssima»

+ elperiodico.com /es/fotos/

Fundació Ace