El CGPJ diu que ja va advertir dels problemes de la llei del ‘sí és sí’

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, acusa els jutges de «masclistes» davant l’allau de resolucions que rebaixen la pena a violadors ja condemnats.

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha recorregut a l’informe de l’òrgan de govern dels jutges que el febrer de l’any passat va advertir al Ministeri d’Igualtat les conseqüències indesitjades que tindria la llei del només sí és sí. Ho va fer per sortir al pas de les crítiques que contra els jutges i magistrats ha realitzat la seva principal impulsora, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, per les rebaixes que s’han vist en algunes condemnes per agressions sexuals.

La ministra va atribuir aquestes decisions judicials que hi ha jutges que «no estan complint amb la llei» orgànica de garantia integral de la llibertat sexual per «masclisme». I va aprofitar per reclamar per a ells formació en igualtat, afirmació que va portar la presidenta de l’Observatori de violència de gènere, Ángeles Carmona, a recordar que els jutges reben formació en perspectiva de gènere tant a l’Escola Judicial com posteriorment.

El Consell considera «intolerables» les seves paraules i va reaccionar amb un comunicat en el qual recorda que «l’aplicació de la norma més favorable constitueix un principi bàsic del Dret penal, derivat de l’article 9.3 de la Constitució Espanyola i de l’article 2.2 del Codi Penal, que estableix que ‘tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin el reu, tot i que a l’entrar en vigor hagués recaigut sentència ferma i el subjecte estigués complint condemna’». Una explicació bàsica, però necessària després que la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, que també és magistrada, hagi criticat a Twitter que «ningú va advertir de la voluntat judicial de revisar penes a la baixa fora dels casos previstos en la llei».

El CGPJ, que argumenta que crítiques com les de Montero resten confiança de les víctimes en les institucions, li recorda que ja va advertir del que passaria en el seu informe sobre la llei. En aquest va assenyalar que el quadro penològic previst per als delictes d’agressions sexuals «suposava una reducció del límit màxim d’algunes penes i concloïa que ‘la reducció dels límits màxims de les penes comportarà la revisió d’aquelles condemnes en les quals s’hagin imposat les penes màximes d’acord amb la legislació vigent’».

Jutges descontents

Les paraules d’Irene Montero i de Victoria Rosell van tenir també una contundent resposta de l’associació de la qual aquesta última va ser portaveu adjunta, Jutges i Jutgesses per a la Democràcia (JJpD), paradoxalment menys crítica que les altres associacions de jutges amb la llei del només sí és sí. JJpD considera «molt desafortunades i inapropiades les manifestacions d’Igualtat» i li retreuen no haver «arribat a preveure aquesta conseqüència».

Fins ahir, s’havien produït almenys cinc posades en llibertat i

La reforma ja ha propiciat cinc posades en llibertat i deu rebaixes de condemna

una desena de rebaixes de condemna, malgrat que en principi l’objectiu de la norma era frenar la impunitat i reforçar la protecció de les víctimes. Ara, davant el degoteig d’excarceracions i rebaixes condemnatòries, el president del Govern, Pedro Sánchez, va demanar ahir calma a propis i aliens a l’apostar públicament per «esperar a veure què diuen els tribunals i la fiscalia», que aquests «unifiquin criteris i doctrina» i, a partir d’aquí, analitzar «quins passos fer».

Amb tot, la polèmica ha colpejat de ple el Govern, que ha encaixat la clatellada de manera desigual. D’una banda, l’ala socialista s’ha obert a «estudiar» una reforma de la llei si es demostra que aquesta condueix a algun tipus de benefici per als agressors sexuals, tal com va assegurar dimarts la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i va corroborar ahir la ministra d’educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría. També alguns barons socialistes s’han mostrat a favor de retocar la legislació «al més aviat possible».

Referent a això, l’Audiència Provincial de Madrid es reunirà el 25 de novembre per decidir si la revisió de les condemnes es realitza d’ofici o a petició de les parts, tot i que en aquest tribunal ja s’han rebaixat almenys quatre condemnes. Al seu torn, la Fiscalia General de l’Estat ha informat que està analitzant les revisions per decidir si és necessari unificar criteris amb l’elaboració d’una circular que serveixi de guia als fiscals a l’hora d’aplicar la norma.

Per la seva banda, l’Audiència Provincial de La Rioja ha comunicat que ha revisat 54 sentències i, «fins al moment», cap ha sigut modificada a la baixa. I tampoc li consta a la Generalitat cap rebaixa en les sentències catalanes.

■

ambient d’estima i tranquil·litat». Un posicionament que no és fútil, ja que la Generalitat és la responsable última dels menors i posseïdora de la seva tutela.

El conflicte ve de lluny, però va esclatar al febrer. Els tècnics municipals van tancar l’antiga rectoria, reconvertida en llar d’acollida d’aquests menors. Faltava un hidrant, segons un informe dels Bombers del 2021, i aquest va ser l’argument de l’alcalde per expulsar els menors i precintar el local. Atès que l’obra costava més de 100.000 euros, la cooperativa Suara, gestora del centre que també s’enfronta a dues multes de 3.000 euros, va fer una proposta alternativa per construirhi un dipòsit d’aigua.

A l’espera dels permisos

El projecte va ser aprovat pels bombers el 27 de juny, en un document que ha fet públic la Conselleria de Drets Socials vist l’enrenou que ha generat el cas. El firma Anna Martín, inspectora del cos de bombers. «Per començar les obres, només