María Hervás protagonitza ‘Yerma’ al Lliure
L’actriu madrilenya lidera el cartell de la tragèdia de Federico García Lorca amb un repartiment jove que dirigeix Juan Carlos Martel. «El personatge em produeix 100.000 dubtes», destaca la intèrpret, de 35 anys, que ve de triomfar amb ‘Iphigenia en Valle
A María Hervás interpretar la dona infecunda protagonista de Yerma, de Federico García Lorca (18981936), li suposa un viatge al·lucinant, al qual ha entrat amb confiança plena en la proposta del director Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure. «Yerma és el meu primer Lorca. El personatge em produeix 100.000 dubtes. És normal perquè vull oferir una cosa digna, commoure-us», diu l’actriu madrilenya, de 35 anys, que va triomfar amb Jauría i Iphigenia en Vallecas. «Tenia moltes ganes d’entrar a l’univers lorquià. Ara em considero lorcahòlic». Es va enamorar del projecte al saber qui formaria part de l’equip. «Havia de fer aquesta Yerma. Soc on he de ser».
Després de la seva estrena aquest divendres al Teatre Lliure, on estarà un mes a la cartellera, el muntatge viatjarà després a Madrid i farà gira.
Com Lorca, que aprenia la millor filosofia observant la vida al carrer i al camp Hervás prefereix «no conceptualitzar sobre qui és Yerma o què és Yerma. La meva intenció és que sigui molt viva, que sigui una pulsió de vida davant tot el que mor i el que arrossega cap a baix, a la depressió. Intento que Yerma sigui tot el contrari. L’única filosofia possible és la que convida a viure i a sobreviure». I per solucionar els seus dubtes, més enllà del director, se centra en el text. «En les paraules hi ha l’essència de Lorca. Quan m’assalten els dubtes em concentro en aquestes».
Yerma no és només una dona incapaç de tenir fills sinó una dona que lluita contra un entorn hostil, contra uns constructes socials que encotillen la seva llibertat. Martel imagina aquesta tragèdia rural com sorgida d’un somni, d’un d’aquests malsons on apareixen les nostres pors més profundes. Lorca, poeta i dramaturg homosexual assassinat en la Guerra Civil pel bàndol falangista, va reflectir al text estrenat per Margarida Xirgu el 1934 el seu temor d’una societat autoritària, marcada per conceptes com l’honra, el deure de l’home i de la dona. «Lorca va projectar a Yerma les seves pors. Ara hi projectem les nostres: el canvi climàtic, la guerra en el vessant macro. El micro se centra en la història d’una dona», assenyala el director. Una dona que se sent atrapada i acaba prenent una dràstica decisió.
Música de Refree
Martel opta per narrar de manera orgànica amb ajuda del sol·licitat Raül Refree per arribar a una altra dimensió on tots respirin a l’uníson en escena. Refree ha musicat tant la cançó de bressol que obre l’obra com altres cançons interpretades amb el mínim: les veus dels actors i instruments com bastons, esquellots, campanes, elements d’aquesta Espanya rural on transcorre l’obra.
La primera producció 100% del Lliure d’una obra de Federico García Lorca transcorre en un espai atemporal que s’amara de la poètica del text. Un espai a quatre bandes que permet a l’espectador viure des de prop la tragèdia que Martel planteja «com una obra de cambra». I per a l’escenografia compta amb Frederic Amat, que va treballar com a ajudant de l’escenògraf Fabià Puigserver –fundador del Teatre Lliure– en el trencador muntatge de Yerma estrenat a principis dels 70 i protagonitzat per Núria Espert.
■
«Havia de fer aquesta Yerma. Soc on he de ser», diu la protagonista de l’obra