Retirat un mural de Cristiano

El divorci entre l’estrella portuguesa, de 37 anys, i el Manchester United és cada vegada més evident. Ahir va quedar escenificat amb la retirada d’un mural gegant amb la imatge del davanter a Old Trafford. El moment va córrer com la pólvora per la xarxes socials.

En una final Argentina-Espanya, ¿qui voldries que guanyés? La pregunta me la fa un amic, amb ganes de provocar, tot i que ell ja sap la meva resposta: Messi. ¿I en una final Espanya-Holanda? Cruyff. ¿I en una final Espanya-Alemanya? Busquets, Pedri, Alba, Gavi, Ansu... Prou, parem. Sense que ens guiï cap instint patriòtic, el meu amic i jo ens agafem a les emocions i els records per triar favorits, però en realitat només busquem excuses per escalfar motors de cara al Mundial imminent. La inauguració és aquest diumenge amb un partit sonso (Qatar-Equador) i, de fet, abans que comenci a rodar la pilota, tot sembla indigne en aquest Mundial.

Fa anys que els aficionats hem de fer malabarismes per disfrutar del futbol i alhora mantenir un esperit crític davant els excessos i les xifres escandaloses, però aquest cop la FIFA ha anat massa enllà. Aquests dies llegim reportatges que descriuen els abusos que Qatar ha comès per pagar-se el caprici de tenir un Mundial, a banda que així es blanqueja un país classista, on els drets humans no importen i la vida de les dones es regeix per la xaria, entre d’altres abusos antidemocràtiques.

Els aficionats més conscienciats tenen l’opció de boicotejar radicalment el Mundial i no veure’n ni un minut, però també es pot disfrutar de l’espectacle sense renunciar a la reprovació. El dubte ens humanitza i, entre el poderós i el feble, simpatia sempre pel més dèbil. A l’assaig En qué pensamos cuando pensamos en fútbol,