Una llauna de musclos
Un dels grans èxits de Pablo Motos aquests últims dies (El hormiguero, A-3 TV) l’ha aconseguit amb una llauna de musclos. ¡Ah! Ha sigut un llarg moment televisiu que mereix atenció i estudi. Va ser quan de sobte van fer entrar un bonic cotxe nou, a estrenar, al plató i Motos va triar una criatura a l’atzar d’entre el públic, i li va dir: «Si endevines quants musclos hi ha en aquesta llauna... ¡t’emportes el cotxe!». ¡Ah! Com rugia la canalla de la grada, totes i tots alegres i il·lusionats aixecant la mà perquè també volien participar en el càlcul de musclos. Una humil llauna de bivalves mol·luscos no havia generat mai una expectació tan inaudita.
Motos va procedir a obrir la tapa de l’envàs. Va estirar la sivella. La criatura elegida va estimar que hi havia 16 peces a dins. I llavors es va procedir a l’espectacle televisiu. Motos, envoltat de càmeres per enfocar la llauna des de tots els angles possibles, i armat amb una forquilla, els va anar extraient musclo a musclo –oliosos perquè eren en escabetx– i el públic comptava, a cor, entusiàsticament, com si els anés la vida: «Un, dos, tres, quatre...». Va arribar la cosa fins a 15, perquè no n’hi havia més que 15. De manera que el pobre elegit d’entre el públic no es va emportar el vehicle ni res de res. Però això sí, se’n va anar content perquè aquella llauna de musclos li havia proporcionat uns quants minuts de glòria televisiva. A Motos li va passar el mateix. Reia, gaudia, celebrava haver omplert gairebé 10 minuts de televisió comptant musclos d’una llauna segurament comprada al pakistanès de la cantonada.
El 1977, en el programa Esta noche fiesta de José María Íñigo (TVE-1) va aparèixer Tony Leblanc, es va asseure en una cadira i va procedir a pelar una poma i a menjar-se-la. Sense paraules. Sense música. Només el suau mastegar de Tony endrapant una golden ben ufanosa. Allò avui sol ser recordat com un cop d’enginy surrealista. Quaranta-cinc anys després, el número de Motos amb la llauna de musclos, i el cotxet com a promoció publicitària de la marca del vehicle, no passa de ser un gran negoci sobre fons de parc infantil. S’ha de tenir entretinguts els nens. A mi em sembla que el que hi havia dins de la llauna no eren musclos. Érem nosaltres mateixos. En escabetx.
■
Potser ni li agrada el futbol. El futbol ha passat de ser allò que deia Lineker, «un esport d’onze contra onze on sempre guanya Alemanya», a ser un esport on sempre guanyen els diners. El xeic de Qatar, l’emir Tamim bin Hamad alThani, nascut a Doha fa 41 anys, en té a cabassos. De diners. El seu país, també. Gràcies al petroli.
El seu últim caprici ha sigut acollir un Mundial de futbol, que començarà d’aquí uns dies. Un caprici que és també una fantàstica operació d’imatge per al ric i petit país, més petit que la província de Sevilla. Un Mundial impossible: fora de temporada, amb molta calor i en un país que no respecta els drets humans. Molts morts (¿existeix el concepte «pocs morts»?) en la construcció dels estadis –6.000, deia The Guardian–, un sistema social de castes on els treballadors asiàtics o d’origen no qatarià pateixen condicions laborals de l’edat mitjana. De l’Egipte de les piràmides, millor.
Un Mundial amb sospites de corrupció. A més. El setmanari alemany Der Spiegel afirma aquests dies que només dos dels 24 dirigents de diferents regions del planeta que integren el Comitè Executiu de la FIFA –decisius per concedir el Mundial a Qatar–, un britànic i un japonès, estan lliures de sospites de corrupció. Potser a l’emir se li acudirà proposar que a escala mundial es rebaixi el delicte de malversació.
El món el mira
Però el món no mira cap a una altra banda. Mira cap als camps de Qatar, cap a la gespa i la pilota, mira cap a les grans estrelles i els partidassos i cap al sofà i la cervesa amb cada partit. El Mundial ja l’ha guanyat Qatar. Organitzar-lo és el seu èxit.
Al-Thani, dels Al-Thani de tota la vida, n’és el màxim mandatari (poder executiu i legislatiu en la seva persona) des de l’any 2013 i la seva família des de fa un segle i mig. Alguns dels seus parents han
EMIR DE QATAR