Declivi sense més immigrants
Diversos estudis demostren que la immigració serà clau per evitar el declivi econòmic i social d’Europa en les pròximes dècades, a causa del seu progressiu envelliment demogràfic i de l’insuficient nombre de treballadors.
L’augment de l’arribada d’immigrants irregulars a la Unió Europea (UE) ha reactivat el reflex d’apostar encara més per l’Europa Fortalesa i retallar la llibertat de moviments amb controls a les fronteres internes de l’espai Schengen. Però la realitat que els polítics nacionals oculten als seus ciutadans és que, sense un augment substancial de la immigració, la UE està condemnada a un marcat declivi en les pròximes dècades, a causa del seu envelliment demogràfic i de l’insuficient nombre de treballadors per possibilitar un creixement econòmic vigorós i sostingut. El fort creixement de la població i de la força laboral a Occident va ser el factor clau que va impulsar l’elevat creixement i dinamisme econòmic després de la Segona Guerra Mundial. Un estudi dels economistes Nicole Maestas, Kathleen J. Mullen i David Powell, partint de les dades empíriques dels Estats Units des del 1980, mostra que cada creixement del 10% de la població de 60 anys o més –equivalent a un increment de 2,4 punts percentuals d’aquest col·lectiu– redueix el producte interior brut (PIB) per càpita el 5,5%. L’estudi detalla que l’envelliment no només frena el creixement de la força laboral, sinó també de la productivitat.
Un altre estudi dels economistes Thomas F. Cooley, Espen Henriksen i Charlie Nusbaum va concloure que l’envelliment demogràfic ja va causar en el període 1995-2015 un declivi en el creixement del PIB per càpita anual de França i Alemanya en 0,63 i 0,68 punts percentuals i que aquest canvi demogràfic va ser responsable del 70% del fre en el creixement dels dos països. L’estudi pronostica un altre declivi addicional en el PIB per càpita anual de fins a 0,44 punts percentuals en el període 2020-2040.
La població amb 60 anys o més a la UE ha passat de representar el 14,9% del total el 1960 al 19,3% el 1990 i al 21,1% el 2000, segons l’Eurostat. L’ONU estima que aquest col·lectiu passarà de l’actual 25% de la població de la UE al 35% el 2050, i superarà el 40% a diversos països. Sense un canvi dràstic amb un influx massiu d’immigració jove, l’actual tendència demogràfica condemna la UE a creixements econòmics cada vegada inferiors. Les projeccions de l’ONU estimen que el declivi demogràfic de la UE crearà una falta de 60,8 milions de treballadors el 2050 i que les tendències migratòries actuals només aportaran el 28% d’aquests llocs de treball, per la qual cosa quedaran més de 40 milions de llocs de treball sense cobrir amb un impacte molt negatiu en l’activitat econòmica i la seva capacitat de creixement. El Japó, amb un marcat declivi demogràfic des del 1990, malgrat la seva robotització i tecnologia, pateix des de fa tres dècades un creixement anual del PIB per càpita molt feble o negatiu.
Europa està en clara crisi demogràfica des de fa dues dècades. La població de l’actual UE creixia de mitjana en tres milions de persones anuals en la dècada de 1960, i impulsava un creixement econòmic anual mitjà del 5,1% a l’Europa occidental, que encara es va mantenir en el 3,4% de mitjana anual durant la dècada del 1970, malgrat la crisi del petroli del 1973 i de l’inici de la caiguda de la natalitat. L’augment de la població de la UE es va limitar en el període 1980-1999 a 1,2 milions de persones de mitjana anual i el creixement econòmic anual mitjà va baixar fins al 2,2%. En el període 2005-2022, la població de la UE ja només ha crescut en unes 700.000 persones de mitjana anual i la immigració és des del 1995 el component fonamental d’aquest creixement demogràfic, indica l’Eurostat. Coincidint amb el cada vegada més baix dinamisme demogràfic, el creixement econòmic de
La població de 60 anys o més a la UE ha passat del 14,9% del total el 1960 al 19,3% el 1990 i al 21,1% el 2000
la UE en el període 2000-2019 va baixar de nou a l’1,6% de mitjana anual. El més baix creixement del PIB per càpita i de la productivitat a la UE respecte als EUA des de 1980 és a causa del creixement demogràfic anual nord-americà i de la seva força laboral, assenyalen els economistes francesos JeanMichel Boussemart i Michel Godet.
Sense l’arribada d’immigrants, la població de la Unió Europea hauria començat a disminuir des del 2012, perquè els naixements són inferiors a les morts, segons l’Eurostat. Gràcies a la immigració, la població de la UE va créixer en 7,5 milions de gener del 2012 a gener del 2020. Però des del 2020 ni tan sols l’arribada d’1,9 milions d’immigrants nets el 2020 i de 2,4 milions el 2021 ha permès compensar el declivi demogràfic europeu. La població de la UE va disminuir en 600.000 persones el 2020 i en 400.000 més el 2021, per situar-se en 446,8 milions l’1 de gener del 2022.
■