‘Grain Express’, la ruta del gra robat per Rússia a Ucraïna
▶ Empreses acabades de crear regentades per russos adquireixen amb coaccions el blat a preus baixos i el transporten des de Crimea en barcos
Va ser vist i no vist. El 29 de juliol, cap a les dues de la matinada hora local, el Matros Pozinitx, un vaixell de càrrega a granel de bandera russa i 129 metres d’eslora, capaç de transportar 28.351 tones de pes mort (TPM), navegava per les aigües pròximes a l’estret de Kertx, el braç de mar que separa l’ocupada península de Crimea de la Federació Russa. Sobtadament, la tripulació va desconnectar el Sistema d’Identificació Automàtica (AIS), el dispositiu mitjançant el qual una embarcació comunica periòdicament la seva posició a les autoritats costaneres i a altres vaixells i que, d’acord amb les normes de navegació marítima, s’ha de mantenir operatiu en tot moment. L’esmentat mercant només va reaparèixer dies més tard, el 7 d’agost, amb la seva línia de flotació visiblement més enfonsada i a punt de navegar en direcció sud cap al port turc d’Iskenderun. Una foto del barco, amarrat a la terminal de càrrega a granel Avlita del port de Sebastòpol i feta el 5 d’agost per un activista anònim de Krym.Realii, un portal de notícies sobre Crimea, constitueix l’únic rastre de les seves activitats durant el període en què es va mantenir desaparegut.
El Matros Pozinitx forma part d’una flotilla formada per dos vaixells més –el Matros Koxka i el Mikhaïl Nenaxev, de dimensions, característiques i capacitat similars– adquirits molt de pressa per l’empresa russa Crane Marine
Contractor, establerta a Astracan, al sud de Rússia, i en principi especialitzada en el transport de derivats del petroli, en els mesos anteriors a l’esclat de les hostilitats a Ucraïna. Des d’aleshores, les tres embarcacions han realitzat nombroses escales a Crimea, els ports de la qual, en teoria, havien sigut tancats al trànsit de barcos civils per les autoritats russes després de l’esclat de la guerra, per carregar desenes de milers de tones de gra que, segons sostenen activistes ucraïnesos i autoritats a Kíiv, procedeixen de les zones d’Ucraïna ocupades i, en conseqüència, han sigut «robades» al país i als seus ciutadans.
Comerç fantasma
Tot i que hi ha altres vies, el port de Sebastòpol, més concretament la terminal de gra Avlita, s’ha convertit en l’epicentre d’aquest comerç fantasma. «Segons els meus càlculs, per Sebastòpol s’ha tret una enorme quantitat de gra, pot ser que fins a 1.000 milions de tones», explica a EL PERIÓDICO Mikhaïl Boitenko, periodista especialitzat en trànsit marítim, al capdavant de Maritime Bulletin, una pàgina web especialitzada. L’elecció de Crimea com a port de sortida és evident, segons aquest expert. «Totes les rutes –carreteres, trens– que uneixen la zona ocupada amb Rússia són inaccessibles a causa de la guerra, o no poden gestionar grans volums de càrrega», continua. Boitenko, originari de Rússia tot i que resident a l’estranger i crític amb Moscou, ha aconseguit identificar el modus operandi del Kremlin per aconseguir que empreses de transport marítim del seu país acceptin embarcar-se en un arriscat comerç que els pot portar sancions o fins i tot ser incloses en llistes negres internacionals. «Normalment, el Govern es dirigeix a una empresa logística o de transport marítim, els fa una proposta lucrativa que a més no poden rebutjar i, per evitar ser sancionades, estableix una empresa fantasma i adquireix barcos», com sembla ser el cas de l’empresa propietària del Matros Pozinitx.
El trasllat als mercats de destí constitueix tan sols una de les últimes etapes d’un comerç que Ucraïna qualifica de «pillatge» i que s’origina en els fèrtils camps de cereal en les àrees sota ocupació russa de les províncies de Kherson i Zaporíjia, valora per a EL PERIÓDICO Valentina Samar, directora del Centre d’Investigacions Periodístiques, amb base al sud d’Ucraïna. «Hi ha casos en què la collita és requisada, en d’altres, el gra
Kíiv pressiona els estats riberencs del mar Negre perquè cooperin i posin fi a aquest comerç
és adquirit per empreses de recent creació controlades per russos o persones afins a l’ocupació per un preu inferior al de mercat», explica. En concret, l’equip capitanejat per Samar ha identificat l’Operadora Estatal de Gra, una companyia fundada a les zones ocupades de la província de Zaporíjia i de la qual es desconeix l’estructura de propietat. Svetlana Sevtxenko, ministra d’Agricultura i Política Alimentària de les autoritats d’ocupació russa, una dona que, fins a l’inici de la guerra, residia a la Rússia asiàtica, a més de 4.000 quilòmetres de la ciutat ocupada de Melitópol, on té ara la seva base, és la persona que organitza aquesta singular subhasta d’una de les principals riqueses de la nació ucraïnesa.
Tots aquests fets podrien pro
vocar que Rússia sigui acusada d’un nou crim de guerra, tot i que això només serà possible si es demostra que es presenten una sèrie de circumstàncies i condicions estipulades «en la IVa Convenció de Ginebra», segons detalla en un email José Antonio Perea Unceta, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat Complutense de Madrid. «L’article 31» d’aquest text legal prohibeix la coacció; l’«article 33», el pillatge, i «a l’article 54» s’estableixen les condicions de qualsevol requisa, enumera l’acadèmic. En resum, «Rússia pot requisar la producció de cereals per proveir les seves tropes a Ucraïna i la seva població» amb la condició que «en pagui un preu just» i no es «desproveeixi la població local», sentencia Perea Unceta. El Govern de Kíiv està pressionant els estats riberencs del mar Negre i els països aliats perquè cooperin i posin fi a aquest comerç, batejat com a Grain Express pels locals, però el Dret Internacional planteja importants limitacions a qualsevol Govern que contemplés capturar aquests mercants fantasma. Un barco sospitós de complicitat en un crim de guerra com el pillatge només podrà ser abordat per un Estat quan es trobi «a les aigües sota la seva sobirania» –aigües interiors i fins a les 12 milles– però «no en alta mar», ja que «no és cap dels supòsits exceptuats –pirateria i tràfic d’esclaus– contemplats en la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar de 1982», destaca el jurista espanyol.
■