Tokayev es reafirma en les presidencials del Kazakhstan
▶ El president obté prop del 83% dels vots i consolida el seu poder després de reduir al mínim la influència del seu predecessor
L’actual líder del Kazakhstan va buscar en els comicis presidencials celebrats ahir legitimar-se a ulls de la ciutadania i distanciarse del llegat del seu predecessor. I ho va aconseguir amb un devastador 82,45% de vots al seu favor, i va confirmar així la seva condició de clar favorit de la jornada electoral. Kassym-Jomart Tokayev tenia tan clara la seva victòria que fins i tot es va absentar del debat televisiu amb la resta de presidenciables, cap d’ells opositor a l’oficialisme kazakh.
Tokayev va ser el dofí del primer president kazakh Nursultan Nazarbayev i aquesta etiqueta és una rèmora de la qual vol desprendre’s. Alguns crítics encara el consideren un president «posat a dit». A ulls de l’oficialisme kazakh, s’ha reafirmat com el líder de l’Estat i durant els pròxims set anys podrà liderar el país més gran d’Àsia Central. Per distanciar-se del seu antecessor, va prendre mesures com recuperar l’antic nom postsoviètic de la capital, Astanà. El 2019, fent gala del culte a la personalitat, les autoritats havien batejat aquesta urbs com a Nursultan, idèntic al nom de pila de l’expresident .
En el míting de tancament de campanya, Tokayev va cridar els kazakhs a elegir entre «un nou i un vell Kazakhstan, entre la por dels canvis i la llibertat d’expressió, entre l’arbitrarietat dels elegits i la justícia per a tothom», en un clar missatge de cara a posar fi a l’era de Nazarbayev.
Tokayev no ha dubtat a criticar la «cleptocràcia» que caracteritza les elits kazakhs des de la independència respecte de l’URSS l’any 1991, una clara al·lusió a Nazarbayev, tot i que no ho va esmentar directament.
Ha sigut un any convuls a l’espai postsoviètic. Tan sols havien passat uns quants dies del 2022 quan uns greus disturbis van obligar Astanà a avisar Moscou per posar fi a aquest problema de seguretat en diferents ciutats del país, especialment greu a Almati, la més poblada. Tot i que es va requerir el suport de l’aliança militar de tota l’aliança de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, Rússia és el país més rellevant d’aquesta.
Després de 227 morts i gairebé 10.000 detinguts –segons dades oficials-, finalment les forces de seguretat del país van aconseguir estabilitzar la situació nacional.
Posteriorment les tropes de Rússia es van moure novament, en aquesta ocasió en el marc de l’ofensiva contra Ucraïna, a finals del mes de febrer. Aquest conflicte és seguit amb molt interès per tots els països que tenen frontera amb el gegant euroasiàtic. Per començar, el Kazakhstan també té una important comunitat ètnica russa al nord del país i el Kremlin podria cridar a protegir aquests russos, un dels arguments esgrimits per Moscou a Ucraïna. Fins i tot hi ha hagut veus que ja han demanat «desnazificar el Kazakhstan», com és el cas del diputat de la Duma de Moscou Serguei Savostianov al març.
La jornada electoral va despertar algunes protestes poc nombroses que van ser reprimides
Migració de 100.000 russos
A més també hi ha hagut altres conseqüències, com és la migració de molts ciutadans russos, segons dades oficials prop de 100.000, especialment homes en edat de fer el servei militar, o el distanciament entre Astanà i Moscou. El Kazakhstan no va reconèixer les anomenades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, i va reconèixer la integritat territorial ucraïnesa, fets que no han agradat al Kremlin.
La celebració dels comicis va despertar algunes protestes, poc nombroses, en localitats com Almata, la segona ciutat del país. Aquestes protestes van ser reprimides malgrat el seu escàs impacte.
■