Bancs i súpers

Són diferents les palanques que està accionant el Govern per contenir la pujada dels preus i el seu impacte sobre les famílies. En el sector energètic s’ha tirat de diners públics (amb rebaixes fiscals i ajudes directes) i de diners privats, a través de mesures regulatòries que retallen els beneficis de les companyies.

Per intentar frenar el preu dels aliments i esmorteir l’efecte de la pujada dels tipus interès sobre les famílies hipotecades, les vicepresidentes Yolanda Díaz i Nadia Calviño, s’han abocat a intentar que sigui el mateix sector de la distribució i el de la banca que adoptin el seu codi voluntari de conducta a favor dels consumidors, però s’està arribant a resultats molt diferents.

Aquest dimarts el Consell de Ministres preveu aprovar el text en el qual hauria de quedar formalitzat l’acord amb el sector financer per alleujar la càrrega hipotecària a les famílies que no puguin encaixar el ràpid increment dels tipus d’interès.

La vicepresidenta Díaz, tanmateix, no ha aconseguit l’acord voluntari que buscava amb les grans cadenes de supermercats per oferir cistells de consum a preu reduït, almenys fins a final d’any. El sector va rebutjar el compromís i el conat d’alguna cadena d’acceptar-lo es va revelar després com una presa de pèl.

No és fàcil convèncer un sector privat perquè deixi de guanyar diners en bé dels consumidors. Si la banca sembla disposada a fer alguna concessió és almenys per dues raons: perquè pertany a un sector regulat, en el qual el Govern té la paella pel mànec, i perquè els bancs saben que si les famílies no poden pagar, ells mateixos acabaran tenint un problema greu de morositat. Ajudant les famílies hipotecades s’ajuden a ells i el Govern té eines per fer-los-ho entendre. Són dues circumstàncies que no es repliquen al sector dels supermercats. I que la vicepresidenta Díaz digui que els continua recriminant «dia a dia» que «s’estan forrant», no serveix de gaire. Aquesta és la diferència entre bancs i supermercats.