El Govern estudia cedir obres a la Generalitat per garantir-ne l’execució
▶ PSOE i ERC pretenen aplicar a Catalunya el sistema de ‘comandes’ ja utilitzat amb Euskadi ▶ El Govern preveu un percentatge de compliment del 72%, el doble que l’estatal
Una de les dificultats en la negociació sobre els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) entre el Govern central i ERC és que, a més d’haver de lidiar amb les partides destinades al futur, al 2023, s’han d’esquivar les motxilles del passat. En concret, en el cas català, la baixíssima execució del que, prèviament, s’havia pressupostat i pactat. Es tracta d’una negociació diferent, perquè no només miren d’arrencar prebendes a l’Executiu, sinó que les dues parts negocien també com trobar un sistema que doni les màximes garanties possibles que allò que s’aprovi a les Corts es gasti, finalment, al territori català i no es quedi en paper mullat, com tantes vegades ha passat als llarg dels anys.
Garanties, perquè el taló d’Aquil·les de la inversió és ara la seva execució. I vist que les comissions de seguiment no serveixen per analitzar, detectar i posar remei a la infraexecució, el Govern i ERC, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, estudien aplicar a Catalunya el sistema de comandes ja en pràctica en la relació bilateral amb Euskadi i també, com recorden fonts del Ministeri de Transports, a Navarra. Es tracta de cedir algunes de les obres, amb la inversió garantida, a la Generalitat perquè sigui aquesta qui les porti a terme. O el que és el mateix, sigui per bé o per mal, si les obres cedides no s’executen s’haurà d’apuntar en el deure o l’haver de l’Administració autonòmica. El percentatge de compliment que preveu la Generalitat per a les inversions que en depenen totalment és del 72%, el doble que la previsió estatal.
Àmbit ferroviari
Si es pren com a pauta el missatge habitual d’ERC en matèria d’inversions, es pot suposar que el gruix d’aquestes obres cedides, que s’estan analitzant una per una, correspondran a l’àmbit ferroviari, que el Govern català vol potenciar en detriment del viari. Així, per exemple, la intenció de l’Estat d’acabar l’autovia B-40 de circumval·lació al magma urbà barceloní ha topat amb la negativa d’ERC, que sempre ha defensat que, en el seu lloc, es construeixi una ronda metropolitana de tren entre Vilanova i la Geltrú i Mataró, passant per Sabadell i Terrassa.
El Govern central té previst anunciar els pròxims dies el pacte amb ERC, segons fonts coneixedores de la negociació. Dijous, el Congrés dels Diputats votarà els Pressupostos Generals de l’Estat i els enviarà al Senat perquè continuïn la seva tramitació. El partit republicà és clau perquè l’Executiu de coalició compleixi el seu compromís d’«estabilitat» i aconsegueixi tirar endavant els seus tercers comptes, els últims d’aquesta legislatura.
Actualment, hi ha una comissió de seguiment d’infraestructures composta per representants de l’Executiu català i el Govern central, per analitzar de forma conjunta els projectes, però s’ha revelat insuficient perquè funciona gairebé com «un notari dels errors, però res més», afirmen fonts republicanes.
Comissió de seguiment
En els Pressupostos per al 2021, les dues parts van acordar crear aquesta comissió de seguiment, tot i que no va ser una jugada visionària de ningú. N’hi ha prou de recordar que en la disposició addicional tercera de l’Estatut del 2006, el text reconeixia un dèficit inversor i un període de transició en què el percentatge territorialitzat per a Catalunya havia d’arribar a un mínim igual al pes demogràfic de la comunitat en el conjunt de l’Estat, entre el 16% i 17%. És a dir, les queixes i laments catalans ja venen de lluny i, en alguna ocasió, per exemple ara, amb el Corredor del Mediterrani, compartida amb altres territoris afectats pel traçat d’aquesta via ferroviària.
El que en la Generalitat poca gent esperava és que, una vegada segellat el compromís d’una inversió amb el beneplàcit de la part catalana (ara, d’Esquerra Republicana de Catalunya), l’execució fos tan mesquina. Dels 2.068 milions d’euros d’inversió pressupostada, només se'n van gastar sobre el terreny uns 739 milions, un 36%. I, a més, amb el dolorós greuge de la Comunitat de Madrid, on es van pressupostar 1.100 milions i, al final, es van fer obres per un import de més de 2.000 milions d’euros. Un 184% contra un 36%.
La reunió del juny
I, per si no fos prou, l’avanç del que s’ha executat aquest 2022, en concret en el primer semestre, té una melodia molt semblant al que es va tancar el 2021. Així, fins al 30 de juny només s’havia utilitzat el 16%. L’última reunió de la comissió de seguiment va tenir lloc, justament, al juny després d’un cara a cara entre Pere Aragonès i la ministra de Transport, Raquel Sánchez. Tots dos van coincidir en la visita a la seu de Google a Barcelona i van improvisar una reunió. El president li va tornar a insistir que les promeses quedaven any rere any sense complir, una denúncia que han arrossegat els successius governs catalans. L’únic que van acordar és que la comissió de seguiment es reunís.
La negociació estrictament pressupostària té, a més, altres fronts. La més important és atorgar les pròpies partides econòmiques, en què la Generalitat pretén rebre els imports que l’Estat ja tenia previst enviar a Catalunya, per exemple, a compte de l’ampliació de l’aeroport, ara bloquejada.
Fonts de la negociació han assenyalat, així mateix, que la qüestió sobre un possible traspàs de Rodalies no entra en aquestes converses, sinó que és subjecte d’estudi en la comissió bilateral Estat-Generalitat.
■
A Madrid, el 2021, es van fer obres per 2.000 milions, 1.000 milions més del que estava pressupostat
Fins al 30 de juny d’aquest any tan sols s’havia utilitzat a Catalunya el 16% de l’import previst
Redacció
Acompanyar les persones en moments difícils de les seves vides és un repte majúscul, sobretot quan es tracta d'un moment tan delicat com la pèrdua d'un ésser estimat. Ha sigut sempre la vocació de Mémora i el seu equip, format per gairebé 1.500 professionals, que, només durant l'any 2021, ha atès 49.500 famílies que han hagut de passar per aquest tràngol amarg.
L'empresa, líder en l'organització de serveis funeraris, i en la gestió de tanatoris, cementiris i crematoris a la península Ibèrica, no només ha segellat el seu compromís amb les persones i la societat en general en aquest àmbit. A través de la Fundació Mémora, una entitat sense ànim de lucre nascuda l'any 2016, també ha treballat en altres camps de responsabilitat social corporativa, com la investigació i la formació i sensibilització en tot allò relacionat amb el procés de final de vida.
D'altra banda, també, és destacable la feina feta en el camp de la sostenibilitat. En aquest àmbit tan sensible, la companyia va aconseguir compensar totes les seves emissions de CO2 a Catalunya, l'Aragó, València i Portugal a través de diferents accions i canvis en els seus processos. en dol, suport a través de la comunitat virtual Tu Apoyo en Red, atenció psicològica en sessions presencials i atenció psicològica a través dels grups de suport al dol. no excloure dels nostres serveis cap família», destaquen des de Mémora.
En el terreny de la sensibilització es pot destacar la feina feta a través de les Aules Mémora, unes sessions divulgatives amb experts en cada matèria sobre el procés de final de vida que van dirigides a la població en general però, especialment, a persones grans, cuidadors i personal sanitari. Només durant l'any 2021 es van portar a terme 70 aules amb l'assistència de 1.716 persones.
Però Fundació Mémora també s'ha marcat l'objectiu de ser un referent en la formació de professionals de l'àmbit de la salut, sociosanitaris i socials en l'atenció al procés del final de vida. Per aquest motiu va ser reconeguda pel Consell Català de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut com a Entitat Organitzadora d'Activitats de Formació Continuada de Professions Sanitàries. El 2021 va organitzar vuit jornades amb gairebé 1.150 assistents.
Precisament, per aquesta vocació de ser una entitat referent en el procés del final de vida, Fundació Mémora també ha treballat en l'àmbit de la investigació per millorar els serveis vinculats a les cures pal·liatives des de l'eix de l'atenció als pacients i les seves famílies.
En aquest sentit destaca el projecte de musicoteràpia a l'UCI que es porta a terme a l'Hospital de Parc de Salut Mar; també en el d'artteràpia a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; l'espai de paraula sobre dol gestacional a diversos hospitals de Barcelona, Girona i Tarragona; i finalment, el projecte de la gestora de vida a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l'Hospital Josep Trueta.
Ciutats que cuiden. D'altra banda, la Fundació Mémora també va continuar desenvolupant el projecte Ciutats que Cuiden. Un espai pensat per a l'acompanyament integral de les persones que es troben en el procés del final de vida. Aquest projecte uneix tots els actors que configuren la xarxa comunitària, des dels professionals a les entitats de barri, per combatre la mort en soledat. Un model de nova ciutat que pensi també en les necessitats de les persones que es troben en el procés del final de vida. Només el 2021, aquest projecte va portar a terme 23 seminaris web amb més de 3.300 participants.
72%
100%
16.000
49.500
2.000