Feijóo manté la tàctica de Casado d’utilitzar ETA contra el Govern
▶ La direcció del PP segueix amb l’estratègia habitual del partit i justifica que Ayuso utilitzi el terrorisme perquè així mobilitza «els seus» a Madrid
El mes de maig del 2011, el PP de Mariano Rajoy es va enfurismar perquè el Tribunal Constitucional havia corregit el Suprem i va permetre que Bildu es presentés a les municipals d’aquell mes. El llavors portaveu dels populars, Esteban González Pons, mà dreta de l’actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en assumptes institucionals, va llançar un dard enverinat als sis magistrats del Constitucional que havien votat a favor de la legalització de Bildu: «Amb escorta i bon sou, és molt fàcil dir que Batasuna es presenti i quedar com un demòcrata mundial».
Vist l’embrutiment del debat polític, aquestes paraules semblen gairebé música en comparació amb els exabruptes dels últims anys. No obstant, llavors el vicepresident del Govern central, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que el PP va començar a lloar quan va morir, va considerar que el partit conservador havia reaccionat d’una forma «abjecta, incompatible amb la democràcia» i que Rajoy era el responsable d’aquesta estratègia perquè, en lloc de combatre al «cor» de «dreta de la dreta» que comanda José María Aznar, havia decidit doblegar-se a ells.
Ara, la història es repeteix. Malgrat demanar moderació i centralitat en els seus discursos gairebé diàriament, Feijóo manté aquesta mateixa estratègia respecte a ETA, en la qual també va abundar Pablo Casado. L’exlíder va afirmar l’abril del 2019 que Pedro Sánchez «prefereix mans tacades de sang que mans pintades de blanc», contraposant EH Bildu amb les víctimes d’ETA. Al juliol, la portaveu del PP i secretària general del partit, Cuca Gamarra, va centrar la seva rèplica a Sánchez en el grup terrorista i en l’assassinat de Miguel Ángel Blanco. La banda va anunciar el cessament definitiu de la violència fa 11 anys.
Desviar l’atenció
No frena tampoc Feijóo Isabel Díaz Ayuso, que fa referències a ETA gairebé cada setmana. Dilluns passat, en la primera intervenció de la presidenta de Madrid després de la massiva manifestació de diumenge per reclamar una millor sanitat pública, Ayuso es va referir a ETA i a la reforma de la sedició, abans d’esmentar la protesta. És la seva manera de desviar l’atenció dels seus problemes. Ho va demostrar durant el confinament per la covid, quan buscava el xoc amb Sánchez contínuament. «També ens vam assabentar de com es dona ordre per no continuar investigant els crims d’ETA», va afirmar amb referència al Govern central. Interior va respondre amb dades: des que el PSOE va arribar a la Moncloa, l’any 2018, han sigut detingudes un total de 41 persones per delictes de terrorisme lligats a ETA, 12 d’aquestes per ser-ne membres.
A l’equip d’Ayuso justifiquen aquesta insistència a parlar d’ETA perquè ella considera que ha d’advertir la societat que el cap de l’Executiu «farà lehendakari» Arnaldo Otegi, líder d’EH Bildu, que «va ser segrestador» de la banda. Otegi va ser condemnat a sis anys de presó el 1987 per participar en el segrest de l’empresari Luis Abaitúa.
A Génova justifiquen que per a Ayuso aquest sigui un assumpte capital en la seva oposició a Sánchez perquè s’adreça a un electorat molt dretanitzat i així mobilitza «els seus». El rèdit en les urnes és cert. A Madrid, el 2021 va frenar l’ascens generalitzat de Vox: només va passar de 12 a 13 escons.
L’acostament de presos
Però tot i que el to d’Ayuso té molts més decibels que el de Feijóo, aquest va dir al setembre que Sánchez «accepta un xantatge de Bildu» amb els acostaments de presos d’ETA a les presons basques. Però en les dues legislatures d’Aznar, entre el 1996 i el 2004, l’Executiu en va ordenar 574. Rajoy, en els seus set anys a la Moncloa, en va activar un total de 229.
Un alt funcionari que va lluitar contra ETA amb els dos partits admet que el PP pot semblar injust criticant ara aquests trasllats, però apunta a una novetat «clau»: el Govern basc té des de fa un any la competència de Presons i és el que «completa l’operació, entregant tercers graus als etarres». «Sánchez fa la primera part de la feina bruta, acostant-los, i el PNB els posa en llibertat», afegeix. No obstant, és el jutjat central de vigilància penitenciària el que hi té l’última paraula.
■
El líder del PSC, Salvador Illa, va reivindicar ahir el diàleg entre la Generalitat i el Govern central com a «instrument de política democràtica». El responsable socialista va fer aquestes declaracions durant l’homenatge a Ernest Lluch al cementiri de Maià de Montcal (Girona), on està enterrat l’exministre de Sanitat, quan fa, avui, 20 anys del seu assassinat per ETA
Illa apel·la al llegat de Lluch per demanar diàleg entre el Govern català i Madrid
l’any 2000, al garatge de casa seva a Barcelona.
En la seva intervenció, Illa va advertir contra la «por» que pot desembocar a «voler trencar ponts amb la resta d’Espanya», amb referència al nacionalisme català, i va recalcar que «l’aspecte més vigent del llegat de Lluch en el socialisme és el diàleg», que va defensar en moments molt durs, va dir textualment. Per això, insistint en «la necessitat i la urgència» d’iniciar un diàleg entre tots els grups parlamentaris catalans.
«Socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possible a persones que viuen en societat. Això és socialisme i és el que fem els socialistes», va indicar el dirigent del PSC, parafrasejant Lluch, de qui va reivindicar la seva tasca: «Va deixar una llei general de sanitat i va posar els fonaments del sistema sanitari públic».
Illa el va recordar com un gran defensor dels serveis i de les institucions públiques i per fer «política de servei públic».
■