La medicina del futur, ara

No té gaire sentit donar la mateixa pastilla a tothom quan sabem que a alguns no els farà cap efecte i a d’altres fins i tot els pot resultar nociva.

Haurem d’incentivar la inversió en fàrmacs menys rendibles, i això requerirà una contribució pública substancial i una negociació amb les farmacèutiques

S’està acostant una revolució que hauria de canviar els sistemes de salut. Fins ara, la medicina s’ha centrat a diagnosticar una malaltia i donar al pacient el fàrmac que s’ha vist que funciona millor. Però els avenços tecnològics ens han permès descobrir que, sota una mateixa etiqueta, sovint s’amaguen, de fet, diverses variants de la malaltia. I, encara més important, que la genètica de cada persona determina com aquesta malaltia evoluciona i com reacciona als fàrmacs. Llavors no té gaire sentit donar la mateixa pastilla a tothom, quan sabem que a alguns no els farà cap efecte i a d’altres fins i tot els pot resultar nociva. El que cal és un tractament a mida.

Aquesta nova aproximació es diu medicina personalitzada o de precisió, i ja s’ha començat a aplicar, per exemple, en alguns càncers, on es tria el tractament més efectiu en funció de les mutacions que es detectin en cada cas. Encara queda molta feina perquè es pugui aplicar a la majoria de malalties, que seria l’objectiu final. Amb això aconseguiríem millorar l’eficàcia dels tractaments i, a la vegada, reduir-ne els efectes no desitjats.

Hi ha tres grans obstacles que caldrà superar abans que això no es converteixi en realitat. El primer és disposar de prou fàrmacs per a totes les necessitats. Ens cal una biblioteca de compostos ben caracteritzats que ja hagin passat les proves clíniques necessàries, perquè puguem escollir el que convingui més. Aquest és un coll d’ampolla important, perquè les farmacèutiques tenen poc interès a destinar recursos a desenvolupar un fàrmac que només servirà per a un grup petit de pacients. Les seves inversions són importants i les compensen amb vendes igualment importants. Per tant, se sol buscar el producte que es podrà vendre a una població al més àmplia possible, que és just el contrari de la medicina personalitzada.

Haurem de trobar la manera d’incentivar la inversió en fàrmacs menys rendibles, i això requerirà una contribució pública substancial i una negociació amb les farmacèutiques, que són una peça imprescindible del sistema. Una estratègia complementària és el repurposing, o trobar nous usos a un fàrmac que ja ha estat aprovat. Sovint s’ha considerat que un compost no era útil per tractar una malaltia perquè la majoria de pacients no hi responien, però una part, per petita que sigui, potser sí que se’n beneficiaven. Només cal saber identificar-los. Aquí és on apareix el segon obstacle: com determinar quines persones respondran millor a cada tractament. D’això se’n diu estratificar. Aquí l’embut és definir nous marcadors d’estratificació. Ens caldrà fer servir la genòmica, la proteòmica i altres òmiques per trobar aquestes diferències entre pacients. Finalment, el tercer punt a resoldre és com entrenar el personal sanitari perquè pugui fer front a uns canvis de protocols que requereixen uns coneixements bàsics nous.

Planant per sobre d’aquestes limitacions hi ha una pregunta òbvia: ¿això qui ho paga? Tot el que hem assenyalat requereix molts diners. I, sobretot, implementar la medicina personalitzada representarà un cost afegit que els sistemes públics de salut, crònicament infrafinançats, difícilment es podran permetre si no hi ha canvis en els pressupostos.

Aquí caldrà comptar amb el suport de gestors prou visionaris per apostar per una transformació cara però, a la llarga, necessària.

Fa uns dies vaig poder parlar d’aquests temes a la taula rodona que va clausurar la conferència anual del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), enguany dedicada a la medicina de precisió. El BIST és un institut de recerca multicèntric, d’estructura única a casa nostra, que està fent feina pionera en aquest camp, i la jornada va ser un bon aparador de resultats recents que poden fer avançar la disciplina. Però a part de recerca bàsica, ens cal també atraure la col·laboració de les farmacèutiques, el suport dels polítics i l’interès dels metges. En aquest sentit, el BIST i la UOC estan preparant un curs de medicina personalitzada per a professionals de la salut que hauria d’ajudar a explicar els canvis que arriben a qui els haurà d’implementar.

A iniciatives com aquesta hi haurem d’afegir una necessària campanya de divulgació perquè tothom entengui la importància del tema i com ens afectarà. Perquè la revolució que ens promet la medicina personalitzada pot canviar radicalment l’atenció mèdica del segle XXI, però abans han de quadrar tots els elements, cosa que requerirà la feina coordinada de professionals de diversos àmbits.

■

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester i de la UOC.

PRESIDENT DE LA COP27

▶ Després de més de dues setmanes de negociacions, la cimera del clima celebrada a Sharm al-Sheikh deixa un acord ple de clarobscurs i un balanç final més agre que dolç: es posa en marxa el primer fons d’ajudes a les grans víctimes del caos climàtic, però falten mesures ambicioses per esquivar la catàstrofe climàtica global.

Sameh Shoukry