A una dona violada se li pressuposa un trauma indeleble. Com si aquesta agressió la marqués, la definís.
En ple batibull pels efectes indesitjats de la llei del només sí és sí, entre acusacions de masclisme i laments espietes de jo-ja-t’hovaig-dir, amb desenes d’advocats greixant recursos i l’alarma instal·lada en la societat, la filòsofa Clara Serra recorda que la llei ha sigut criticada per nombroses feministes i membres de la judicatura progressista perquè implica un «augment del punitivisme i suposa una ampliació de les conductes delictives: endureix penes anteriors i introdueix càstigs que abans no existien». I afegeix: «Cap protecció de les dones depèn de la duresa de les penes». Davant la commoció per la reducció de les penes mínimes, Serra denuncia l’augment d’altres i, sobretot, l’ambient punitiu creat entorn de la llei.
Més enllà dels (d)efectes de la redacció legal del només sí és sí, n’hi ha prou de passejar per les xarxes per palpar el clima de càstig. Exigir penes elevades per a les conductes criminals és un impuls humà, però buscar la manera de reparar el mal causat, posar la víctima al centre de la justícia i endinsar-se en la reinserció del delinqüent és una necessitat ciutadana.
El nombre de denúncies per agressió sexual no deixa d’augmentar. S’apunten múltiples factors: des d’un increment molt elevat
Emma Riverola és escriptora. del consum d’alcohol i drogues fins a l’augment del visionament pornogràfic que cosifica la dona i, per descomptat, un rearmament del masclisme ideològic. Tampoc pot obviar-se l’existència de patologies infradiagnosticades. És evident que els delictes han de ser penats, però també ha d’aprofundirse en les mesures de reinserció i, sobretot, en la pedagogia.
Hi ha una cosa inquietant en aquestes veus que només reclamen mà dura, mentre cauen en la revictimització constant de la dona agredida. Un home que pateix un robatori amb violència extrema se l’animarà a superar l’agressió. A una dona violada se li pressuposa un trauma indeleble. Com si aquesta agressió la marqués, la definís. Víctimes perpètues... i agressors eterns.
Davant el castell de la dona màrtir es perfila l’home bàrbar, invasor i pervers que s’obstina a penetrar en la fortalesa de la virtut. És una imatge recurrent, que també l’observem en part del discurs contrari a la llei trans, que denigra les dones trans, considerant-les homes que només busquen humiliar o violar les dones. Al final, un home sempre culpable i incurable. I una imatge que no es deixa d’endinsar en la concepció masclista de la societat. Aliment per al discurs victimista de la ultradreta.
■