Una setmana diplomàtica intensa
Hi ha persones a qui persegueix tota la vida la mirada del pare. A mi em persegueix la d’aquell educador a qui mai vaig poder satisfer amb el meu comportament. Xi i Biden han volgut projectar una imatge positiva en la cimera del G-20, dominada per la guer
Mentre aquí caminem a bufetades amb la sedició i el sí és sí (¡quin nyap!), aquests dies al món han passat coses importants: la Cimera de la Lliga Àrab a Alger ha acabat sense res a destacar tret que el país amfitrió no ha recollit l’oferta marroquina (¿sincera?) per millorar les seves gèlides relacions, al Caire s’ha celebrat una Cimera sobre el Clima, i a Bali, la del G-20, on Biden i Xi s’han trobat, mentre als EUA Donald Trump anuncia que vol tornar a ser president. No hi ha qui en doni més.
La COP d’Egipte ha sigut decebedora perquè no s’ha parlat tant de continuar avançant com de no retrocedir malgrat que tot va molt malament. Els països del sud demanen diners i el nord ho regateja perquè la invasió d’Ucraïna ha provocat una inflació i un retrocés econòmic molt poc propicis per fer sacrificis, encara que el futur del planeta estigui en joc. ¡Ara fins i tot els alemanys cremen més carbó!
Als EUA el Partit Demòcrata ha aguantat l’envestida dels Republicans en les eleccions de midterm malgrat la mala situació econòmica, la inflació i la baixa de la popularitat de Biden. Han mantingut el Senat (poden fins i tot guanyar un senador) i han perdut la Cambra per molt pocs escons. És el millor resultat obtingut pel partit al poder des de Kennedy el 1962, i els Republicans culpen del seu fracàs l’extremisme de Donald Trump, que va imposar candidats que han espantat els votants per la seva mala preparació i el seu ultraconservadorisme negacionista. Les conseqüències són dues: els Republicans podran bloquejar l’agenda de Biden des de la Cambra durant el pròxim bienni, mentre que molts es distanciaran de l’antic president que, com si no passés res, ha anunciat la seva candidatura a les presidencials del 2024... Potser per fugir dels seus problemes processals. No és segur que aconsegueixi la nominació del seu partit, on alguns ja pensen que Trump ha passat de ser una carta a ser un llast i comencen a buscar candidats que provoquin menys rebuig com el governador de Florida, Ron DeSantis, i d’altres que aniran apareixent amb el temps.
El G-20 (60% de la població i 80% del PIB mundial) s’ha reunit a Bali amb la intenció de buscar fórmules per contenir la inflació, reparar les cadenes de subministraments i fer baixar el preu del gas i el petroli. I tot i que s’ha parlat de tot això, la cita ha estat dominada per la guerra d’Ucraïna, que és la que precisament impedeix rellançar l’economia mundial, com ha reconegut el president indonesi Widodo. Putin ha preferit no constatar personalment la seva soledat i ha enviat el seu ministre d’Exteriors a pagar els plats trencats. Al final, i en contra de les previsions, els reunits han aconseguit acordar un comunicat en el qual «la majoria dels membres» condemnen la invasió russa, tot i que reconeixen que «també hi havia altres punts de vista» que mostren que bona part del món no comparteix la nostra indignació per aquesta guerra d’agressió colonial més pròpia del segle XIX que de l’actual. A Bali també es va dir que l’arma nuclear no té cabuda al món d’avui. ¡Encara rai! La Xina i l’Índia han firmat el comunicat i han demanat el final de la guerra però sense arribar a criticar obertament el Kremlin. Millor que res.
L’altra notícia de Bali és que Xi i Biden s’han vist i s’han saludat amb cordialitat. Tots dos han arribat amb la moral alta a la reunió, el primer amb el suport del recent Congrés del Partit Comunista i el segon amb els resultats de les eleccions de meitat de mandat, i han volgut projectar una imatge positiva de la seva trobada tot i que es mantinguin els desacords en assumptes com la competència tecnològica, les pràctiques comercials, els drets humans i en especial Taiwan, on la Xina es mostra últimament més agressiva. La impressió és que cap dels dos desitja la confrontació i per això han deixat clares les respectives línies vermelles que no s’han de creuar i han obert canals de comunicació que evitin errors i malentesos. Una altra bona notícia és que hagin recuperat el diàleg sobre el clima, ja que són els dos contaminants mundials més grans, tot i que caldrà esperar uns mesos per saber fins on arriba aquesta bona voluntat.
■
La COP d’Egipte ha decebut: es parla més de no retrocedir que d’avançar
Jorge Dezcallar és ambaixador d’Espanya.