Pobles fantasma després de l’estiu

les bicicletes. Suprimeix dos carrils a tots dos costats. Fa un passeig central amb jardineres. Quant al tram des del carrer de València fins al carrer de Navas, no saben per on fer passar les bicis, fan dos carrils al centre del nou passeig. Llavors s’adonen que els vianants no tenen per on passejar. Fracàs total. Paralitzen les obres. Ara vol fer-se un tram més.

Si tenen una mica de vista, no suprimiran els carrils bici i faran un passeig central per a vianants. Potser llavors serveix per a alguna cosa la milionada que s’estan gastant en aquestes obres que fan als carrers quan podrien invertir-ho en pisos bonificats i residències per als més necessitats. No era això el que deia Ada Colau quan anava davant dels piquets vestida de verd.

■

Acabada la primera quinzena de novembre ja podem donar per conclosa la temporada turística d’aquest any, que segons les dades econòmiques ha sigut bona. Quan acaba la temporada tanquen molts establiments hotelers, bars, restaurants, botigues..., i es deixa, en molts casos, un entorn urbà que canvia d’aspecte: d’estar atapeït a l’estiu a estar pràcticament desert. Sorgeixen així els paisatges de l’abandonament i urbanismes dispersos. Poso com a exemple el municipi de Santa Susanna, al Maresme.

En aquesta època realment ens adonem de fins a quin punt molts municipis de la costa catalana depenen del turisme, no només en activitats econòmiques, sinó en el seu entramat urbà i organització territorial. Hi ha molts casos com aquest, perquè hem arribat a urbanitzar només per satisfer el turisme. El municipi disposa d’un passeig marítim de més de dos quilòmetres amb hotels i establiments turístics. ¿I després, què? ¿Què en diem de l’aspecte fantasmagòric i abandonat que ofereixen els esmentats paisatges urbans quan acaba l’estiu? ¿Era necessari per utilitzar-lo només cinc o sis mesos a l’any?

■