On les històries es converteixen en llibres
Liberdúplex, empresa d’impressió i enquadernació de Prensa Ibérica, fa 60 anys. La companyia reforça la seva aposta pel llibre de paper amb la inauguració d’una planta d’impressió digital.
A la façana de l’edifici principal del centre d’impressió Liberdúplex, en un polígon industrial de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), el rètol amb el logotip i el nom de la companyia es completa amb un lema: «Passió pels llibres». Són només tres paraules, però en aquest breu sintagma es condensa tota la vocació d’una empresa d’arts gràfiques amb 60 anys d’història que, sense deixar d’oferir serveis per a la impressió de revistes, fullets i catàlegs, ha convertit el llibre de paper en el centre absolut de la seva activitat actual; en la raó de la seva existència, de fet. «Convertir Liberdúplex en un referent absolut en la fabricació de llibres ha sigut un afany personal de Javier Moll», apunta Víctor Trillo, director general de la companyia. Javier Moll és el president de Prensa Ibérica, grup editor que compta amb 25 diaris (EL PERIÓDICO n’és un), diverses revistes i dues editorials de llibres (Alba, a Espanya, i Allison & Busby, al Regne Unit) i que el 1998 va adquirir Liberdúplex, i la va convertir en la primera empresa del seu sector a Catalunya i la segona a Espanya en volum de facturació.
Ha sigut un llarg viatge des que el 1962 va néixer a Barcelona Dúplex, una petita impremta amb un parell de màquines d’impressió en full a un sol color que va començar treballant principalment com a subcontracta per a altres impremtes i atenent encàrrecs de petites editorials. De la fusió de Dúplex amb la més moderna empresa d’arts gràfiques Libergraf va sorgir el 1996 l’actual Liberdúplex. En aquella època es continuava imprimint només en negre i no va ser fins al 2010 quan la companyia, ja integrada al grup Prensa Ibérica i a ple procés d’expansió, va adquirir la seva primera màquina per fer color.
Avui, Liberdúplex compta amb una plantilla de 160 treballadors i una planta productiva de 15.000 metres quadrats (i 15.000 més de recinte) on s’imprimeixen i s’enquadernen uns 35 milions de llibres l’any, cosa que representa un consum de 15.000 tones de paper. De tots aquests llibres, un 40% estan destinats a l’exportació, preferentment per al mercat francès. I un percentatge molt respectable són còmics, sector que requereix uns estàndards d’impressió molt específics i en què Liberdúplex és la principal companyia de referència a Espanya. Aquesta excel·lència ha sigut avalada per més de mitja dotzena de premis, com el que el Gremi d’Indústries Gràfiques va atorgar el juny passat a l’enciclopèdia gastronòmica Bullipedia en qualitat de llibre millor imprès de l’any.
Un altre salt endavant
Aquestes xifres del paràgraf anterior faran ara un altre salt endavant gràcies a la inauguració d’una nova planta d’impressió digital de llibres que conviurà amb les set rotatives (cinc de monocrom i dues de color) i les quatre màquines d’impressió en pla que conformaven fins ara el gruix de la maquinària de la companyia (a més dels serveis de preimpressió i enquadernació).
Aquesta flamant planta d’impressió digital serà presentada avui en societat, en un gran acte amb què Liberdúplex vol també festejar el seu 60è aniversari.
La nova planta serà presentada avui en un acte en què els convidats veuran com es crea un llibre Liberdúplex compta amb 160 treballadors i una instal·lació productiva de 15.000 metres quadrats
Els convidats a la celebració tindran a més el privilegi de presenciar in situ aquest petit miracle que és el procés de fabricació d’un llibre, des de la recepció dels fitxers de PDF que envien les editorials i l’emmagatzematge de les bobines de paper gegants (d’uns 10 quilòmetres d’extensió) fins a l’entrega dels exemplars ja acabats als distribuïdors. És un espectacle fascinant que transcorre entre el terrabastall de la maquinària i l’olor de tinta i amb contemplar-ho n’hi ha prou per convertir el més escèptic en fervent partidari de la supervivència (¿de la superioritat?) de la lletra impresa davant els heralds que anuncien i promouen un futur exclusivament digital. «Les dades de consum de llibres a Espanya demostren que en els últims anys el llibre de paper amb prou feines ha cedit terreny al llibre digital», remarca Trillo. Des de la convicció que llegim amb la vista però també amb el tacte i amb l’olfacte, la ja sexagenària Liberdúplex fa la seva aposta de futur: inversió en tecnologia digital per continuar fent llibres de paper. Hi ha passions que no s’extingeixen.
■
Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) fa més de mig segle que es dedica al teatre, la seva gran passió, tot i que també ha fet molt de cine i televisió. L’actor i director, responsable de la programació artística del Teatre Romea, rebrà avui, en la Nit de l’Edició, el premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya en reconeixement a la seva defensa i promoció de la cultura i la lectura. Pou, que en els últims anys ha encarat el filòsof Sòcrates i el capità Ahab de Moby Dick, prepara El pare, de Florian Zeller, que estrenarà al mes de gener.
— Ha col·leccionat molts premis en la seva dilatada carrera. ¿Aquest és diferent?
— Per descomptat. El premi Atlàntida és un d’aquells guardons que no esperes mai, per tant, em fa doblement feliç. T’acostumes a esperar premis del teu sector, tot i que no és el primer d’aquest estil que rebo. L’any passat em van concedir el de l’Associació d’Escriptors Professionals de Catalunya i també va resultar una grata sorpresa.
— Vostè té fama de gran devorador de llibres.
— Jo tinc dos tipus de lectura. Un és per obligació professional: llegeixo molts textos d’obres per veure què programo o interpreto al Romea.
Però sempre m’ha agradat estar al dia del que s’estrena al món. Gairebé cada dia rebo textos teatrals. L’altre tipus de lectures són plaer, al marge de la feina. Últimament em falten hores per llegir tot el que vull perquè hi ha una gran quantitat de novetats. És un plaer infinit llegir tots els suplements literaris cada setmana però em provoca certa angoixa per no poder llegir tot el que m’interessa.
— ¿L’última ressenya que li ha interessat?
— La porto a les meves notes, al mòbil, perquè li vaig fer una foto. És d’EL PERIÓDICO i és un còmic que va sobre llibres i llibreters: La venganza de los bibliotecarios [de Tom Gauld].
— No l’imaginava llegint còmics.
— Jo tampoc. No ho faig habitualment, però amb aquest títol i després de llegir que són tires còmiques d’un humorista anglès dedicades al món del llibre, em va semblar interessant. Tinc una llista de 500 llibres que vull comprar.
— ¿No li sortiria més a compte anar a la biblioteca?
— No, mai. A casa tinc la meva pròpia biblioteca. Necessitaria un encarregat per posar-hi ordre perquè soc incapaç de trobar res quan ho busco. Tant és així que quan he de consultar alguna cosa urgentment em resulta més fàcil entrar en una llibreria i comprar-ho que buscar-ho a casa.
— ¿De debò?
— Tal qual. Acabo de fer 78 anys i ja fa temps que penso a rebaixar la meva quantitat de feina sense retirarme del tot. No he aconseguit fer-ho. Porto 55 anys en escena i el meu somni el dia que em jubili és no sortir mai de casa i passar-me hores ordenant els meus llibres.
— ¿Fins a quin punt la família és determinant en la cultura?
— És clau per fomentar l’hàbit de la lectura i de la cultura en general. Jo vaig tenir la sort de néixer en una família de classe mitjana de Mollet. El meu pare era un treballador assalariat, la meva mare mestressa
de casa i érem quatre germans. A casa hi havia una biblioteca i això marca. Des de petit he vist els meus pares llegint i he tingut llibres a les meves mans. La literatura juvenil de Folch i Torres, Las aventuras de los cinco, Guillermo el travieso. Llegia molt. Després vaig arribar a Charles Dickens i Mark Twain, sempre orientat pel meu pare, que barrejava aquestes lectures amb novel·les de l’Oest de Zane Gray i novel·les d’Agatha Christie.
— ¿Recorda el primer volum que va adquirir?
— No m’estranyaria que fos una edició de Peter Pan. En tinc unes quantes. És un llibre que em va enamorar. De petit em reflectia en Peter Pan. Des de fa temps m’identifico més amb el Capità Hook, el Capità Garfi.
— ¿Prefereix llibre físic o digital?
— Últimament utilitzo e-book per no anar carregat. A l’iPad ho puc portar tot. I em va molt bé a les gires, que és quan més temps tinc per llegir, per això les allargo tant. Però a cada ciutat hi ha llibreries. ¡Són una temptació!
— Llibres, pel·lícules, art, música. La cultura és molt àmplia, però ¿quin és el motor de la cultura?
— La curiositat. Allò que et porta a voler saber més, a experimentar, a
«A casa hi havia una biblioteca i això marca. Des de petit he tingut llibres a les mans» «L’estrena de ‘Marat-Sade’ va ser una gran paradoxa del franquisme. Va triomfar la cultura»
descobrir coses que et produeixin un cert plaer.
— Professionalment, va començar amb la companyia d’Adolfo Marsillach, amb el famós Marat-Sade de Peter Weiss. ¿Com va ser allò?
— Aquesta estrena va ser una de les paradoxes més grans del franquisme pel fet de ser una obra revolucionària i no només a nivell estètic i teatral. Era impròpia en un estat totalitari perquè cridava a rebel·lar-se contra el poder, però el 1968 va aconseguir diners del Ministeri de Cultura. Allò va ser un boom, un triomf de la cultura. Recordo que Adolfo va venir a l’Escola d’Art Dramàtic a buscar actors joves per a certs personatges que estaven a un pas de la figuració, però que tenien una responsabilitat escènica. Em vaig oferir com a voluntari. Vaig tenir molta sort.
— També ha obert portes a les noves generacions.
— És una satisfacció donar entrada a aquesta professió a gent nova. Reobrir el Teatre Goya el 2008 amb Els nois d’història després d’una profunda renovació de la sala va ser tota una declaració de principis: requeria vuit actors joves. A més, aquella obra parlava de l’educació, de l’amor a la lectura i als llibres. Potser algú l’ha recordat a l’hora d’atorgar-me el premi Atlàntida.
■
Ara El Periódico també s’escolta. Descobreix els nous pòdcasts d’ecologia, història, cor...
Amb
Laura Fa
i
Lorena Vázquez
Cada dimecres