Vida en un búnquer universitari
Luis Enrique ha triat l’austeritat de la residència de la Universitat de Doha per preparar amb el secretisme més gran possible la selecció, que debuta dimecres contra Costa Rica.
Les instal·lacions de la Universitat de Qatar, al nord de Doha, ocupen 25.000 metres quadrats d’extensió i sembla que no acabin mai. Convertides en un búnquer durant el Mundial, amb totes les seves entrades protegides per membres de seguretat i policia, són les instal·lacions en les quals la selecció espanyola treballarà i descansarà durant la seva estada en el torneig. Franquejar la primera barrera de seguretat resulta fàcil amb l’acreditació de FIFA (tot i que el conductor d’Uber que porta els periodistes està obligat a deixar un document identificatiu a la garita d’entrada, per recollirlo més tard).
Espanya ocupa l’ala femenina de la universitat, que compta amb accessos separats per a homes i dones. Una cop a dins del recinte, i després de travessar diverses rotondes, un senzill cartell indica que aquí s’hi entrenarà Espanya. Benvinguda, selecció. Ja dins de l’edifici que acull les habitacions, un lema presideix la concentració d’Espanya. «La pressió és un privilegi», bona mostra de la capacitat de Luis Enrique per transformar l’exigència en motivació. Un altre control de seguretat, el típic dels aeroports, franqueja el pas al camp d’entrenament i a la sala de premsa. Els operaris revisen fins i tot les ampolles d’aigua –extreuen l’etiqueta de l’ampolla amb molt de zel– i obliguen a obrir i encendre els ordinadors portàtils.
Habitacions sòbries
Més enllà del camp d’entrenament s’estén un enorme edifici, la casa d’Espanya durant el Mundial. Sense grans luxes, però amb tot el necessari, com apunten des de la RFEF, la selecció dorm en habitacions sòbries, però ben equipades. I Luis Enrique i el seu equip compten amb una sala dotada amb diversos ordinadors i pantalles per treballar. També hi ha sales de billar, ping-pong i una espècie de sala de cine on poder veure els partits del torneig.
Moure’s per les enormes distàncies de Doha no resulta fàcil: el recinte universitari és un micromon que està allunyat de la bullícia de la Corniche –el passeig marítim– i del Souq Waqif, el mercat tradicional de la ciutat,
«La pressió és un privilegi» és el lema que va rebre la selecció, l’única, amb l’Argentina, que resideix sense luxes
però la calor i la sensació de ser al mig d’un erm aconsellen moure’s sempre sobre rodes.
El patinet, transport oficial
La universitat compta amb diversos buguis (carros de golf) per poder desplaçar-se, però els jugadors i empleats de la RFEF prefereixen una cosa més pràctica i senzilla, els patinets elèctrics, tan freqüents ja als carrers espanyols. A Doha amb prou feines se’n veuen, però a la seu de la selecció són el mitjà de transport habitual. L’Argentina i Espanya són les úniques seleccions del Mundial que han decidit allotjar-se en una residència universitària, on hi ha un total de 10 facultats, entre les quals una d’estudis islàmics i de la xaria, durant el torneig. El seu camp d’entrenament es troba a quatre passes, però les delegacions de les dues seleccions viuen en edificis diferents i no es creuaran pels passadissos.
La selecció neerlandesa, amb Van Gaal de líder, també s’entrena a les instal·lacions universitàries, però dorm i fa vida a l’Hotel Sant Regis. Austràlia, per la seva banda, va triar l’acadèmia Aspire, especialitzada en la formació de jugadors, tant per treballar com per descansar.
■
va fer una broma en el directe», va assegurar el futbolista del Barça, sense preocupar-se per les repercussions d’aquesta revelació del tècnic. «El míster i jo sabem diferenciar quan és família i quan és seleccionador i jugador. Ho portem de manera natural», va insistir Ferran.
El valor del grup
Abordat sobre aquesta relació singular (seleccionador-jugador i sogre-gendre), Ferran va voler abocar-se en allò purament esportiu. «Som la selecció espanyola, un equip molt compacte. Aquí anem tots a l’una. La nostra fortalesa és el grup, és una cosa fonamental que ens farà arribar lluny», va dir el davanter, i va remarcar que «estem per sobre de les individualitats, anem tots a l’una».
■
- -
- -