L’FMI reclama a Espanya retallades anuals de 8.000 milions fins al 2030
▶ L’organisme aconsella començar el 2023 per reduir el dèficit fins als 6.500 milions
El Fons Monetari Internacional està preocupat per l’elevat nivell de deute públic assolit per l’economia espanyola (el 116% del PIB segons la dada de setembre) i considera que, després d’haver fet front a la covid i al primer embat de la crisi energètica, ha arribat el moment de reprendre els ajustos pressupostaris. En el seu informe anual publicat ahir, l’FMI aconsella escometre un camí d’ajustos, a un ritme anual d’«almenys 0,6 punts percentuals de PIB per any» a partir del 2024, amb l’objectiu d’«encarrilar el deute en una ferma trajectòria descendent» que hauria de conduir a «una posició fiscal estructural gairebé equilibrada per al final d’aquesta dècada», a les portes del 2030.
Aquesta referència equival a practicar cada any un ajust estructural de 8.000 milions d’euros, ja sigui per la via de retallades de despeses o de pujades d’impostos encadenades. Abans que això, per al 2023, «es recomana» començar amb «una reducció moderada del dèficit fiscal estructural primari» (sense comptar el pagament d’interessos), d’«entre un quart i mig punt percentual del PIB». Traduït en euros, l’FMI demana al Govern espanyol un ajust estructural d’entre 3.200 i 6.500 milions d’euros. L’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva interpreta que el pla pressupostari del Govern per al 2023 ja incorpora una reducció del dèficit estructural de 0,3 punts percentuals (uns 3.900 milions d’euros). «Aquest ritme de consolidació és en general apropiat, tot i que l’execució està subjecta a la contínua solidesa dels ingressos i de menys despesa en mesures energètiques el 2023», opina l’informe de l’FMI. L’ajust estructural previst pel Govern per al 2023 descansa, sobretot, en les pujades permanents d’impostos. Els increments temporals d’impostos no expliquen aquests efectes, ja que no són estructurals; tampoc la retirada de despeses vinculades a les mesures de suport contra la covid.
Impostos temporals
En el seu informe, l’FMI dona la «benvinguda» a la posada en marxa de nous impostos «temporals» a la banca, l’energia i els patrimonis per finançar mesures de suport als col·lectius més vulnerables en l’actual context de crisi energètica. Ara bé, adverteix que hauria sigut més adequat fer girar sobre els beneficis, en lloc de sobre els ingressos, els impostos a la banca i les energètiques i adverteix de la necessitat de vigilar que el nou gravamen sobre les entitats financeres no acabi perjudicant l’oferta de crèdit. El Fons aprofita per demanar «un grau més significatiu de focalització» a favor de les famílies i les empreses més vulnerables de les mesures contra la crisi energètica. L’FMI constata el camí de desacceleració de l’economia espanyola –en línia amb la tendència mundial– i, tal com va avançar en les seves previsions de la tardor, projecta un creixement de tot just l’1,2% el 2023, si bé eleva 3 dècimes el previst per al 2022, fins al 4,6%. En relació amb la inflació, es preveu que s’anirà moderant gradualment el 2023.
■